MOLLET DEL VALLES NOTES. IoAN ventura - carme pt-ioeu connllan Tom qarles - JosEP GORDI. JosEP LLORET SALA FIVELLER


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "MOLLET DEL VALLES NOTES. IoAN ventura - carme pt-ioeu connllan Tom qarles - JosEP GORDI. JosEP LLORET SALA FIVELLER"

Transcripción

1

2 JAUME vilaginbs - xlvmr tenez - Iospp MASATS IoAN ventura - carme pt-ioeu connllan Tom qarles - JosEP GORDI. JosEP LLORET FREDERIC Ros - tnuue nelnpra MOLLET DEL VALLES NOTES EDITA SALA FIVELLER AJUNTAMENT DE MOLLET DEL 1990 VALLES

3 O srn rt'uno D. l-egal B t19&/ Fotoccdpo ici6: Cabot, Gl{Dollers Impres a I. C. Salta EuRlia, Saata Eulalia de Rorr$ada

4 SUMARI Prdleg, lesfis Sanz Garcia Els templers al Yallds, Jaume Vilaginis Sant Fost i la Cartoixa de Montalegre. Xavier Pirez i Gdmez. Pdg Aproximaci6 a la vida i obra de Vicena Plantada, losep Masats 37 Josep Goday i Casals, Arquitecte, Ioan Ventura Un rabassaire a I'alcaldia: Feliu Tura, Carme Pi Mollet del VallCs durant la II Repriblica: el Bienni negre ( ), J oan Co rb aldn Un rector de Mollet en temps malastrucs: Mn. Josep Casanovas ( ), Joan Galtis. Estudi de les relacions intermunicipals de treball de Mollet i rodalies, Josep Gordi i losep Lloret L'escola priblica primaria de Mollet del Va[es en el segle XIX, Joqn Corbaldn Inicis, fundaci6 i desenvolupament de la Caixa d'estalvi i Previsi6 Molletense ( i 1,94O\, Frederic Ros Ridio Molf et. una realitat a mig gas. Jaume Barberit 45 5l ' w 707 1'17

5 PROLEG Hour acl una vegada m6e, la quarta, unes poques pagineg, fruit de la reflsxi6 I del treball, quo v6nen a ennoblir la marxa cultural del nostre Pobls, buan hom llogelx les dades socioldgiques que ens parlen de I'afici6 q la lecture (m6r bon ditr de la poca afici6 a la lectura), er queda sorprdr por la gran dorl de voluntiria llunyania de tot el que rigul progrds cultuial, Ec vorital que la cultura td un ventall molt mde ampli que el llrsrerl, pora nqugst ds Frou Buggestlu com per abastar aquolt terme spulturalr o0 uncs dlmenrlonr amples i validament apropiader. Fpm un mal cervei a l'home quan spmbla que reclamo, ceda dia m6c, fensm ot clrconcor,, L'lmmedist, alld que m'agrads, all4 on m6s rp li za, I ongenxa gl 0or 8l'home, no db precisament el quc mdr l'humanitl'homo viu rotorrat, Amb cort ortupor crltlc, un dia sentia un professor que dcie alr seus &lumner, -no ionse ironia-: runa biblioteca 6s com qn comentiri: Noms i t(tols)d, Hi trobor: "Hic jacet.,. aci reposo,.,> o al contrari: (Nom iobrad, Tot mut, Mo, Senre vida. Un alumne, Eenflo pcns&rr'ho meffie, va pontredir l'aflrmocid: <Quan algf entra e la blblioteca, pron qn llibre I llegolx, roreuecita I'autor d'aquelles paglner,, I dr quo la cultura no 6s rcrnorte. La histdria no ds pgdra ifredor. La culturg no dr una rcelltat acabada, rin6 un procds huma, fluent, que brolla sn una rirle inacababls d'onades euccessives: ele ciclec I log etaper culturals, Er en aquert flux I teflux que I'home refi la xarxa de les formgr culturah, i la mateixa cultura apareix com la constant projecci6 dp l'acdvltst humana. 7

6 Ouan escrivim aquestes ratlles, el nostre avui este fortament marcat per uns aconteixements poc o gens impregnats de valors humans: S'esta escalfant a foc lent la crisi de l'orient Mitje Neix una forma absurda, xarona i humiliant de permisivitat immoral. Estd al bell mig del carrer I'afici6 i els comentaris a les telenovel'les. I la llista podria ser molt llarga. Si!: <Panem et circenses>. L'avui "religi6s" -parroquialeste a punt d'encetar una etapa jubilar: Les noces d'or del Temple parroquial. En les previsions, hi ha un intent: remarcar menys unes construccions i un passat, i vitalitzar el viure llenqats al futur amb la forga d'una histdria (50 anys) prou rica en presdncia i dindmica de l'espe t, que ens volen fer afrontar amb serietat i realisme el caminar discret i testimonial enmig de la nostra societat -1ue alguns ja anomenen "postcristiana>. I diem: discret i testimoniai, s t dir, seriament empeltats a l'evangeli, perd a la vegada com oferta discreta. Com aquell (vent suau) del qud ens parla el I Llibre dels Reis (19,9-12). Agraim l'esforg i la fidelitat anual dels autors que han fet possible aquest volum, recolzats per la Sala Fiveller. Instituci6 que va trobant -tamb6, si ho voleu, discretament-, formes d'expressi6 cultural serioses i populars: llibres, mdsica, teatre, exposicions... Volen ser el servei que amb tota l'estima es posa a mans del nostre poble, per treballar iaconseguir una historia ben viva. Jesis Sanz Garcia. Pvre tt

7 ELS TEMPLERS AL VALLES Jaume Vilagin6s "S'ha de pensar en un pla- En un Pla sublim. Suposem que els Templers tinguessin un projecte per conquerir el m6n i que coneguessin el secret d'una immensa font de poder, un secret per preservar el qual valgu s la pena de sacrificar el barri sencer del Temple a Paris, tots els beneficis escampats per tot el regne i a Espanya, Poriugal, Anglaterra i hdlia, cls castells de Terra Santa, els dipdsits monetaris, rot-.." Eco, U. El pendol de Foucault pag. 169, Barcelona, 1989 L'encis La trdgica histdria de l'orde Militar del Temple ha despertat, des de pricticament la seva desapadci6, la imaginaci6 dels amants de l'esoterisme. La descomposici6 d'una Societat tan poderosa, incitada pel poder establert i realitzada d'una forma sobtada, escrupulosa i implacable, ha deixat un rastre de misteri en l'inconscient col.lectiu. Una tradicid, propera al misticisme i a I'ocultisme, ha negat la versi6 oficial i ha nodrit una llegenda centendria sobre un Orde secret que ha perviscut durant segles, continuador del Temple, amb pretensions misterioses i inconfesables r. Per I'historiador tot 6s pura ficci<i, s clar. No obstant, la histdria documentada dels templers ofereix suficients elements d'atractiu com per no haver de rec6rer a la invenci6. Especialment sedueix l'episodi de I'abolici6 de I'Orde 2, el qual presenta els al.licients de la fallida d'un poder6s imperi en I'ombra ----el creat a Europa occidental pels templers-, fomentada per un complot politic pedectament orquestrat, amb la connivdncia de les mdximes autoritats del moment (el rei 9

8 de Franca i el Paoa). la sistematica persecuci6 per part delr ftrnclonutls del rei.-la lluita aferrissada dels iavallers per mantenlt-se fldels a I'Orde, malgrat la tortura, les horrendes acusacions que se'ls imputau"n, "l j,rii"i dels mestres de I'Orde, el sacrifici a la foguera d'aquests... La dramdtica desaparici6 de la Societat no 6s l'rinic elemedt que estimula I'interes pel tima, tamb6 altres aspectes apropen I'estudi6s a condixer millor laieva histdria. S6n fets contradictoris amb els esquemes mentals de la nostra Cpoca, com la idea d'una comunitat de monios suerrers: o simplemeni incitadors d'una morbosa cudositat, com ies r-elacions entre els cavallers, que havien de portar una vida ascdtica, rebutjant les comoditats del m6n secular, i al mateix temps havien de donar-ho tot en el combat. L'Orde del Temple L'Orde Militar del temple de Jerusalem (<Equites Militiae Templi Salomonis>)3 fou fundat a Terra Santa per un grup de- cavallers francesos, entre e[s Hug de Payns, el primer mestre. La idea era crear una confraternitat qujes dediqu s a la defensa dels llocs sagrats a Terra Santa i dels peligrins que hi acudien. La funci6 bdl'lica de l'orde havia de conjugai-se i.u unu estricta regla de compo ament de tipus mondstic'ieb monjos-cavallers havien de fer els tres vots caracter(stics de la regla agustiniana (pobresa, castedat i obedidncia) i afegien un ouart voi. el -de defensarils llocs Sants. Segons la crdnica de Guillem de Tir, narrador dels primers moments de l'orde, aixd passava l'any Era el punt ilgid de la presencia cristiana a tera Santa La primera croada havia aco-nseguit prendre Jerusalem l'any 1099 Una vegada consolidada la presincia dels cristians a Palestina va ser creat el regne de Jerusalem. Va ser el rei Baldui II qui ---segons ens explica Guillem de Tir- va donar aixopluc als cavallers en un Palau, dintre del recinte on es creia havia estat edificat el Temple de Salom6; aquest va ser el motiu que explica el nom de l'orde. El recolzament del rei de Jerusalem va ser el primer pas d'un reco' neixement general de la nova societat. Perd abans, des del primer moment fini a la consolidaci6 en el concili de Troyes (1128), els cavaller van haver de lluitar per fer-se conbixer' L'acceptaci6 oficiat de l'orde va anar acompanyada per la difusi6 publicitaria que va donar-li Bernat de Claravall, iunbadoi de I'orde del Cister i impulsor espiritual de la nova cavalleria ascetica, de la qual n'eren uns fidels exponents els 10

9 tcmplers. La influcncia de Sant Betnat es reconeix cn la rcgla dc la nova Orde, ja sia per inspiraci6 o per havet estat ell el seu creador a. Bernat de Claravall havia escrit "De laude nouae militiae", \rra carta que elogiava la idea d'una regla de monjos guerrers, que unissin els valors positius de la vida religiosa i de la naixent cavalleria. Ell va ser I'idedleg de les noves Ordes Militars 5. Aquestes van ser un intent d'ordenar el perill que representava la violdncia feudal, anarquica i descontrolada encara. El feudalisme, en plena efervescdncia social, havent desmuntat l'estat i l'ordre, havia imposat un regim de convivdncia basat en la forga que afavoria la nova noblesa i perjudicava (a part de la pagesia), I'Esgldsia i la Monarquia. Les croades a Terra Santa van ser el primer intent d'orientar la vitalitat del sistema social cap a I'extedor vernissantjo amb finalitats religioses 6. Les Ordes rnilitars van ser el model de la Bona Cavalleria; model que tenia poques possibilitats de triomfar, perque representava un compromis personal massa dificil d'assumir. No obstant, van reeixir des del moment que van fer servei alld on el m6n cristid necessitava forces de xoc (Terra Santa, la Peninsula Ibdrica i I'Est d'europa) que suplissin les deficidncies que el reclutament voluntari de feudals no permetien nodrir. El lins i el final La finalitat inicial del Temple era Terra Santa. Tot I'esforE dels seus membres anava destinat al manteniment de les posicions cristianes Palestina. Per aixd, van buscar i aconseguir l'ajuda dels poderosos Occident, comengant pels Papes que els van afavorir amb Butlles que els privilegiaven: autonomia absoluta de I'organitzaci6 eclesiistica i de la seva administraci6, exempci6 de delmar i altres privilegis menors. Tambe van rebre el recolzament dels monarques, que els van concedir exempcions fiscals, privilegis i generoses donacions. L'Orde va esdevenir una organitzaci6 poderosa que mantenia dmplies possessions a tot Europa, especialment a FranEa i a la Peninsula Ibdrica, les quals produien guanys considerables que servien per mantenir les despeses que generava Terra Santa. Algun historiador ha qualificat de rdgim colonial la relaci6 que mantenien les cases templeres d'europa envers de la seva metrdpoli, Jerusalem?. L'abunddncia de crddit que posseien els templers els va conduir, prdcticament d'una forma natural, a I'activitat financera. Va arribar un punt que a algunes monarquies van esdevenir un poder molt gran, ja sigui per la dependdncia financera al que tenien sotmesos els monara a ll

