Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau de Filosofia Facultat de Filosofia i Ciències de l'educació


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau de Filosofia Facultat de Filosofia i Ciències de l'educació"

Transcripción

1 FITXA IDENTIFICATIVA Dades de l'assignatura Codi Nom Introducció al grec filosòfic Cicle Grau Crèdits ECTS 6.0 Curs acadèmic Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau de Filosofia Facultat de Filosofia i Ciències de l'educació 1 Segon quadrimestre Matèries Titulació Matèria Caràcter Grau de Filosofia 6 - Llengua Clàssica Formació Bàsica Coordinació Nom BAÑULS OLLER, JOSE VICENTE MORENILLA TALENS, CARMEN Departament FILOLOGIA CLÀSSICA FILOLOGIA CLÀSSICA RESUM Resum descriptiu de l assignatura L'assignatura Introducció al Grec Filosòfic té per objecte l estudi d un ús específic de la llengua grega: el filosòfic. Seran estudiats els termes en què els diferents conceptes van trobant sustent en la llengua grega, així com la seva evolució. L'estudi es realitzarà no de forma aïllada, sinó en el context del què sorgeixen i en el qual troben un sentit ple, amb l'objecte de dotar al/l'estudiant universitari/a dels coneixements i instruments filològics mínims necessaris per a una comprensió més àmplia i completa dels textos grecs de contingut filosòfic tant en l'antiguitat Clàssica com en estadis culturals i històrics posteriors. CONEIXEMENTS PREVIS 1

2 Relació amb altres assignatures de la mateixa titulació No heu especificat les restriccions de matrícula amb altres assignatures del pla d'estudis. Altres tipus de requisits No s'han prescrit COMPETÈNCIES Grau de Filosofia - Ser respectuós amb la diferència i la pluralitat evitant la discriminació per raons de gènere. - Capacitat de comunicació professional oral i escrita en les llengües pròpies de la Universitat de València. - Ser capaç d'obtenir informació a partir de diferents fonts primàries i secundàries. - Tenir capacitat per analitzar, sintetitzar i interpretar dades rellevants d'índole cultural, social, política, ètica o científica, i d'emetre'n judicis reflexius des d'una perspectiva no androcèntrica. - Tenir capacitat de crítica i autocrítica. - Ser capaç d'adquirir compromisos socials i ètics. - Tenir capacitat d'aplicar els coneixements en la pràctica. - Ser capaç d'aprenentatge autònom. - Manejar-se amb soltesa en l'estudi filosòfic d'àrees particulars de la investigació i de la praxi humana, com ara la ment, el coneixement, el llenguatge, la tecnologia, la ciència, la societat, la cultura, l'ètica, la política, el dret, la religió, la literatura, les arts i l'estètica, evitant els caires androcèntrics. - Adquirir un coneixement bàsic dels problemes, els textos i els mètodes propis que ha desenvolupat la filosofia al llarg de la història, reconeixent-hi els possibles biaixos androcèntrics. - Conèixer les idees i els arguments dels principals filòsofs i pensadors, extrets dels seus textos, així com la investigació de les seues diverses tradicions i escoles, identificant-hi els possibles biaixos androcèntrics. - Utilitzar i analitzar amb rigor terminologia filosòfica especialitzada. - Relacionar problemes, idees, escoles i tradicions. - Manejar amb soltesa i eficàcia les diverses fonts d'informació: bibliogràfiques, electròniques i altres. - Adquirir habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un grau d'autonomia creixent. - Treballar amb un grau creixent d'automotivació i autoexigència. - Apreciar l'autonomia i la independència de judici. - Reconèixer la fal libilitat humana. - Estimar positivament el pensament original i creatiu. RESULTATS DE L'APRENENTATGE 2