10 ques, com per I'influx politic que exercien, fins al punt de convertir-se en un veritable perill per a I'Estat. Aixi ho va entendre Felip IV, rei de FranEa, l'impulsor de la suoressi6 de I'Orde 3. En aquell moment, el Temple passava per moments dificils perqui la rad de la seva existdncia, el manteniment de Terra Santa, hivia desaparegut. L'any els cristians havien perdut St. Joan d'acre, I'riltima possessi6 a Palestina El fet havia desprestigiat els seus defensors, especialment els templers, que-eren de les brdes-militars la mds compromesa en la defensa militar dels Sagrats Llocs. Es va comenqar a especular sobre la dissoluci6 de I'Orde Concretament s'havia parlat de fusionar-la amb la de l'hospital, perd el gran mestre, Jacquis <Ie Molay, s'hi oposd mitjangant-una memdria en l-a qual hi exposava diferents raons per negar-se a la fusi6 A partir d'aleshores, la monarquia francesa comenei una campanva de desorestisi i la persecucio formal. L'arrest dels membres tempi.., uu unu, acompanyat d'interrogatoris i de confessions aconseguf des amb la tortura. Tot aixd comenqava I'any 1307 Les confessions van servir per convdncer al Papa i als altres monarques que l'orde tenia fins peruersos' Les acusacions eren renegar de Crist, adorar idols icometre sodomia' Algunes d'elles tenien una base real encara que tergiversada per la versi6" interessada dels funcionaris reials. Per exemple, la prova m6s important de I'acusaci6 de sodomia era el bes a la boca que es realitzava en el ritus inicidtic. L'acte era real, perqud a la regla de I'Orde s'establia que el nou membre besds als que el rebien en la congregaci6' A l'acte se li va donar un sentit obscd, quan havia estat un gest que formava part de I'acte d'homenatge des de sempre ("osculum), el qual sesellava un oacte vassalldtic. 'El qu...i important era desprestigiar I'orde, fet que es va aconseguir amb les confessions aconseguides amb la tortura i que van anar icompanyades per un minuci6s inventari dels bdns immobles' ei nou papa, Clement V, va acabar cedint a les pretensions del rei mds poder6s de I'Europa d'aleshores, Felip IV de FranEa' En el concili de Vienne, l'any 1311,is va declarar la supressi6 de l'orde i es va decidir oue els beni que posseia passessin als Hospitalers; el rei de FranEa uu oit.nit que en els seus ter toris aquesta Orde fos posada sota la suoervisio de la monarquia. La historia acaba amb la dramatica escena de la immolaci6 a la foeuera dels cabdills del Temple. Fent ostentaci6 de la fidelitat que ha"vien iurat a l'orde, Jacques de Molay i Geoffroi de Charney van donar testimoni d'un episodi histdric marcat per obscurs interessos politics i tamb6 obrien el cami d'una llegenda. 12

11 a Mas-D6u t- t.\ Monb6 Granyena a Palau Mirav l Torbsa.*(n I '1 c h { LES COMANDES DEL TEMPLE A D'ARAG6 Figrra I Els templers a Catalunya *, Els templers es van arrelar rdpidament a Catalunya e (figura n.. l). El comte de Barcelona Ramon Berenguer Iff ( ifi, va rebie amb entusiasme la nova Orde ---cs discuteix si si'n va fe, -"mur"_ I 13

12 ro. La sbans de motlt els deixd lmportants possesslo fls passl6 que va sentlr el cohte va continuar amb el seu flll. Ramon Berenguer IV (11, ), el qual va esdevenir el gran defensor de I'Orde a Catalunya. Ell va comprometre el seu sdquit cortese amb el Temple: I'any 1i33 es va oferiia l'orde, juntament amb un grup de nobles catalans, entre ells Ramon Renard de la Roca i Pere Albert de Lligd, per un periode d'un any i la cessi6 a I'Orde d'un cavall i d'un arndsrr. Tamb va ser en la ddcada en qud comenei el seu govern quan es va consolidar la presdncia dels templers a Catalunya. Augmentaren en aquest periode les donacions privades i les "*empiions pfbliques, de tal manera que es pot conside,rar que pels voltants de I140 l'orde eslava plenament assentat a Catalunya ''' Tamb per aquell moment s'estava perfilant l'acord que va acabar n"ila, her"ua del regne d'arag6. El matrimoni convertia en una realitat la fusi6, sota la sobirania de la mateixa familia, d'arag6 i les possessions teffitorials del comte de Barcelona. No obstant, quedava pendent un assumpte que havia resultat espinds per a la noblesa aragonesa. El testament anterior d'alions el Bataller, rei d'arag6, signat el 1131, donava el reialme a tres ordes militars, una d'elles el Temple13. El cas era inddit i ldgicament la noblesa aragonesa va rebutjar les pretensions dels cavallers-monjos que exigien el compliment del testament del rei. Calia arribar a un acord. El problema el va solucionar Ramon Berenguer IV, ja aleshores princep d'arag6. L'any 1143 firmava un pacte imb els templers, despres d'haver-ho fet amb l'hospital i el Sant de col.locai en una situaci6 de privilegi els templers a Catalunya' Uns anys abans s'havia signat el pacte de matrimoni entre el comte i I Pero- bepulcre. El pacte, va suposar la contrapartida d'enfortir mds el poder les immunitats dels temple$ a Catalunya. El Temple al Vallls Al Vallds els templers els trobem tan aviat com 6s coneguda la seva presdncia a Catalunya. A part els documents abans esmentats, coneiiem una donaci6 feta ja l'any 1131; en ella Guillem Ramon i la seva esposa donaren al Temple ("ad ipso templo de Jherusalem.et ad ipsa sia caualleria,) tot I'alou que posseien a Sant Pere de Vilamajor, a canvi de poder treballar la terra de gallines ra. I donar anvalment la tasca t un parell 1,4

13 L'Orde va detflostrdr un 1fl1 rgb especlal pet la contatca del Vuller, Especlalfieht, pcrquc aqu{ va furdar ufla cofiaflda, la de Palau. Aquesta va ser molt important, perqud va arribar a gestionar, a m6s dels cada cop mds importants interessos agraris del Vallds, els que adquiria a Osona, al Baix Llobregat, al Maresme, al Penedds i a alguns altres indrets de la Catalunya Vella. Tamb6 des de Palau es controlaven els dominis que el Temple posseia a Barcelona. No obstant, abans d'instal.lar-se a Palau, els templers van crear un nucli de possessions prop de Collsabadell, en el curs alt del Mogent. El centre era l'esgl6sia de Sant Ma i del cami (<ad ipsa strsta"), sitluada en el terme de la parrdquia de Collsabadell de Llinars. Probablement I'esgl6sia va ser una fundaci6 de I'Orde en una zona que havia rebut d'una donaci6 privada, No era simplement una possessi6 nistega, sin6 tambe un inicial centre administratiu, gestionat per vr batlle: <donsmus milicie templi in manu Raimundi Gauceberti... baiuli eclesiam sancti martini de ipsa sftata" 15, Entorn de l'esgl sia, els templers van anar creant un nucli de possessions considerable. L'any 1135, en diferents ocasions, grans propietaris de la zona els concediren alous o feus, tots ells en ple rendiment: els germans Pere Bertran i Bernat de Belloc van donar "omnibus alodiis quem habemus... et homines tenent per nos,,.in circuitu eiusdem ecclesie,,," t6. Pere Berenguer, la seva esposa i el seu fill, Pere de Sant Eugdnia els vengueren un camp que anteriorment el seu feudatari Berenguer Guilabert de Salfors els havia donat, i que els templers es veieren obligats a pagar per redimir la terra de la seva cdrrega feudalrt. De Collsabadell, el seu interes es traslladd a la riera de Caldes, concretament a la zona de Santa Perpetua-Palau de Plegamans. Alli, en I'any 1136 el temple tenia ja possessions, com es constata ci6 de terres que conironten amb dos " slodium militie, t8. en una dona- Va ser I'interCs i la munificencia dels grans propietaris el que va dirigir l'atenci6 de I'Orde a l'drea de Palau. Probablement s'esqueia cercar un lloc on centralitzar la gesti6 dels b ns immobiliaris i mobiliaris que previsiblement es recollirien en una drea en la qual els mds poderosos demostraven una simpatia i liberalitat espldndides. A la vegada Palau estava a prop de Barcelona, centre de poder del Principat prdsper centre mercantil. 15

14 ---.-.t La Sagrera '. e PALAU TA COI'ANDA DE PALAU N'di& $a. M4dabm Ul CTAU r,*,"*t s'p*, I Pnrq,ho Pd"r"e El uc.*ttnu std its$ta dd mdlbqki&lqn d.lsar m Lirt lirtf..drl tit& ilnb Figura 2 16

15 La Comanda de Palau Fisicament la casa o comanda de Palau es va ubicar a I'actual ermita mig derruida de Santa Magdalena, a la vcssant occidental de la riera de Caldes i al Sud de Palau de Plegamansr, (figura n.,,2). La fundacid de la comanda de Palau va anar associada amb una familia de la zona, els Rovira. EI nom els venia de la zona on tenien Ies seves possessions, prop de la casa de la comanda, situada entre Santa PeryCtua i Palausolitd: "in parrochia sancte perpetua in loco uocit.tto rouira> 2(r. Els seus membres m6s destacats van ser Berenguer i Pere de Rovira. El primcr era el que posseia el nucli patrimonial de la familia a Santa Perpdtua. Berenguer apareix esmentat j a l'any 1722 a I'acta de consagraci6 de I'esgldsia de Palausolitd ("Berengarius de ipsa Ruuira,) 2t. Uns anys mds tard actua com a testimoni de la darrera voluntat de Ramon Mir, gran propietari de Plegamans, que a la vegada era castelle del castell de Montcada i, per tant, vinculat amb aquesta gran familia']z. La participaci6 en el testament de Ramon Mir implica que Berenguer tenia un estatus social equivalent, ds a dir era membre de la petita noblesa que dominava Ia societat vallesana en el segle XII. Berenguer va vincular-se amb el Temple, probablement per influx d'un senyor seu, Pere de Palau, membre de I'Ordc I'any 1135 r3. La seva fascinaci6 per la milicia el va impulsar a donar un mas a Santa perpctua l'any 1136 ("in loco Morral") i mes tard, pel 1140, a fer testament i ingressar a I'Orde: la seva militdncia templera queda perfectament constatada uns anys m6s tard quan la seva esposa Ermessenda (1144) d<ina al temple el seu esponsalici i declara ser esposa de Berenguer de Rovira el qual ara 6s germd i cavaller del temple <uxor Bercngariis de Roueria qui nunc est froter et miles templi" 25. Aleshores el Temple no nom s posseia els bdns que Berenguer havia deixat a la seva esposa, sin<i els que en el seu testament els hi havia legat. Berengucr va professar en l'orde i va arribar a tenir un cirrec important, esdevenint <magister, de Palau, 6s a dir comanador de f 'Orde per a la zona sota administraci6 de Palau: I'any ell, " Berengarius magister de Palacio, representant la col.lectivitat de la comanda (<cum assensu fratrum meorum,), va donar a Berenguer de pradell un mas a Parets perqud el treball6s i els don s periddicament un cens:6. Aleshores, el seu fill Ramon feia vuit anys que havia mort a causa de les ferides que va patir en I'expediciri que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va fer contra Montpeller 27; per tant, les possessions de la familia havien passat integrament al Temple, tal com havia decidit Berenguer i fidelment va confirmar Ramon en el seu testament. 1'7

16 En el testament de Ramon apareix un oncle seu com a matmessor' npetro qui dicitur de ipsa Ruuirao. Pere de Rovira, germd de Berenguer 28, va esdevenir un penonatge molt mds impo ant que aquest darrer. Si Berenguer va arribar a fer-se cavaller del Temple i fins i tot va ser mestre de Palau, va ser desprds que a la seva familia hi haguds un important precedent: el seu germd. Pere de Rovira va ser el primer mestre provincial de la Corona d'arag6 i ProvenEa. El temple va dividir les seves possessions a Occident en provincies, les quals eien dirigides per un mestre provincial. Les provincies_alhora es frigmentaven en comandes, com la de Palau, que com hem dit controlava gran part de Ia Catalunya vella. Les comandes eren regides per un cominador, tambd anomenat mestrg; aquesta palaula era usada indistintament per a indicar el cirrec provincial i el comanador. Esser mcstre provincial suposava disposar d'un poder important, que nomds I'assolien aquells que s'havien destacat dintre de I'Orde. A aquest suprem cdrric va arribar Pere de Rovira. Ho corrobora una convinenga que va firmar en nom de la comanda amb en Ramon Bernat de Gurb lany 1150; en el document es presenta com <Petri de Rouera magistre prouincie..., 2e. Pere apareix sovint a la documentaci6 del Temple de l'epoca exercint l'autoiitat que li 6s prdpia en ra6 del seu cdrrec. Ldgicament tambc el trobem en els documents relacionats amb Palau i el Vallis El veiem, per primer cop, l'any 1136 confirmant una donaci6 del seu germd: "Peiri ie Rouira qui hoc laudo et firmo> r0. Aleshores probablement encara no havia arribat al cdrrec de mestre i potser encara no estava vinculat amb I'Orde. Es I'any 1140 quan el veiem esmentat com mestre de Palau: omagister de Ruuiram eiusdem loci de Palacii,3' Tres anys m s tard ja apareix com mestre provincial. Des d'aquell moment el trobem regint els destins de I'extensa regid que li pertocava administrar des de Ia comanda de Palau. A partir de 1151, el seu germe el va substituir com a mestre de Palau i ell apareix com a mestre provincial fins Aleshorcs I'Orde estirva perfectamcnt arrelat a Catalunyr itambd al Vallds. El domini de la terra Les enormes riqueses que va aconseguir reunir el Temple van partir de les donacions dels fidels que, com Berenguer de Rovira, van cntusiasmai-se amb el projectc que representava I'Orde. Tamb6 al Vallds 18

17 va ser aquest el sistema que va permetre crear un patrimoni considerable. Ja hem vist com un nucli de possessions inicial es va concentrar a Collsabadell. No obstant, amb els temps el domini es va ampliar a altres indrets de la comarca. Quan es consolida la comanda de Palau, entorn de 1140, el nucli patrimonial al VallCs es centra en les poblacions de Santa Perpdtua, Palausolitd i zones adjacents, com Caldes i Gallecs, des d'un bon inici; tamb6 des de 1141 a Parets i Llige 32; m6s endavant, a partir de 1175 una donaci6 de Riambau del Montseny posa en disposicid del Temple una gran extensi6 a Palautordera r3; finalment, els Belloc completaran el mapa de possessions templeres amb una donaci6 a Cardedeu I'any Posteriorment, importants donacions afegiren mds patrimonis als esmentats; 6s el cas de Pere de Santa Eugdnia que l'any 1210 s'encomana a la protecci6 del Temple amb totes les seves possessions, a canvi d'un cens dels seus molins, i de Ramon de Palou que I'any 1197 en lliurar-se a la protecci6 del Temple va donar tot el seu patrimoni que tenia a Palou 35 (figures n.' 3 i n.'4). POSSESSIONSDE LA COMANDA DE PALAU AI VATTIS Et.I EL SEGTE XII \ a\ I \. Cad d6u b.-o-st:t{ 'ad ip6a slre'{colrsabadoll) t a tia'lbts.; a Pabu,' Figura 3 19

18 DOCUMENTS SOBRE LA COMANDA DE PALAU DEL SEGLE XII CLAU ----:,?l Donacions V ndss Pgmutes Establim. C,onvin n. Empenyor , Figura 4 Les donacions, que seran sempre el tipus de contracte agrari predominant en la llista de documents notarials que ens informen sobre la comanda de Palau, seran complementades amb el temps per unes altres formes de contractes que impliquen major iniciativa de la comanda. Des de 1135 les vendes i des de 1148 les permutes demostren I'intent dels gestors del patrimoni de Palau de racionalitzarjo, en concentrar les possessions: com exemple, quan I'any 1180 Bernat de Sala i esposa venen al temple a Santa Perpdtua un camp que tenien en alou (nnostrem alodium liberum franchum") 16, aquest afrontava en totes les seves orientacions amb oaloii domus mllrcle",la qual cosa significa que el temple havia actuat amb compres o vendes per homogeneitzar la gesti6 de I'explotaci6. Tambd es fan freqiients els establiments, 6s a dir els contractes que a iniciativa de la comanda instal.len un pagcs que es fa cirrec de posar en conreu la terra, a canvi d'un cens; en alguns d'aquests casos cs tractava de donacions que des de la comanda es pactava que fossin trcba- 20

19 llades pels donadors. D'aquesta manera formalment la propietat passava al Temple, els donadors rebien els guanys espirituals o la protecci<i que buscaven i la comanda obtenia una nova renda anyal que el pagos pagava per satisfer econdmicament el nou propietari de la tera ique tamb6 servia per recondixer Ia situaci6 de dependdncia. En alguns casos els donadors no eren els pagesos que treballaven directament la terra, sin6 que tamb eren propietaris, com Pere Vei, el qual I'any 1142 va rebre del Temple en establiment un alou a Parets ---que ell mateix havia venut a I'Orde un any abans-, a canvi d'un cens (una quadera de blat). Ell mateix, un dia desprds, signa un nou establiment amb Arbert Bernat de Pradell i la seva familia (<uxor tua Maienza et filio tuo Berengario") amb el consentiment de Perc de Rovira, mestre de Palau, perqud Arbert Bernat i els seus "in ipsa pareliata plantetis et hedificatis mansum, i donessin un cens anyal 37. Pere Vei, com a pagds ric o senyor oci6s, no treballava directament la terra i per aixd va buscar un pagds que estiguds disposat a fer-ho i subministr s els beneficis pactats a ell mateix i al seu senyor, la comanda de Palau. El seu cas ens mostra el tipus de relaci6 de producci6 predominant. El senyor --cn el nostre cas la comanda de Palau- posseia cl domini eminent i la terra era conreuada per pagesos lliures que posaven en explotacidla terra (com diu el document anteriorment esmentat "plantaven iconstruien el mas") ipaga\en un cens prdviament consensuat. Es mds dificil trobar rastres de treball no lliure o assalariat: hi ha dos casos constatats de possessi<i d'esclaus per pan del Temple, un l'any 1222 i I'al1je I'any El fet, per ocasional, estd en consondncia amb l'ris de sarrains per part de I'aristocrdcia local com a md d'obra domdstica. Per tant no es poden fer extrapolacions i deduir formes d'explotaci6 basats en l'esclavatge com s'ha suposat per alguns autors re. La majoria de les explotacions del Temple al Vallds funcionaven segons el model que hem vist abans, ino hi ha constdncia de dominicatures o explotacions directes de la terra, almenys de forma generalitzad^. Mitjans de producciri i activilat crediticia Si davant la producci6 el Temple adoptava una posici6 passiva, de domini indirecte, en canvi va mantenir una posici6 mes activa de cara als mitjans de producci6, especialment pel que fa al control de l'aigua i dels molins. Els dos, l'aigua canalitzada i el moli, freqiients a la zona a0, 21

20 facilitaven la tasca del pagds ipermetien un augment de la rendabilitat de les terres. El moli era, per altra banda, una font d'ingressos important per als senyors, que cobraven pel seu [s. La comanda de Palau tenia un moli, a prop de la casa, tal com indica una conftontaci6 d'un document de I'any 1187, en la qual es parla d'un cami que surt de la casa del Temple al costat del moli de la mateixa ar. El moli era usufructuat per Pere filio lhoannis molinarii, d'evident tradicid familiar molinera. Pere va comprar una pega de terra amb arbres tocant al moli a un tal Ramon, el qual la tenia pel temple ("per uocem seniorum nosttotum fratriis milicie,), d'igual manera que ell posseia un camp proper i, probablement, tamb6 el moli- Entorn d'aquest hi havien terres que aprofitaven I'aigua de les instal.lacions molineres. com Ilinars 42. A prop d'ella, la comanda de Palau posseia molins a Rovira (1191) i Montbrf (1158) 43. En aquest darrer cas, sabem que el mestre de Palau, Berenguer de Sant Viceng, va cedir a Carbonella i el seu home els drets d'usar I'aigua dels recs de Palau per construir-hi un moli, que evidentment I'aprofitarien postcriorment ambdues parts, com diu el pacte fi,rmat, per medium. El control dels molins no es centrava nom s a Palau, sin<i que tenim constincia de gestions per controlar molins icursos d'aigua a altres indrets de la comarca, Palautordera (1185), Vilanova de la Roca (i 195) illiee (1180). A la zona del curs alt del riu Besds, probablement a Vallobera, a un lloc anomenat Caffancd. la comanda tenia un moli treballant, juntament amb les terres adjaccnts per Petra s Raimundi muliner, I'any 1153 a. La riquesa que anava sumant la comanda, va impulsar els seus membres a dedicar I'excedent a activitats crediticies. No ho van fer en la magnitud d'altres comandes, si exceptuem les importants relacions financeres que van tenir amb els comtes de Barcelona, perd coneixem alguns exemples --- n menor escala- d'activitats crediticies, que no van fer m6s que acrdixer el seu poder. El sistema era el mateix que usaven els creditors del moment al m6n rural as, deixar uns diners i rebre en penyora unes terres que eren explotades fins que els diners eren retornats. D'aquesta manera s'el.ludia la prohibicid de I'usura, imperant a I'ipoca. Els debitors eren personatges importants, feudals necessitats de numerari, com Guillem de Torre (1180) i Ramon de Palou (1176/77) a6. En el cas del primer, deixir com penyora els delmes de les seves possessions a Palausoliti amb el moli que tenia a LliQi. El segon, a canvi 25 monedes d'or, lliuri un mas- - 22

21 La influencia social El prestigi social que va assolir el Temple va ser important; especialment entre I'aristocrecia local. Ho demostren les nombroses oblacions que li feren en testaments grans propietaris. Quan un membre d'aquest grup social preeminent veia que se li acostava el final de la seva vida i volia assegurar llur esdevenidor espiritual -alhora que fixava la tranquil.litat material dels membres de la seva familia i establia la continuitat del llinatge- recorria a les donacions al Temple; tal com es feia amb els tradicionals destinataris de la munificdncia secular. el monestir de Sant Cugat, la Seu de Barcelona, Sant Lloreng de Munt, Sant Miquel de Barcelona, o amb altres institucions eclesiistiques. En el cas del Temple. a part de les donacions tradicionals en diners o terres, destaca la concessi6 d'armes o cavalls; material per fer la guerra, molt apreciat pel que representava d'emblema d'una posici6 social i tambe pel valor econdmic que tenia I'armament feudal. Deixen armes en testament al Temple personatges importants a la comarca com Bernat Guillem de Santa Coloma (1138), Arbert de Viladzir (Parets) (1142). Pere de Montornes Ramon de Rovira ( I r'. (1157), Bemat de Be[oc (1158) i Aquest tipus de donacions eren apreciades pel Temple i recorden el motiu final de l'orde, subministrar b6ns pel manteniment i seguretat de Terra Santa. La participaci6 de I'aristocrdcia local en la puixanea del Temple es tal com hem manifeste tambd vist m6s vida; aixi donaren -i possessions al amunt- en donacions en Temple Pere Bertran de Belloc (1136), Pere de Sentmenat (1136), Riambau delmontseny (1175), Bernat de Belloc (1176), Guillem de Mogoda (1187) i Adaleida de Subirats (1176, 1185 i 1189), entre altres a3t s a dir la mds pura selecci6 de I'aristocrecia comarcal. Igual d'important va ser la participaci6 de membres d'aquest sector social en la cavalleria. A part dels que ja coneixem, trobem Joan de Plegamans, Berenguer de Sant VicenE, Pere de Santa Eugdnia i Ramon de Subirats, aquest senyor del castell de LliEi a,. En el cas de Ramon, la seva mare va acabar tambe integrant-se en l'orde, a traves d'una variant d'encomanament, la "donatio animae et corporis, 50, que consistia en participar dels beneficis espirituals de l'orde, especialment del fet de poder ser enterrat amb els hdbits i en els cementiris de I'Orde, i que estava oberta excepcionalment a les dones, tot i el carecter masculi de I'Orde. Hi havia altres formes de participacid en la congregacid, com ens mostra el cas de Pere de Santa Eugdnia. Ell es va integrar a I'Orde 23

22 esperant rebre ajuda material i protecci6 sr. Era una forma d'oblaci6 en la qual l'aspecte espiritual no jugava un paper cxclusiu i es basava en disposar formalment les possessions materials sota la tutel.la dcl Temple i donar un cens anyal, a canvi de rebre cls beneficis espirituals i la protecci6 d'aquest. La decadincia Hem \ isl com Ia comanda lemplera dc Palau va arribar a ds\olir un poder econdmic i un prestigi social destacable. En un principi va ser el centre de I'expansid templera a Catalunya. Amb el temps, especialment a mesura que entrem en el segle XIII, va centrar el seu intercs en el nucli de poder que s'ubicava a la ciutat de Barcelona. Les relacions cada cop m6s intenscs amb el comtc-rei, a travds de la financiaci6 i gesti6 de l'activitat de la monarquia, van convertir la presdncia templera imprescindible en el centre de poder barceloni -de la qual pcr cert els comtes-reis n'estaven molt satisfets-. Aixd va fer que la comanda de Palau tendis a traslladar-se a la ciutat on tenia cada cop mes interessos que al Vallds. Finalment, a finals del segle XIII (entorn de 1280), la comanda es desplaed a Barcelona, en el lloc despr6s anomenat del Palau Reial Menor 5:. La casa templera de Palau va continuar la seva tasca d'administraci6 dels alous del temple de la zona, sense el control que havia disposat sobre altres territoris de la comarca o d'altres llocs dc la Catalunva vella. Finalment, quan I'Orde va ser abolida, a comeneamcnts del segle XIV, sembla que va convcrtir-se en un mas de I'Hospital, tal com ho demostra un capbrcu d'aquesta Orde del segle XV 5r. NOTES L La llisla d'escriptors que ha tractat cl tcma 6s llarga: com exemplc rcccnt. veieu Atienza, J.G. Ls meta sect?ta de los templatios. Ed. Marrinez Roca. Barcelona, Sobre el tema veieu, pcr exemple, Barber, M. The trial of the tamptarc, Cambridge University Press, Cambridge, 19713; o Lizcrand, G. edit. L st'laire dcs tenpliets. Lis Belles Letlrcs, Paris Sobre la histdria dcls tcmplers s ha escrit moltl veicu per exemple Demurgcr, A. Vie et moi!1e I ordte du r mpl. Ed. du Scuil, Paris i Forey, A.t. t-he tem plars in the Conna de Arag6n. Oxturd Universit), Prcss, I-ondon