3 Resultats d aprenentatge L'assignatura té com a fi última la de dotar a l'estudiant universitari/a dels coneixements i instruments filològics mínims necessaris per a una comprensió més àmplia i completa dels textos grecs de contingut filosòfic tant en l'antiguitat Clàssica com en estadis posteriors. Per fer-ho possible es dotarà als/ a les estudiants d'uns coneixements bàsics de llengua grega, fonamentals en el maneig de la terminologia filosòfica i en l'acostament als textos filosòfics grecs en la seva llengua original. DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS 1. Bloc temàtic 0 T T.- Contingut temàtic intrínsec per ser desenvolupat en les Classes Teòriques - Bloc temàtic 0 T: Nocions elementals de llengua grega (3 setmanes) 2. Blocs temàtics 1 T, 2 T, 3 T i 4 T T.- Continguts temàtics intrínsecs per ser desenvolupats en les Classes Teòriques - Blocs temàtics 1 T, 2 T, 3 T i 4 T: Textos graduats dels Presocràtics i de Plató. 3. Blocs temàtics 1 P, 2 P, 3 P i 4 P P.- Continguts temàtics extrínsecs per ser desenvolupats en les Classes Pràctiques. 4 Blocs temàtics - Blocs temàtics 1 P, 2 P, 3 P i 4 P: Temàtica extrínseca introductòria i instrumental 4. Blocs temàtics 5 P, 6 P, 7 P, 8 P, 9 P i 10 P P.- Continguts temàtics extrínsecs per ser desenvolupats en les Classes Pràctiques: 6 Blocs temàtics - Blocs temàtics 5 P, 6 P, 7 P, 8 P, 9 P i 10 P: Temàtica extrínseca textual: Poetes i filòsofs. Del grec prefilosòfic al grec filosòfic. 3

4 VOLUM DE TREBALL ACTIVITAT Hores % Presencial Classes de teoria Seminaris Tutories reglades Assistència a esdeveniments i activitats externes Elaboració de treballs individuals Estudi i treball autònom Lectures de material complementari Preparació d'activitats d'avaluació Preparació de classes de teoria Preparació de classes pràctiques i de problemes Resolució de casos pràctics TOTAL METODOLOGIA DOCENT En l'assignatura Introducció al Grec Filosòfic es distingeixen dos continguts temàtics, un d'intrínsec i un altre extrínsec; l'intrínsec està constituït pels textos filosòfics mateixos, en particular per tots aquells elements textuals que confereixen a un determinat ús de la llengua grega la consideració de filosòfic, i es desenvoluparà fonamentalment a les classes pràctiques sobre textos dels Presocràtics i de Plató; el component extrínsec està nucleat entorn d'ells i integrat per tots aquells elements de la cultura grega necessaris per dur a terme una aproximació als textos profitosa i completa, i es desenvoluparà fonamentalment a les classes teòriques. 1.- Continguts temàtics intrínsecs per ser desenvolupats en les Classes Pràctiques. 5 Blocs temàtics: - Nocions elementals de llengua grega. Bloc temàtic 0 P - Textos graduats dels Presocràtics i de Plató. Blocs temàtics 1 P, 2 P, 3 P i 4 P 2.- Continguts temàtics extrínsecs per ser desenvolupats en les Classes Teòriques. Quatre Blocs temàtics + Quatre Blocs temàtics: - Temàtica extrínseca introductòria i instrumental. 4 Blocs temàtics. - Temàtica extrínseca textual: Poetes i filòsofs. Del grec prefilosòfic al grec filosòfic. 4 Blocs temàtics. 4