23 L 5 Sobrc Iobra ila Idcologia dc Sanr Bernal vcicu I'obra dc Duby. c..tan Ber&tulo o el aie tr\t(t.kn\?. Tauru. MdJrid. lqdl: al marg( d( tj;ora idc.lod,d quc cxpressa l pcnsament de Sant Bernat s ha vist una inlludncia del "ribat" misulmi. mena de convent dc guerrers. cn el desenvolupament dc la idea crisliana d Orde Militar (Demurger. A. op. ch.. pp ). Lcs tres Ordes militars creadcs a Terra Santa van ser cl Temple, l,hospital i la del Sant Sepulcre; a allres zones dc <frontera' se'n crearen de similars. c& els Cavallers Tcutbnics al BAldc i les hispiniques: Smtiago, Catarrava, Alcinlara i Montesa. Sobrc aquesta intcrpreraci6 de les Croadcs, veieu, Lc Goff, J. Lu civitisation de I'occident maliiwl. Flammarion, Paris, 1982 (2a. ed.), pdg I 9. l0 t1_ 't Demurgcr, A.,p. ctl., pag Vcrcu la bibliogrdhr e.menrad.r a la nola 2. Subre els tcmpler. a Caralunla, For(\. A.J. t he remdla's in thc Cotona de Anpon M irer i San\. F. L(t ftrc! de!(mplcrs, hovirdt.^ e; Cantuny, Ca.a de tu Caiirar. Barcelon3. lr)10. i Fugucr i Sane. J. L At4uircduru d.ts rcnplets a Catatunya te.i docroral rntdita, Univcrsirar de Ba'cetona: t989. Sobrc si el comte va professar abans de morir hi ha polimica entre els historiadorsi mcntre Miret i Sans (op. clr. pp ) i altres (Sotdevita, Sobrcqu6s) no ho creuen. Forey (op. c,?. pp. 8-9) afirma quc va morir esscnt membre di I'Orde. Arxiu Corona d'arag6 (ACA), perg. Ramon Bcrcnguer IV, 28. Es I'opinicl de Forey, A.J. op. cit., peg. 89 que observa com esri consolidada, en aquestes dates, la divisi6 administrativa en la qual s inclou Catalunya. Sobre el remr dcl rerlamenr dcl rei arrgune\ i la prohlcm:trica po\l(rior s ha c\crir lorcal veieu. per c\cmple. Forcr. A.J. up. rrl. pp. t5-21. ACA perg. Ramon Ber ngucr lv, 8. ACA pcrg. Ramon Bercnguer IV,57 (1135). Ibid. ACA perg. Ramon Bercnguer IV.49 (1135). ACA perg. Ramon Ber nguer IV, 71. Actualment de l anliga ca\r numee quejen algunes re\tes. lant,ga esglesia. mig derru-rda (estudiada per Fuguer. L L Atqu?cluru del: rcmptcrs...l i pan de ti muralld que encerclava el recinte i que la nensar que aquesl tenra unes dimensrons considerahlcs: ara le\ re\t(s formen p.rrr d un mas panicutar: trndrer. situar sohre un dc\nircll que domina I ampli ttir de ta riera de Catdes. s adru amb les poques descripcions que trobem a la documcntaci6; he d'agrair I'amable ajuda prestida pet senlor I lurs Ventura dc Palau de Ptcgaman\ pcr a ubica vi.irar et recrnre; per tenir unr ri\io mes grafica de l antrgr comanda. \egeu tigurd n." 4. - La hrsruria rlelr iemplers a Patai es reducix.r tei poqic. dades que d<;na Mirer i Sans (/-er cdres..) i que recull l'estudi d histdria locai de Busqu;rs i Moles, E. Plegamans. Una hisitia d: 4:u tegles, Barcclona, No obstant, com es podra observar en el pr senl trcball, hi ha molta documentaci6 sobre el t ma. la qu;l esti concenrradi en l Arriu dc la Corona d Arago en la \ecc,d dcls pergam,n. Oi cancelleria. barrejada amb ch documenrs de la Corona. fet que s explica pcr l abrupta desaparici6 de I'Ord n el segl XIV. P r xemple, ACA, p rg. Ramon Berenguer IV, 118 (1140). ACA perg. Ramon Berenguer lti,248 (1122). 25

24 22. ACA perg. Ramon Ber nguer III,276 (1126). 23. Per de Palau es defineix Eom "militis templi, en el testament qu va ler l'any 1135 (ACA perg. Ramon Berenguer IV, 46). P re era un noble de la zona, vinculat pel vassallatge amb els Montcada. 24. ACA perg. Ramon Berengucr IV, ACA perg. Ramon Berenguer IV, ACA perg. Ramon Berenguer IV, 132II. 27. ACA perg. Ramon Ber nguer IV, En el testamcnt de Berenguer (nota 24), aqu st parla d'unes possessions que va donar amb el seu germd Perc "omnia quecumque ftuter meus Petus et ego dcdi nr6"; la familia no s'acabava amb ells dos, ja quc tcnicn vna Eetmana ocuida Ruira sorcrum eius" (nota 24). 29. ACA perg. Ramon Berenguer IV, ACA perg. Ramon Berenguer IV,7l. 31. ACA perg. Ramon B renguer IV, Aquest any apareix pcr primer cop esmentat un mestre de la comanda de Palau, que coincideix ra mestre provincial, la qual cosa fa suposar que la comanda ja {uncionava amb normalitati sobre les possessions a la zona de Palau veieu l'apendix; la primera donaci6 a Parcts 6s ACA p rg. Ramon Berenguer IV, ACA p rg. Alfons I, ACA perg. Alfons I, 215; aquesta donaci6 i I'antcrior, importants per les seves magnituds, van posar en marxa en lcs rcspectives drees I'interds local pel Temple i 35. ACA perg. Pere I, 380 i ACA perg. Pere I, ACA perg. Alfons I, La vcnda de la possessi6 de Parets, de l any 1141: ACA perg. Ramon Berenguer IV, 123; I'establiment de Pere Vei, de 1142: ACA perg. Ramon Berenguer IV, 131; el subestabliment d'arbcrt Bernat de Pradell, de 1142: ACA perg. Ramon Berenguer IV, 132 L 38. ACA perg. Jaume I,209 i ACA perg. Jaume I,? Es I'opini6 de Joan Fuguet (op. cir., png. 376).,10. Veieu Bonnassie, P. Catalunya mil anys enr ta, Edicions 62, Barcelona, 1979, vol. Un cas otiginal: el Va is I, pp i Vilaginas,l. La transici6 al feudalisme. Orierrdl, Estudis, 2on. n[m., Granollers, 198'7, pp. $ ACA perg. Alfons I, 462: "in oriente un uia qui tw de domo militie palatii apud mo Ie ndinum eius dcm domus ". 42. ACA pcrg. Alfons I, 149 (1174)..{3. ACA perg. Alfons I, 604 (1191), situat al tcrme dc la parrdquia d PalausoliG; ACA perg. Allons 1.322, a Santa Perpitua. 14. Per ordrc, ACA perg. Alfons I,406; ACA perg. Alfons I,703 i ACA perg. Alfons I,300-c; sobre Carranca, ACA perg. Ramon Berenguer IV,254 (1153). 45. L'activitat crediticia al camp la vaig estudiar a.bcrcnguer de Bannalocha, batlle episcopal de Mollet,,. Mollet del Vales. Notas nim. 3 (Mollet) pp ,Per ordre, ACA perg. Alfons I,300-ci ACA perg. AlfonsI,237

25 17. Rcspcctivamcnt, ASA (Arxiu de Santa Anna i Santa Eulalia del Camp, editat per J. Alturo) nim. 223; CSC (Cartulari de Sant Cugat, editat per J. Rius) vol. lll n[m.945; CSC lll, n[m. 1012; Arxiu Cat dral de Barcelona (ACB), fons Belloc, ; ACA perg. Ramon Berenguer IV, _ Per ordre, ACA perg. Ramon Berenguer IV,57; ACA perg. Ramon Berengu r IV,70; ACA perg. Alfons I, 177;ACA perg. Alfons I,215; ACA p rg. Alfons I, 462; ACA pcrg. Alfons I, 213, ACA perg. Alfons I,383, ACA perg. Alfons I, 532 i ACA p rg. Alfons I, 534. Joan de Plegamans, m mbre de la familia epdnima de Palau (veieu Busquets, E. op. rir. pp ): ACA perg. Ramon Berenguer IV, 322 (1158) i ACA perg. Alfons I, 198 (1176); Berengu r de Sant Viceng era senyor d{)l castell del mateix, ubicat a la serralada litoral, al Maresme, perb amb interessos i vincles feudals i familiars en el Vales: ACA perg. Ramon Berenguer IV,204 (1148), ACA perg. Ramon Berengucr IV, 231 (1150) i, ACA perg. Alfons I, 127 i 128 (1172); Pere de Santa Eugania, origindriam nt del comtat d'osona amb possessions al Vallas: ACA perg. Pere I, 380 (1210); Ramon d Subirats, gran propietari dcl Vallas, que per via materna havia l gat el patrimoni dels Lliea i el nucli emblemdtic del castell, la seva mare (Adelaida) encara ocasionalment usava el cognom Lliea: ACA perg. Alfons I, 384 (1185). Sobre els diferents tipus de donaci6 veieu Fugret op. cit. pp ACA perg. Pere I, 380 (1210). Sobre la prescncia delstemplers a la ciutat de Barcelona, veieu Fuguet, J. (Els tempfers a Barcelonao. L'AvenC nnm. 133 (gener 1990), pp. G Confessions de masos y rermes de la comanda" (ACA. Gran Priorat. arm. 1. I I. q.10) (1456). 27

26 SANT FOST I LA CARTOIXA DE MONTALEGRE Xavier P6rez i G6mez El Prior de Montalegre, bar6 de Sant Fost Aspecte certament interessant de la histdria de Sant Fost de Campsentelles 6s la seva relaci6 amb el moncstir dc la Cartoixa dc Santa Maria de Montalegre, situat en terme de Tiana. Aquesta relaci6 va comenqar I'any 1434, quan els monjos compraren a la Pia Almoina la jurisdicci6 feudal de la Baronia de Mogoda, que comprenia les parrdquies de Sant Fost, Cabanyes (annexa a St. Fost des de 1504), Martorelles, i Santa Perpdtua. El monestir tambd adquiri certs drets sobre St. Fost en comprar la Casa de Campsentelles, petit senyoriu que pedanyia a una branca de la familia dels Sentmenat, I'anv 1432 t. Un tema important i que havia portat a Ia confusi6 a bastants historiadors (entre ells a I'autor d'aquestes linies) ds la data de la incorporaci6 a la Corona de les quatre parrdquies en qiiesti6. Segons alguns autors'?, Sant Fost i Cabanycs i els altres dos pobles s'alliberaren del feudalisme I'any 1444, data en que passaren a la jurisdicci6 reial. Sembla, perd, que aixd no fou aixi. Tal com demostra I'insigne historiador de Sta. Perpatua, Sr. Fermi Vinals, Sant Fost iles altres parrdquies no passarcn definitivament a la jurisdiccid de la Corona fins el 1568, regnant Felip II;i, encara, el tema no es doni per acabat fins el 1585, quan el mateix sobird ratificd els privilegis atorgats al nostre poble'. Qud passa, doncs, el 1444? Sembla que aquell any s'inicii en les 4 parroqules un moviment movlmenr per tal ral d'aconseguir q aconsegulr pagar un rcscat rcscar (lrulcloj( lc Io ) a Montalegre i passar a la jurisdicci6 reial, amb tots els avantatges que aixd comportava. Sindics delegats dels pobles de la baronia es dirigiren 29

27 a la reina Maria i al rei Alfons el Magninim per obtenir els privilegis corresponents. No obstant, hi hagueren divisions i conflictes entre els pagesos d'aquestes parrdquies: uns estaven a favor de la Corona i altres volien seguir sota el domini de Montalegre. Desprds d'un estira i arronsa poldmic (el sindic Jaume Rovira de Cabany-es va arribar a ser empresonat pel Prior), la Cartoixa aconsegui el 1448, que el rei Alfons i la reina Maria retrocedissin en les seves pretensions i les 4 parrdquies retornaren a la jurisdicci6 del monestir' Es creu que fou deiissiva l'actuaci6 de I'influent procurador de lacartoixa. fri Joan de Nea, amic personal del Papa Nicolau V, i tamb6 el lliurament de ducats d'or al rei, en el desenllag final de tot aquest afer. S'ha d'afegir, que si b6 el 1568 Sant Fost s'incorpord a la Coro-na, fins el 1835 eli pagesos de la nostra localitat pagaren censos a la Cartoixa o. Drets feudals de Ia Cartoixa Quins drets comportava als monjos el titol de barons de Sant Fost i dels altres pobles? Molts, s a dir, els habituals en uns senyors feudals amb unes altes cotes de Poder. Pel que fa als drets legislatius i judicials, la Cartoixa-tenia la judsdicci6 civil i criminal, ds a dir, podia nomenar el batlle de les 4 parrdquies (que formaren un sol terme fins el s. XIX), i jutjar i castigar els delictes-comesos pels veins de la nostra poblaci6. Aquests drets, -que duraren fins el 15b8. eren inherents a la Baronia de Mogoda, jurisdicci6 que es cred el 1343 quan el noble Berenguer de Sant Vicenq compri Ia jurisdicci6 al rei 5. Des de la segona meitat del s. XM fins el 1434 la Baronia lou propietat de la Pia Almoina de Barcelona. En quant ali diets econdmics, s'ha de dir que Mortalegre cobrava 2/3 del delme dels masos de les parrdquies de Sant Fost i Cabanyes, quedant la tercera part per als rectors respectius. Els pagesos santfostincs tamb6 pagaven cada any els anomenats censos, tdbuts que es feien en espdciis, en treball o en diners. Com he comentat abans, aquests canios es van pagar de manera quasi ininterompuda. fins el 1ti35, quan la Cartoixa va ser expropiada per l'estat Espanyol 6' Vegem alguns exemples il'lustratius. El 1447 Antigona Torrents, propieidria dil mas Torrents de Cabanyes, declarava entre altres cose,s: 30

28 " Primio ha e possehex en la dita parrdquia de Cabanyes lo mas upellst mas Torrents...e te'l per la Casa de Mogoda, ara dd Montalegre, e sots sefioria e alou d'aquella, a raons d'una corlera e mige de civada, e mige d'ordi, e mige d'spelta a mesura de Barchna, cascuin any pagad.oras a la festa de Sanct Pere e Sanct Feliu, e un parell de gallines cascuin pagadoras a la festa de Nadal. Item dues joves (llaurades) ab son bestiar, una en temps sementer, e ahre de messer (segqr), Item un formatge en cas que tinguts bestilr menul..1,. A part dels censos en espdcie, els camperols havien de treballar de franc durant alguns dies en les terres del monestir. Ja hem vist a l'anterior escrit que es parla de <joves>, o sigui de llaurades que havien de fer els propietaris de cavalls, muls o bous. Tamb6 algunes masies de Sant Fost-Cabanyes, com Can Torrents Vell, tenien obligaci6 de prestar tres jornals d'home a les vinyes que Montalegre tenia a la parrdquia: un jornal al temps de podar, altre al de cavar i altre al de magencar (entrecavar) 3. A m s dels censos, el monestir podia cobrar I'anomenat dret de lluisme, impost que s'aplicava quan hi havia una compra-venda d'una terra situada dins el senyoriu de la Cartoixa. Aquest gravamen equivalia aproximadament a 1/10 part del preu total de la transacci6. Amb el pas del temps els censos en especie i en treball anaren sent substituits per quantitats fixes de diners. Al Llibre de Censos Regulars de Montalegre, de I'any 1620, podem llegir a l'apartat corresponent a Can Torras: "loan Pau Torras fa de cens quatre sous en recompensa del braeatge que antigoment feya d.els ftuits del pa y del vi, per una pega de terra sita en lo lloch dit les Sortes. Fa sich sous a la festa de Pentecostis en recompensa d.'una lliura de cera que antigament feyq... fa vuit sous en recompensa d'un parell de capons y quatre sous en recompensa d'una jova que feya per Sant Miquel de setembre... o. Altra dada curiosa 6s que els pagesos de Sant Fost es proveien de medicines a una apotecaria que hi havia al monestir, ja que els monjos conreaven herbes medicinals. Aixi, Maria, vidua de Jaume Torents, pagd el maig del 1713 la quantitat de 65lliures "y s6n per totas las medicinas que d.evia a I'apotecaria de Montalegre, y havia presas per la malaltia de son marit y akres fins lo dia present, de tal manera que vuy no deu cosa a la botiga 1o>. 31

29 De vegades. quan els pagesos no disposaven de diner en meral.lic per a satisfer els censos, ho pagaven amb formatges del tipus mat6. D'aixd en tenim constdncia per un rebut signat el 1743 per fra Bernat Morell. parc conrcr: "Tinch rebut de Joan Torrents, pagis de Cabaies, vint y tes lliurcs, nou sous y set diners, la qual quantital ha pagat ab los matons ha fet per la Sann Comunitat... tt ". L'aportaci6 de la parrdquia de Sant Fost-Cabanyes era bastant impo ant per a I'economia del monestir cartoixa. Sabem que el 1718 aquest poble tributi un total de 17 quarteres de blat (mes de 1,2 tones). 44 quarteres de mestal (varietat del blat, m6s de 3 tones) i una quartera d'ordi (uns 70 kg.). Aquell mateix any la Cartoixa havia de mantenir 26 monjos, 18 germans legos i50 servents12. Propietats de Montalegre al terme de Sant Fost Les propietats que la Cartoixa tenia a l'actual terme de Sant Fost eren forea considerables: la majoria dels boscos de La Conreria (Brolla de La Conrcria, brolla de la Font de les Monges, dels Tres Pins, del Tur6 del Rcig, Alsina de les Aves Maries, etc.) el bosc de La Nau i el Mas Corts, que rendia a l'any 20 Hl de cereals i 42 de llegums. Igualment era propietat dels monjos el fam6s Pou del glae, situat a prop de Can Donad6u. Aquest pou de glae, que encara es conserya cn bastant bon estat, td 14 m. de didmetre i 17 d'algdria. Al costat hi ha una gran bassa on es gelava l'aigua, que desprds era introduida al pou fins que el gel era venut rr. Totes les terres del monestir estaven marcades per unes fites o pedres de terme, on hi havia esculpit I'cscut de la Cartoixa. Algunes d'aquestes pedres encara es poden veure als boscos de Sant Fost, pero la majoria han estat destrossades o arrencades. Aquesta estricta delimitaci6 de les possessions cartoixanes es feia per tal d'evitar conflictes de propietats com el que ara descriurem: El novembre de 1553 es done per acabada amb sentdncia arbitral, una disputa de termes entre el Prior de Montalegre i el noble Ferrer de Gualbes i Sant Climent, donzell de Barcelona, pcr causa del bosc dc Vallpanera o Nau de Sant Genis (avui bosc de La Nau). La scntdncia conclou dient que, per evitar mds discussions, "en lo lloc que es diu lo 32

30 'PUeJUOJ 9J 5p Sdalsa SIe Ua 1SOJ 1UBS ep 'SUO:) SsUr IA 'rsoc lups ap gre8 ep Iotrl la sruol.jltsauolll lsenb?,p roui Ia.3l3eleluow ep?xtou 3

31 prat d.e Vall Panera sia posada una petlra o llambonla de pedra de Montjuic, en la qual a la una pafi, es a saber, la part del bosc de dit Mossen Sant Climent, sie esculpida una campano que 6s les armes de dit mossen Sant Climent... y a la part altra sia esculpida una creu ab un mont, que es bs armes de dit monestir de Montalegre... ta,. Cal dir, que la principal possessi6 de la Cartoixa era la Casa de Mogoda, en terme de Santa Perpdtua. La comunicaci6 entre aquesta casa i el monestir era, doncs, vital per al bon funcionament econdmic de les extenses terres de Montalegre. Per aixd, el 1587 els monjos decidiren construir a traves dels boscos de Sant Fost i Cabanyes una nova carretera que unis el cenobi amb La Mogoda. Els mateixos cartoixans expliquen en un escrit la causa de la construcci6 d'aquesta carretera: <Per quqnt lo convent del Monestir de Nostra Sertora de Montalegre, del orde de Cartoxa, tenia molta necessitat de fer una nova carretera per vaginar d.e dit Monestir a la casq de Mogoda y de dita casa a dit Monestir les vitualles y provissions sdn necessdries pel la sustentatio de dites cases... \s,. De I'administraci6 econdmica de tan important patrimoni s'encarregava el Pare conrer, que acompanyat d'un bon nombre de servents, mossos, llenyataires i germans habitaven a l'edifici de La Conreria (actual Seminari), que era la granja del monestir. Una de les principals activitats que s'efectuaven als boscos de la Conreria era la talla de llenya i I'elaboraci6 del carb6 vegetal o carbonet, que despr6s era posat a la venda. Tambd n'extreien considerables quantitats de pinyons d'aquests frondosos boscos de pins. Cal dir que els pobres de les rodalies acudien gaireb didriament a La Conreria, on rebien aliments. Escoltem l'historiador Barraquer que ens descriu una d'aquestes curioses escenes: oen La Conrerla, cqda dia se daba a todo pobre que se presentaba una libra de pan, sin distinci6n de pobres amigos o contrurios... d.e alll bajaba la multitud, que constaba a veces de centenares de personas a la monj[a, situdndose en el llano o ptiseo de los cipreses. Alli un lego instruido repsrtia primero la limosna moral, enseiando la doctina cistiana, y desputs la material: una abundante y sabrosa sopa de manjar cuadragesimal t6,. I amb aixd dono per clos el present article. Com heu vist, la petjada deixada per la Cartoixa de Montalegre en la histdria de Sant Fost de Campsentelles 6s considerable, i no es pot entendre el passat d'aquest poble sense tenir aqucst monestir com a punt de referdncia obligat. 34

32 AP E NDIX PAGESOS DE SANT FOST I CABANYES SUBJECTES AI, PAGAMENT DE DELMES I CENSOS A LA CARTOIXA DE MONTALECRE, ANYS 1447 I I55I Capbreu de ,160 (ACA. Monacals, hisenda, vol ) Sant Fost de Campsentelles - Bernat Balash, ilies Canyelles (mas Canyelles) Sant Cebrid de Cabanves - En Prat (mas Prat-Isern) - Antoni Reixac (mas Reixac) - Joan Cabanyes (mas Romagosa) - Pere Riera ilies Durall (mas Durall, Jaume Corts (mas Corts) antiga Casa de Pedrencs) - Joan Ferrer (mas Ferrer) Francesc Rovira (mas Rovira) Bartomeu Mascar6 (Casa de Feliu Strader (mas Strader) Campsentelles) Lluis Torra (mas Torra) - Antoni Ribalta (mas Ribalta) Antigona Torrents (mas Torrents) - - Bartomeu Soler (miis Soler) - Jaume Teyi (mas Teyd) Capbreu de l55l (ACA. Monacals. hisenda. vol ) Sont Fost de Campsenrelles Sam Cebria de Cabanyes - Francesc Canyelles (mas Canyelles - Joan Donad u (mas Durall, antiga i mas Corts) - Francesc Llombart (Casa de Campsentelles) - Joan Incld Ribalta (mas Ribalta) - Jaume Torras dlies Leget (mas - Bartomeu Romagosa (mas Torras) Romagosa) Joan Torrents de Munt (mas - Antdnia Soler i Joan Llad6 (mas Reixac) Soler) - Pere Torrents de Vall (mas - Joan Teyd (mas Teyd i mas Ferrer) Torrents) Pere Vaquer (mas Vaquer) NOTES Casa de Pedrencs) - Francesc Prat (mas Prat-lsern) Antic Rovira lmas Rorira) 1. F. Ribas, La Cartoixa de Montalegrc ol s. XV, dins la revista <Studia Monastica", vol. 18, any 1976, pp. 379 i ss. 2. Cran C?oerufia Conarcal d. Catalunva. LI Vallr\ i (l Vate\ne. rom 6. 1c82. p 312. Tambd Armand de Fluvid, lnlome sobte l'escut h?tuldic de t Ajuntament de 35

33 Sllr,r Fost, agost de 1986, publicat a la Guia Municipal, 19m i S. Pibernat, Norer histdiques del Vallis. Paftdquia de Cabanyes, Badalona, 1936, p Fermi Vinyals, Recull de notlcies de la barcnia composta per les parrdquies de Sta. Peryitua de Mogoda, Sta. Maia de Ma orelles, St. Fosr de Campsenrelles i St. Cebtk de Cabanyes, a <Acta Mediaevalia historica et archaeologica,, Universitat de Barcelona, n." 5-6, any , p. 433 i ss. 4. Arxiu d Can Torrents (Sant Fost). Llibre dels censos de Montalegrc,167a-1a S. Pibernat, Notes hisrdriques del Valles. Paftiquia de Cabaryes, Badalona 1936, p. 11. (Veure ACA. Montalegre, carpeta 12, pergami l l95). 6. C. Barraquer, Las casas de rcligiosos en Catalufia, \ol.i, Barcelona 1906, p. 215 i ss. 7. Arxiu de Can Torrents, pergarni n.'3-c, any ACA (Arxiu de la Corona d'arag6). Montaleere, hisenda, vol , fol.245. Any ACA, ibid, fol Arxiu dc Can Torrcnts, Lhbre dels censos dc Montalegrc, lol Arxiu de Can Torrents, ibid, fol C. Barraquer, op. cit., pp Cartuja de Montalege, La Cartuja de Sanra Motio de Mo talege. Compendio hitiilico, Montalegre, 1960, p ACA. Montalegre, carpeta 14, perg. n." Alxiu de Can Torrents, pergami del 19' C. Barraquer, op. cit., p