5 Cláses Teòriques El desenvolupament de cada Bloc Temàtic Teòric anirà recolzat per la lectura i comentari de textos d'autors grecs traduïts, tenint sempre davant el text grec original, per d'aquesta manera poder veure en ell els termes en què troben sustent els diferents conceptes que van conformant un ús filosòfic del grec. En aquestes lectures i comentaris es tindrà en compte tots els components rellevants intrínsecs i extrínsecs del passatge, de l'obra i autor que permetin una comprensió plena del procés de formació del grec filosòfic. Els textos seran facilitats als/a les estudiants pel professor. Classes pràctiques i seminaris A les classes pràctiques se seguirà un mètode graduat basat en frases de dificultat creixent extretes dels fragments dels Presocràtics i d'obres de Plató en la seva llengua original, això és, en grec. Les classes pràctiques, estructurades en Blocs Temàtics, giraran per complet entorn als textos, que seran objecte d'una lectura atenta i d'una anàlisi dels seus aspectes intrínsecs prestant una atenció especial als termes en els quals van trobant sustent els conceptes filosòfics. Els textos seran facilitats als/a les estudiants pel professor. No són necessaris coneixements previs de grec. AVALUACIÓ Sistema d avaluació de l assignatura 1.- En concloure el semestre, el/l'estudiant, fent ús dels instruments filològics adquirits, haurà de demostrar la seva capacitat en la comprensió de textos filosòfics d'una complexitat mitjana adequada al nivell de l'assignatura, pel que haurà de superar una prova escrita. L'examen es realitzarà sobre textos d'una dificultat semblant als últims objecte d'estudi en les classes teòriques i pràctiques. El/l'estudiant aplicant els coneixements i la metodología desenvolupats en les classes haurà de comentar uns textos semblants als utilitzats en les classes teòriques i haurà de traduir un text semblant als treballats en les classes pràctiques i subratllar en ells els termes i expressions més rellevants des del punt de vista de l'ús filosòfic del grec. Examen final per escrit 75% 5

6 2.- Cal presentar un treball per escrit que es realitzarà durant el semestre i que correspon fonamentalment a la part pràctica de l'assignatura. El treball consistirà en una elaboració ordenada, clara i precisa de tot allò que recolzat en textos s'ha anat desenvolupant en les classes pràctiques. El treball serà objecte de seguiment i supervisió per a poder d'aquesta manera ser avaluat no només en els seus resultats sinó també, en la mesura del possible, en el procés de la seva elaboració. El treball es realitzarà tot ell a mà amb la finalitat que el/l'estudiant es familiaritze amb les paraules i expressions gregues. Treball a desenvolupar per escrit al llarg del semestre 20% 3.- Es potenciarà i avaluarà al llarg del semestre la participació activa del/ de l'estudiant en les activitats complementàries programades. De les activitats complementàries que es vagin realitzant al llarg del semestre s'haurà de presentar una memòria per escrit. Memòria per escrit de les activitats complementàries programades: 5 % REFERÈNCIES Bàsiques - J. Mª. Pabón, Diccionari Manual Grec clàssic Català, Barcelona, Vox, J. Mª. Pabón, Diccionario Manual Griego clásico-español, Barcelona, Vox, M. Fernández Galiano, La transcripción castellana de los nombres propios griegos, Madrid, S.E.E.C., J. Alberich & M. Ros, La transcripció dels noms propis grecs i llatins, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, El material bàsic de treball tant per a les classes teòriques com a pràctiques anirà sent facilitat al llarg del semestre. - Al llarg del semestre s'anirà deixant en l'aula Virtual material de treball bàsic i complementari de l'assignatura que el seu desenvolupament vaja aconsellant. Complementàries - P. Grimal, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, Paidos, I. Aghion, Cl. Barbillon & Fr. Lissarrague, Guía iconográfica de los héroes y dioses de la antigüedad, Madrid, Alianza Editorial, E. Benveniste, Vocabulario de las Instituciones Indoeuropeas, Madrid, Taurus, H. Fränkel, Poesía y Filosofía de la Grecia Arcaica, Madrid, Visor, M. I. Finley, El mundo de Odiseo, México, FCE, H-I. Marrou, Historia de la educación en la Antigüedad, Madrid, Akal, Cl. Mossé, Historia de una democracia: Atenas, Madrid, Akal, L. Canfora, Una profesión peligrosa. La vida cotidiana de los filósofos griegos, Barcelona, Anagrama, Fr. Rodríguez Adrados, El héroe trágico y el filósofo platónico, Madrid, Taurus, Cl. Mossé, La mujer en la Grecia clásica, Madrid, Editorial Nerea, Cl. Mossé, Pericles. El inventor de la democracia, Madrid, Espasa Calpe,

7 - Cl. Mossé, Alejandro Magno. El destino de un mito, Madrid, Espasa Calpe, J. de Romilly, Alcibíades, Barcelona, Seix Barral,

Ally McBeal (5) | AFI 11-202 Vol 2, Aircrew Standardization/Evaluation Program | OvenMitt