34 APROXIMACIO A LA VIDA I OBRA DE VICENQ PLANTADA Josep Masats VicenE Plantada i Fonolleda ra ndirer el 1839 a Moller del Vallbs. al carrer que ara porta el seu nom. La seva casa pairal donava, a mis a mds, als carrers de Jaume I i del Batlle Tura. El poble, en aquell ternps, vivia exclusivament de l'agricultura i de la ramaderia. La manera de pensar i de fe tats de la terra i dels fendmens naturals. r d'aleshores partia dels dic- Ara ens 6s dificil de copsar aixd, de tan allunyats com n'estem de la vida del camp. Viceng Plantada. dc petit. devia ser un bon observador dels costums i de les collites. I es va decantar per una professi6, la veterindria, que li permetia millorar la vida al camp. Tambd es va sentir inclinat cap a l'ensenyament i la cultura, que li podrien servir per millorar els nens i nenes, per fer-ne homes i dones nous. Volia incidir, a mds a m6s, en el m6n que I'envoltava. Com a minim ho va intentar. I de quina manera! Era fill d'una familia benestant, amb propietats al poble. El seu pare VicenE era menescal. El seu bon cap, un cardcter decidit i la situaci6 de la familia li van permetre estudiar magisteri i vetedndria a Barcelona i Saragossa. Es molt possible que a la capital catalana freqiientes el grups d'escripton i d'estudiants que consolidaven la Renaixenqa catalana al vollanl de [igures com la d'angel Guimerir. El Romanticisme. que travessd el Pirineu, va fer decantar els homes de Ia RenaixenEa cap a I'estudi del passat col.lectiu. En descobrir-hi la histdria de Catalunya i la seva important literatura medieval, van comenqar a treballar per posar les bases d'un nou pais. Es funden revistes i diaris en catale, es tornen a editar llibres i ncix el catalanisme politic. 37

35 Vicene Plantada va ser I'impulsor de la RenaixenQa a Mollet i al VallCs. Sempre es caracteritze per ser, per sobre de tot, un difusor de les idees de progr6s i de catalanitat. Va fer de veterinari i de mestre des dels vint anys. Pa ia moltes vegades de I'observaci6 i de l'enginy per fer remeis casolans, perd efectius, donats els escassos mitjans de qud es disposava llavors. Va obrir una escola a casa seva i va ser el primer mestre que va ensenyar la llengua catalana a Mollet. I va fer m6s coses. Va fundar el primer Centre Catalanista al Vallds, I'u de gener de Segons diuen els estatuts; "qual objectiu ts la defensa, foment i millora dels interessos morals, polilics i econdmics tle Catalunya per tots els medis que permetin les lleis,. Al cap d'un any i mig el Centre passa a formar part de la Uni6 Catalanista. Va ser regidor de l'ajuntament de Mollet de finals de 1892 a principis de Va fer costat als que s'enfrontaven als grups de carlins i cacics i promovien el sufragi universal. Encara que s'ha de poder demostrar,6s molt possible que fos delegat del Vallds a l'assemblea de les Bases de Manresa. Va ser un ecologista abans que aquesta paraula fes fortuna. Va fundar. amb els seus alumnes i altres nens i nenes de Mollet,l'o Assoctaci6 infanlil protectorc dels animqls tils a lapagesia". Salvaven niuades i va donar a condixer l'associaci6 Protectora a travds de la premsa de Barcelona. Per protegir les aus i donar a condixer el b6 que fan als pagesos, publicd el llibre "Algunos amigos intimos del agricultor, (1890). La revista (La Renaixenga,,la publicaci6 en catali m6s influent d'aleshores, publicd el 14-V-1902 que: "la osocietat Barcelonesa protectora dels animals i de les plantes> ha concedit aquest any el Diploma Honorific ofert per la societat "Los Amics de la Inslrucci6, al mestre i veterinari VicenE Plantada i Fonolleda per haver sigut el primer que instrui una societat escolar humaniteria i protectora dels animals cn el seu estudi, com ho prova el seu llibte "Algunos amigos inlimos del agricultor", on consta dita instituciri". El 1890 publica "Teoriss para impedir la formaci6n d.el granizo". Les pedregades feien molt de mal pel Vallds. D'Itilia arribaven noticies sobre el nou fs de canons per desfer les tempestes. Els pagesos de la comarca estaven dividits. Uns desconfiaven de l'eficdcia dels canons. Altres els volien provar. Aixd va donar lloc a campanyes de premsa de Vicenq Plantada. Despr6s de la propaganda que en fa, s'instal'len els primers canons contra la pedra al Vallds i a Mollet. I el 18 d'agost de 1901, diada de la Festa Major, es disparen els primers canons, un davant de can Fonolleda i l'altre davant de can Plantada, al carrer de Jaum'e I.

36 6E 'salseduel JeJsep rcd guec un luplndrubru,tueb ep l tlo^'bi[^ l ap E5eld El e BpBBe^ un lsr,\ ol-re^eq p]ocal IA 'epela.p llou erej enb r spueuoq un Ete up tueld enb rrp B^ tue,qn8auoc Ie anb E^l^ telloiai ap auoslad Ecrun,l tes nep enb r trlad op texr?uoj e le enb'loraqoc I c ap 'sllelsec ubof suo8es Brnlelse u"l8 ap I etsnqol Eselelnl u ap BrE lsauoq r cu?{ 'c t?ue l[eusjedr[el un Elue.L '<Dlsluolotoc t ocol uatob' op uer?snjp.l srrcej sle,a,\o[ ap,enb ErecuA eprl eles el ep g e1 e duc 1e:rupe r leloadse: llou eja r ruoq -lol e plelej ue e,rey:ed'scrur snes slap tnue erg.luecrlcerd r luararc erg 'nrssensred r lltzues 'cue{ res e,r e31en3ue11 nes [g sluacurluoc r sauejes 'serurej puold uun,p r ne^ eun.p s?ae.rl e'l"lluplelbc r sgrsord 'BJnllnr 'gnelnpe,p seapr se^as sel sgjlp I l slndur EI^EH.sllrJ llual e^ ou r l s r era'ljpuuale^ ep r relnlrped erlseu ap lltjaxa r^eq IZ sle sutg s,{ue yl s1e ' 16I op erque^ou ap 0Z Io rroru Epetuel4 5uacrn 'lalloi I ep BAaS el leqorl eq,s ou rn B surc 'el-jueno qere:ad EUreJ ep soseu ap "rjqtsrq 11ered un ue^bllej rt Jroru BPBlueld,<lallow ap olqtsltl Dl atdtuo.rd nutuuat mbnd" anb vflrsap 11 \'.s?lloa ld alustuolotoj 1ap tovntatd! ppllotu tuwa>l ep eped "no1*' s?llo4" li1'sqiiea lap r uolerre[l ep esruard e1 e:axrgrede,p uxrap ErulrJ elas l louelue.{uu.1 ep arqruasep Iad llrltbur ptsa Eputueld 5uacrrl anb Zl6i ep IEp N ap s11o,r sled ecrlqnd enb ctpqued lsanbu luaurusrcard sg "2p1g s?lloa, lv <s?lloa lzp naa o'i> '"DnInruEV, e '<llapoqds dp!o!e" p 'sapelurusa suonecrlqnd sel ep s?ur B'lelloW elqos suelueuoj r sarcllou Jeq -ure eg oq,s-resodo:d asuas raslod 'etsrpoued notr?qurel Bpeluul.J 'oy1y a13as p gotnp s?lloa p ua sloatasqo uatlwzr{" ejiiqnd lenb pl ap Elshal el e 'lerntun ErJelsrH.p euelel J g,tjnltsul c1 e edoqred r e,{unye1e3 ap elsruorsrnjxg ajtuej lap 1e11otrrq e ge8elap-rcos se Buolet -rcgap "s23o4 pp ltv>.le etjepewer ajqos r eupurjatal euar6rq erqos selcrlr? nucsa r sercuqjejuoj eug(i XIX alsas lap (I..u lujunjoc) s?lle1 lep slrluejur srof ep r suo5uec ep sllnoet que r lelloiai ep euqlsrq E[ ejqos salcurs qwe <o)uaxtouaa D7> e eroqalloa,s9tu e s9u.l V '.rouoh.p eruoldro un r ezuola ap Bl'eleld ep BIIppeI^{ el Jruelqo uea rq tellohl ep sose8ed s1g 006I Iap s.ued ep lesra^run grcrsodxg.l e (r,r r saleted'sala8uoru'telq'selruj'uraupc) ta1lo1,q ap duec 1ap salcnpord que edrcrged 'BpeluEld ep orjcallp BI etos 'elsru l"lej atlue3 IE 'urrual anb BJruq.l sg 'sosonlb,{ srpnlse 1a; ueq,s anb I lol'rn^e,p Brp Ie surj,enb ours.sluel -lo,{ snes sl? r tellol4l erqos eta; erp:3oa8 uraurud e1 s9 luautlos on 'ue; sa anb sluece: sgru srpnlse sle ue ellc sa BreJuA.sdurel nes ls Bpe5 -up^ I Irlq rpnlse.p ura Bun Jes ea r llupol e1 ep selqod sun81e 9qruel e5erqe erqlll IE 68I Ia lrpe.s qcunel{ r q,{eg desol erlseru gquel Ie qrlre tuerjjetunluo) 's?llda pp Dllot! ap 1oco1 otlo6oa5 u1 u4

37 to TURO DE LA BANDERA CUtrtrB!, DE LA INDUPENDENCIA RA quo ra exloleulso talt la ides ercuniolista, gracias 6 la activi(rt do las (As6ociaoionE CatalaDa y Catall!i!t0> do BarceloDa v lo (Batpotrt' d0 Valo!- cia, oe sembla quo Do deixa de.te0ir irterds, bair lo purt de vista bistr5rich, que descrigui I' origel del noor nturd de la Bord0ra.' quo crech!o troya o0 algu!6 teroes do qatrludya: aixis coo alguns epissodis quo ab ell se relaciotad, Los pgbles quo coo Mollet d l Vallds los alravessrya lo (Caoi ItllD (l) y tro pogavatr cap uibut ab frarcesos, psra 0o s r sorpr sos, assesiuals d creork tioguere0 quo estudiar algur oedi. Los Dollehos so rcunircn u! dia! det rmi[aren lo segiiell: fer uoa baodera, l:og0r ui Lone do lota cor0arsa gue la tidguds issrda tot lo dia 00 lo l0rd quo hi I0 ed lfl nootauya dedevaotde Canyellas, cosa d0. caotp dcl lereo d0 Sa0t [aust do Capcoltollas d SoDt 'fost, desd' ahon! se yeu do dos d lro8 kildoohos al voltart do Mollot, lo quo, juol 6 la (rl Er.la clrr.tera Jc Bucrlon! e Gerona 6 { vhh quc pr!sr!! p.r dirs d.t po. blc, Pcr la yora dret..lcl Be$s hl hrbia lo(c.hi Ral dc baird qu passavs pcr l. cilebrc Piacd. Fosa, quc!{a 3 de arrid.r rt riu Ten{s y I te yara dc Moocldi 6. juotava ab h quq passev. p.r llollct, LA RENAIXENSA.-A0y XIU. e6 Document n.'i 40

38 avireosa que lenian ab los pol.,les vehios de quo al rture 'ls fralcesoj edjeguesscn llurs lusells d escopetas,.resultava assegurada la t.aoq0ilihl d bo cundia la alarma. per aqueix ootiu aquella nouta- Dya l0 lo Dom de Turd de la Birndera, La senyal do que veoia l' erdrcit franrds era brirar la batdera, Ili hrbir seoyals que indicavan t['ahonl venian, si se aruravrn d edbestiao. Al crit de (lla Eaoderr cov0 D crit quo cor0 la guspira lictric! s'esleoia y pedetrava en lotj los reco0ets del poblo, passava0 ii llollet cualro coot.csts be0 difereqla, 'ls que,os dooao una idea de lo que suohsehia en la guerra, dita per aqui do I'ary ruyt. Lo prioer era lo poble, en cuals caras sr hi piolava lo terror; corrert tots 6llurs casas d Iuscrr la seya faoilia, bestiar, algun farcell ds.oba y la riaoda quo crhian tal coor so lrurava: fugiot lo oes depress, possibl i imagorse eo los mes froudosor boscos d verncdas quo la0 abundavan e0 arluplls volt0dts. Lo segoo eru lo do G. T. (t) home que se li piotava la ale6ria en la seva cara, perque ab laarribada del orerci! enenich ll aumedtavatr los cuartos del calair, dat que 'ls veoia rrrds, bacalll y alrres quoviureru. Passava lo tercer ed la persono d' e! Pere Falguer! (a) pcre del Itrstre, h0me ll'rch y oolt lleuger, lo qui, derprds de hav6r fet retirar la faoilia, agafav 'l fusell y tc0ia'l gust d'cip rarr la eotradt del poblp, tot rol, d la van6uardia francesa, cridarli lo tqui vel pegdrloshi tiro, y lol xano raoo relirerso. lloltas foran las regrdas que al esser I devaot del Hoslal d casa Drrgd's topi ab soldats de caball francesor que li cridavan que 'r rendis; pero ell, tb lola sadcb freja, pegava i co.ra c,p al tor.edt Crgroell, en lo indrst de cara Lladd, qug llavorr era ooll foodo, 'r tir0ra abair y se09 pamr so di.igin torren! 3Du0t 60s al cap do h Parelladr, allavors ob u0 blinco poj'vr,la banda rlro(a diriginrse ol bosch de casa B.rsora: se licrvo per un pou I una d0 las dogis mioas q,ro hi hrvia yja estrva salvat. Alguna vegad0 s' h0ria t.ovat qug al fer lo brincoja te0ia 60ld^ls de cavall (!) eo aquell cosht quo qu{si toc{0tlo 0b las puotas dels sabres lo acoopa[yavao lioc eldios ds dit bosoh. rt Sigam pcrmci cods*rrr l' ircdglir. Si.tgi vol srb.rloqu. vtogbi! Moltct, l, Er.n soll.tst qu. concixcdor! dct tc...tro, rat v.gad., pe. rltunr rlt.r oc.sid,.nr.6 dcanar aldet & 3cu anav.n a n.sr!. irnt per h par! Jr.tr C. dir lorr.ot p.rapodcrli3r8erto?i3, 41

39 Lo ttd y'e l,t banlerj zo3 CoosiJteir lo rluarl e0 lolrte fc!c Eo Giyeti Yerrtalld, Iomo pelir, magr6, rire.it y timb6 molt lle gcr. (l),tqrrrsl rl snntir lo crit do rle Brlrlera cotn!!''s p0s0v0 i brlllrde rltgrio,\t"f,rvr lo gar' rot d'alzi0a rlue te0i0 unn bonr porru y It Snntr Tres:r (2) y, coo uoa austclr, iil lo ltogurreu trorxt tnn rlill' 0l mti. rl un60llrncrp ds la Pioeda Foscr, rt Trtnch,, hs Alri0etls'.. per din:rr'ls curriols de las bardissas 6 drrrer de las esiepas 6 gotosos, I pochs possos do la carreterr per ahont passtya I'exdrcit eoeoicb: y 'l ro lat qrro '! quedavn ceol prsso! al darrera deb seui compr[ys, jl '. pot dir quo om presodr. Si 'l.e!st8tt a[ovt coir, E 0colllYi al at]ao de la carretera per rho0t pa$ova' ob un srl! so li Posavt al costnl, y' sem deirarli dir: nljestirl, lo agafava pel collrb uor na y ab I'altre li preoia'l fusell; lo licava i lar bordissas d bosch... y desprds lo preseotava. Si rl ressogat en un de aixerit; al tedps do saltar y soptarlo, Isava del grrrol: I' estobor0ia, I'amagara y prese0tavr. La satrla Teresa Dola feya so.ti si06 qudll[o'l roliao seguir 6 en caso! apurrts do que's deleosessio. U0 dia I'ordrcit fra0cdr eshva lctoprt i la Creu Yermella (3). A cosa ds milj kildmetro eu direcci6 Brrcelont, eq I' E rstal de ln Pra t, do propieta! ds D Juan Sold ygrbarrell alvocltde Burceloot, hi ha' via u0a avaosrda quo lenit sprbello0nls llu.s fulells rl plti. U0 c DtiDelh a0rra 0B0Dt y ayrll det Pabell6 meotres i dios del hoslal fumavao uos y altres jugavro. No f,rllavr lo Gayeti dxrret! de la.pri6era bardissa que hi hatia al peu de ll carreter! y { devant d'nhoot Ii ha ar! la cala dila Erquerrd. Qoao ir teiia fet lo plln de apoderarso de dit c ntioella, arriv{ i la lora del B sds y vcgd venir uns vilticioch soldats esproyols, que de ln part de Mrrina anavlo 6 incorporarse alseu batall6 quo ltavr A Caldai do llootbuy; va i ribrels y 'ls hi orplica lo seu plan, efegiothi que ha0 d fcr presorers (ot! los fnncesoc del hostal. Teoreo ds oomeot los Eoldak, pero aoioatl per elllo segueiren. Quan lo centinella l[ vingud d' esqueno, sort do h bardisso. pega correguda, lidona garrdtad0 y I' estabur[ei!: los esprnlols, animalr {r) 5 contad'.ll q'rc un Jir.rnlt3olt.b un fdsellrna unt d03kildm.tr.! lluit.nl codtr. do! sold.ltdc clb.llr irrirl I un. ro.r.nt..r. v.3..p. (2) Ua gtrin.tllrr.h.b doll.!qu..u li don.e..qu.ll don' I (1, Nom donat.ncr.r.v!t tl tc..cno d.l volta0 ahont hi hr l. casill..n tc Mo': ll4 t Montd.ld, prop d.la curl, a l. vor. d.l rcch hi h.bit d.lt de un P.l ut. $cu.le f.rro vcr.t.lla l. quc d4rp.r*qua, r.goot cootllr P:. lo! aot d 15.' 42

40 per lo anlerior quadro, correo ung rltreg d.ls froncesos de dios I' hostrl. als quo fr0 presoners I lols oenos uo, quo fugi. al que, contra lo qus hrrir ordenat E0 Gryetr, ult esprnyol li liri y li feu caure'l barret. lllarran ab los presoners y fusells 6 pas doble cap d llollet:pero ab lo liro y lo (lue erplica lo esc0pal, l0 cavrlleria fmncesa log hi segui la pisl0, veoiotlorhi d poch hrverso pogut ficar eo Io.bosch de casa nesora; u[ cop allija no poguered esser descoberls ds dita cavalleria. Do aqueir parlicuhr rlrevioetrt do '0 Gayet6 grapat de soldalr spaiyols poguereo presedtar 5 Presooers fradceros 0b llurs fusells. d apod rrrso dels fusells y 'ls resultd qre aquell llurs gefes alguor Moll.! dcl Vrllar y Abril d. r883. VrceNs PLANTADA Y FONoLLEDf,. 4i

41 Viceng Plantada 6s l'escriptor m6s important que ha tingut Mollet. El principal impulsor del catalanisme al Vallds i un mestre recordat amb nostdlgia durant generacions. Era un homends i un gran home. Era franc, directe i un bon pagds tocat de cultura. Es passejava pels pobles de la comarca, per les eres de les masies, per Barcelona o per Paris, amb pas de senyor, llag al coll, barret i bast6, i ho observava tot amb uns ulls vius, intel.ligents i penetrants. I a sota un nas important hi tenia un bigotis de pare de la pdtria. El Vallds no es pot permetre el luxe de tenir oblidada per mds temps I'obra de VicenE Plantada. S'ha de tornar a editar com mds aviat millor. L'escriptor de Mollet del Vallds sabia escriure, deia coses interessants, ben dites i que encara s6n vigents. Va escriure pdgines que han passat a formar part de la histdria de Mollel del Vallds. 44

42 JOSEP GODAY I CASALS Arquitecte,Ioan Ventura Si desgranem, encara que sigui superficialment, la personalitat d'aquest arquitecte, veurem que es mereix una atenci6 nostra, especialmcnl per la petita rclacio que va mantenir amb Moller. Va n6ixer a Matar6 l'any 1lJlJ2, i mori a Barcclona l'any Perfil professional Aconsegui la titulaci6 d'arquitecte a Barcelona l'any 1905, i desprds d'uns anys de professi6 liberal, ingressi el 1912 a la Secci6 d'art Modern del Museu de Barcelona. L'any 1914, guanyd el concurs del projecte de I'cdifici de Correus de Barcelona, encara que no es va realitzar fins el Accepta el cerrec d'arquitecte Municipal de Barcelona, i arribi a ser cap d'arquitectes de la Comissi6 de Cultura de l'ajuntament. El 1933 fou nomenat Acaddmic de Sant Jordi, i professor adjunt de citedra d'histdria de I'Art als Estudis Universitaris Catalans. Es coautor, junt amb Josep Puig i Cadafalch i Antoni de Falguera, de I'obra bdsica nl'arquitectura Romdnica a Catolunya", que consta de 4 toms ( ). Els escdts i confcrdncies que dona en el transcurs de la scva vida professional, tracten sobre temes escolars en les grans ciutats, estudis de cdlcul sobre tdcniques de construcci6, arquitectura romdnica catalana, i histdria general de I'art. 45

43 i.\.r.-s N.l La Casa de Corleus. a Barcelona. Arquitectura civil i religiosa La seva dedicaci6, quasi en exclusiva a I'arquitectura escolar, dintre del municipi de Barcelona, no li va restar lemps per poder projectar altres edificis que per la seva especial vocaci6 sentia, com eren algunes construcccions civils i religioses. Dintre de les primeres, sobresurt la comentada casa de Correus de Barcelona (fotografia n.' 1) que projecte junt amb I'arquitecte Jaume Torres i Gra. Es un projecte de planimetria acadimica. per poder resoldre, amb gran habilitat, el programa funcional i les necessitats de la ciutat, dins d'un acurat historicisme. Una altra construcci6 singular fou el Pave116 de la Ciutat de Barcelona per I'Exposici6 Internacional de Tambd la restauraci6 de la Casa de I'Ardiaca, I'ampliaci6 de les edificacions de la Maternitat, la recuperaci6 de I'Ajuntament vell de Pierola, avui dedicat a altres serveis priblics, I tamb6 I'Ajuntament actual de Pierola. Projectd el Casino d'hostalets entre altres. Deslaca tambe en les construccions d edificis religiosos. com s6n la reforma del Monestir de Sant Pau del Camp. i la restauracio iampliaci6 de I'Esgl6sia de Jesris Maria de Gracia. Projecta una esglesia votiva a I'Immaculat Cor de Maria a la ciutat de Buenos Aires (Argentina). 46

44 Arquitectura escolar AI comcneament del segle XX, el municipi dc Barcclona patia dcgut a la inopcrin- d una clara insuficicncia en instal.lacions escol;lrs cia quc va havcr-hi durant quasi tot cl scglc XIX. ja que durant aquests ccnt anys nomcs cs van construlr construi dc nou quatre centres escolars a la ciutat (Ronda dc Sant Pau. 38; Bruch, 102; Parc de la Ciutadella; icl Grup cscolar de lcs Corts). La figura de Francisco Giner. fundador de la /rr/i/aciti Lliure d' En- senyanea, va ser admirada per molts intel.lectuals modcrnistcs i nouccntistes catirlans, com Maragall, Pijoan, Eugcni d'ors. els quals van influir sobrc l'opini6 ptiblica i politica. dcscobrint la necessitat d'unir millora substancial de la pcdagogia en general ide les construccions cscolars en particul ar En ser elegit President dc lrr Diputuci,i dc Barcelona Enric Prat tlc la Riba. es va donar una cmpenta intel lectual ipossibilista de cara a Iensenyament. comptrnl amh personalilrts tln brillants com Alexandre Galf (pedagog), Manucl Ainaud (assessor pedagog), Jaumlr Bofill i Matcs (Gucrau dc Liost. escriptor). Josep Goday (arquitectc), Torres Garcia (pintor itcdric de I'art). Artur Martorcll (pcdagog) iantoni rt lt I ---- _ N : Crul Eccolar Rrmon Llull. a Errceiona. 47

45 { N',l Faqana de la Marineta. cap a Iany \ \ ir T \ t-; :t N..l Fasana actualde lr Marinela. lll

46 Gclabert (preceptor del Col.lcgi de Sant lgnasi de Sarrid). Tots a l'ombra del famds mdrode de pedagogia moderna de Maria Montessori, molt vinculada a Barcelona- Dos personatges van donar el definitiu pas a les construccions escolars. Per una banda, el patrici Angel Baixeras subvencionant el Grup Escolar del seu nom, i I'altre, l'indid Pere Vila i Codina, donant un llegat per a la construcci6 d'un altre Col.legi que tamb porta el seu nom. Tant l'un com I'altre els va projectar Josep Goday, ja que reunia les millors condicions tdcniques i professionals per a tals projectes. Segueixen despr6s els Grups Escolars, Ramon Llull (fotografia n..2), Miln i Fontanals, l'escola de Mar, Collaso i Gil, Lluis Vives, I'Escola complementdria d'oficis, l'escola de Vallcarca i la de Pierola entre altres. Vinculaci6 personal amb Mollet La relaci6 que va mantenir amb Mollet i Sant Fost, es devia a que era cosi germd de Calderd, aleshores fondista de l'hostal La Marineta. fentli restaurar part de la mateixa i reconstruir la faqana, avui dia restaurada, amb bon criteri, per I'Ajuntament (fotografies n..3 i n..4). A Sant Fost, on s'instal.lava durant tots els estius, transformd un antic Casino, propietat del seu cosi Calder6, en casa d'estiueig. La casa ha passat, avui dia, de les seves filles a Josep M., Blanch Esteve, Arquitecte TCcnic, que tracta de reconstruirla amb fidelitat, segons el projecte original. Es pot dir, en resum, que a Josep Goday i Casals li va tocar viure una dpoca de desorientaci6 arquitectdnica real, davant la qual hi va posar un actitud d'estudi insistent, un instint d'arquitecte que li feia trobar la millor soluci6 a cada dificultat, i una sensibilitat exquisida per donar regularitat i eficdcia als projectes. BIBLIOGRAF'IA A. Florensa (1936): Els nostres arquitectes: Josep Go(lar, Rev. Arquitectura i Urbanisme, n.'57. Barcclona J. F. Rafols: Josl Goda). Aryuitecto de los grupos escolarcs de Borcelona. Cuadernos de Arquitectura n.' 35. Barc lona, C. Pelliceti L arquitectura catalana. Ed. Teide. Barcelona, O. Bohigas: Atquitectwa i Urhanisme durant la Reptbtica. Ed. Dopesa, Barcelona, 197A. 49

47 UN RABASSAIRE A L'ALCALDIA: FELIU TURA Carme Pi Feliu Tura [ou un dels personatges que visqud de prop els esdeveniments sdcio-politics del periode que va des de la Dictadura de Primo de Rivera fins al final de la Guerra Civil. La seva vida no es pot entendre sense una obligada referdncia al marc social i econdmic que l'envoltava. En una societat besicament agr(cola, la qiiesti6 del camp esdevindri tema central de la problemdtica social a principis de segle. Les dificultats que passen els pagesos els portard a unir-se per defensar els seus interessos. Feliu Tura seri un dels fundadors i dinamitzadors del moviment sindical pagds a Mollet del Vallds. Es probable que l'ambient familiar influis la seva tasca. El seu pare era membre de la Lliga i arribaria a ser alcalde de Mollet entre 1914 i Perd l'esperit politic de la Lliga no devia representar les inquietuds politiques d'en Feliu, ja que aviat passaria a formar part del sector liberal, que s'escindi el 1919 tot formant Acci6 Catalana. Feliu Tura passa de l'oposici6 clandestina a la Dictadura, a ocupar el cdrrec electe d'alcalde de Mollet en representaci6 dels rabassaires. Arran dels fets d'octubre de s empresonat conjuntament amb altres membres de Ia corporaci6 municipal. Pel febrer de 1936 tornen els ajuntaments democretics i Feliu Tura ocupa de nou I'Alcaldia. Pel juliol, amb motiu de I'esclat de la Guera Civil, es constitueix a Mollet el Comitd de Milicies Antifeixistes i ell n'esdevd president. Pel desembre sorgeixen discrepincies entre el Sindicat i algunes de les forces politiques representades pel tema de l'impost de guerra. Feliu Tura dimiteix. Poc temps desprds torna a I'Alcaldia perd les seves relacions amb la Col.lectiva de Camperols i amb la Conselleria de Proveiments esdevenen problematiques per l'efecte que la guerra t sobre la poblaci6 i que afecta de forma diversa a cada sec- 5l

48 tor. Presenta una nova dimissi6 pel setembre de 1937, perd 6s novament elegit alcalde per la dimissi<i de Josep Fortuny. Paral.lelament col.labora en la creaci6 de la FESAC (Federaci6 de Sindicats Agricoles de Catalunya) i fins i tot sembla que participa en e[ Conse]l de Cooperaci6 i en el Consell d'agricultura de la Generalitat. Pel gener de 1939 l'exdrcit feixista arriba a la vila de Mollet. Feliu Tura ha d'exiliar-se a Franga, on les coses no van pas millor degut a I'esclat de la 2." Guerra Mundial. Quan torni anys despr6s, s'haura d'adaptar a una situaci6 que en res recordard l'etapa anterior a la seva partida. La I)ictadura de Primo de Rivera La Dictadura de Primo de Rivera que en els seus inicis no lroba oposici6 a Catalunya i mds aviat 6s rebuda amb indiferdncia, acaba revelant-se desfavorable a les aspiracions catalanistes a les que acusa de separatistes. S'imposa l'fs del castelld, es tanquen societats de caire divers i s'ataquen els simbols nacionalistes. Aquests fets actuen de revulsiu, tot incrementant la conscidncia catalanista i d'oposici6 a la Dictadura. Malgrat la repressid, les diferents forces politiques i les associacions clandestines continuen actuant i organitzant-se. A Mollet trobem exemples dels contactes que mantenen. A Can Fortuny s'hi reuneixen el nucli republicd catalaoista i membres de la C.N.T., amb motiu de la detencid de Pedrerol. Es tracta de decidir alguna accid de protesta contra l'empresonament. Es comenta que si Pedrerol fos membre de la C.N.T., I'endemd es convocaria una vaga, perd com que no ho s, s'acorda obrir una subscripci6 d'ajudar, Per aquells temps, Feliu Tura t poca terra en propietat i molta que no ho s. Conrea alguns camps a la zona del Calderi (camp de regadiu), a Gallecs (camp la SibEria i la Pedra Salvadora) i a I'actual poligon Magarola (camp el Platero). La majoria d'aquests camps s6n arrendats. algun ds de rabassa i dos s6n de propietat 2. Arriba a tenir dos carros i onze vaques. Es sobretot un pagds, un rabassaire, i la seva trajectdria estare especialment lligada als problemes del camp m6s que a la politica de partits. Com a ramader no esta d'acord amb l'impost que se'ls aplica durant la Dictadura i decideix crear el Gremi de Vaquers de Mollet i Comarca, tot impulsant la Federaci6 de Vaquers del Vallds. M6s endavant esdevindrd president del Consell Directiu de la Uni6 de Vaquers Rurals. La seva probable col.laboraci6 amb Estat Catalir fa que les seves 52

49 activitats auuvllals sc se sllulll sltuln a ra la clanqesttnllal. clandestinitat. A Ilnals fin qe de lyju 1S30 es veu odllgat obligat a ma ar, ja que durant la revoluci<i de Desembre del mateix formava parl del Comite Revolucionari Local '. El Sindicat Agricola i la Uni6 de Rabassaires El Sindicat s'encarregava tradicionalment de subministrar la llavor de les patates importades d'anglaterra i de les primeres matcries per fer el guano. Cap a 1930, Feliu Tura i Peret Bonvild entre d'altres, van pels pobles fent propaganda de la Uni6 de Rabassaires, que s'havia creat I'any 1922 per articular les reivindicacions dels pagesos rabassaires. Els estatuts diuen en el seu primer article que el seu objecte 6s "l'ajuntar els esforeos tlels rabassaires i demts cultivad.ors del camp de Catalunya per a assolir el millorament dels contractes i de les qctuals condicions de treball., a, Per tal de tenir un local on els pagesos poguessin comprar i vendre, es reuneixen una colla d'amics i decideixen comprar el traspes d'un local amb moli. Entre una vintena aconsegueixen els diners per quedar-se amb el local de Cal Mitje. Vdrem fer el traspds per deu mil pessetes, que en aquell temps ja era una bona quantitat,,. perd no en teniem ni cinc per posar el Sindicat en marxa; amb penes i treballs vdrem omplir el Sindicat de farina... tamb4 comprarem un vag6 de garrofes Alcover i totq classe de grans s. Les dificultats v6nen per la manca de diners, perd se les ideen tot substituint el moli antic per un de m6s rendiment, amb la qual cosa hom considera que practicament es poden cobrir les despeses del Sindicat. El compren amb un crcdit de vuitanta mil pessetes al Banc Urquijo i aixi tenen un dels molins m6s moderns que pot moldre uns set-cents quildgrams a I'hora. Tambd compren una premsa. La tasca del Sindicat representa una ajuda important pels pagesos, perqud cada vegada es redueix m s la diferdncia entre els costos de producci6 i el preu del producte. Amb la premsa el Sindicat s'estalvia feina i diners. Les premses que anaven per les cases i els revenedors de farina i de blat no poden competir i han de plegar. El Sindicat de Mollet sembla que s un dels que mds farines, grans i adobs compra a la Llotja 6. Posteriorment, cap a I'any 1935, el Sindicat fa una operaci6 de patates amb la casa Strong. Hi ha alguns proble- 53

50 mes perqud en un determinat moment els volen rescindir el contracte. Feliu Tura. Peret Bonvild i altres membres del Sindicat es traslladen a Barcelona i finalment el darrer aconsegueix arranjar-ho. Tanmateix queden moltes patates per arrencar i vendre, per la qual cosa el Sindicat inicia contactes amb cases de Londres. El resultat final 6s dolent i els pagesos que m6s s'havien ardscat en pateixen les conseqiidncies. Feliu Tura es manifesta en el sentit que cal ajudar a aquests pagesos que havien tingut la valentia d'enviar patates a la comissid. Pere Bonvild proposa que se'n faci cerrrec el Sindicat i que el dcficit sigui cobert per una operaci6 de compra d'amoniac. El Sindicat comenea a viure moments d'esplendor. Despr6s es fan contractes amb Liverpool, Londres, Bdlgica, Holanda i amb les cooperatives de Suissa. S'arriba a patentar amb els rabassaires una marca que es diu orabassunio Potatoes Catalunya Productions Mollet", Tamb es fan intercanvis amb Lituania, Estdnia i Rendnia. S'obre una tenda de detall de productes del camp i de llavor. Amb tot, s'aconsegueix mantenir els preus a ratlla i en haver suprimit els intermediaris es pot comprar mds barat i vendre mds car. Cap a l'any 1936 el Sindicat veu la necessitat d'aixecar actes de les reunions que es fan. Es contracten els serveis d'un secretari, Jaume Vallcorba, que actua com a tal fins que s'ha d'incorporar a l'exdrcit durant la guerra civil. Les actes sembla ser que no s'han conservat. La Repiblica A la dimissi6 de Primo de Rivera I'any 1930, es restableixen a poc a poc les llibertats politiques, cosa que permet la convocatdria d'eleccions. El resultat d'aquestes 6s inesperat i es proclama la Repriblica. Setmanes abans es nota a Mollet certa febre electoral i la premsa local es fa ressd de la reuni6 de la Junta General del Centre Catalanista Republici que presentava els candidats del partit 7. En el mateix nfmero de LLUITA, en Feliu Tura en un article titolat "Eleccions", intenta convdncer al poble de la necessitat del tfiomf de la candidatura Catalanista Republicana opuix al triomfar triomfaran amb ella la justi cia i la llibertat... la justicia i la iguahcr> i exhorta al poble tot dient: od.oncs de tu, poble, depin el que persbteixi o canvit oquest estot de coses; de tu depin el decidir la teva sort, perd si una vegada mts et deixes arrossegqr per la inarcia cqp a I'imperinlisme d'un home que prcten que els seus drets vinen de Ddu, encara que escarneixi les seves doctrines, aleshores poble, si que creurem que ' ets un poble que no tens redempci6, 3. 54

51 Perd el poble si que es decideix per aquesta proposta de canvi de-l'estat de les coses i a Mollet, com a Barcelona, l'esquerra Republicana de Catalunya, obt6 el tdomf. El 14 d'abril es constitueix l'ajuntament que amb carecter provisional designa president de la Corporaci6 al Conseller Fetiu Tura i Valldeoriola. El dia 16, Feliu Tura exposa que cal elegir l'alcalde definitiu i surt ell mateix votat per majoria absoluta e. El nou consistod es proposa aviat una sdde de tasques com el canvi dels noms dels carrers i fer els cartells pels autos en catale. El 12 de maig es passa a fer les actes en catala, sense que s'hi faci cap esment especialr0. L'any 1932 estd marcat per dos temes importants que s6n l'estatut i la Reforma Agreria. Pel que fa al primer tema, I'Ajuntament mostra la seva posici6 sense ambigiiitats. Envia un telegrarna al President de la Comissi6 d'estatuts perque palesi al Parlament (la ferma voluntat de Catalunya de governar-se per si mateix> i es vol que l'estatut sigui aprovat tal com es va votar 1r. Per l'agost continua el tema de I'Estatut i es decideix de protestar davant el Govern de la Repriblica sobre la manera com s'esta discutint, i al President de la Generalitat per la manca de respecte per la voluntat de Catalunya 12. Posteriorment, amb I'aprovaci6 de l'estatut, arriben les eleccions al Parlament de Catalunya que demostren el predomini de I'Esquerra, predomini que nom6s fa que reflectir alld que passa als municipis com Mollet. Mentrestant el camp viu moments d'agitaci6, ja que de les demandes de revisi6 de contractes presentades pels pagesos I'estiu de 1931, el noranta per cent han estat considerades improcedents. Malgrat aixd, molts pagesos continuen retenint una part de la collita. El camp necessita una llei apropiada, perd aquesta no ha arribat encara quan les eleccions donen la victdria al centre-dreta. El Parlament de Catalunya amb majoria d'esquerra i per tant favorable als rabassaires es proposa tirar endavant una Llei de Contractes de Conreu, perd les tensions entre propietaris i rabassaires s'aguditzen 1r. La mort de Macii pel desembre de 1933 provoca l'elecci6 de Companys com a President, perd la Llei de Contractes de Conreu 6s poc modificada i els rabassaires s'ho prenen amb resignaci6. Les tensions no desapareixen ni molt menys i, a m s, s'agreugen amb I'enfrontament a nivell de l'estat entre les dretes i les esquerres. Un altre tema important per l'ajuntament en aquest periode 6s la revisi6 dels comptes municipals de l'dpoca de la Dictadura. Es crea una Comissi6 per a la seva investigaci6, els resultats de la qual s6n recollits en una memdria que es publica I'abril de L'afer de la Comissi6 de Responsabilitats jugard un paper decissiu en esdeveniments posteriors. Serd un tema d'enftontament entre dreta i esquerra de conseqiidncies imprevisibles al final de la Guerra Civil

52 Cap als fets d'octubre Els enftontaments entre la dreta i l'esquerra, esmentats anteriorment, tambe tenen la seva inciddncia a Mollet. Pel mes de gener i a pocs dies de les eleccions, hom pot llegir opinions gens favorables a la tasca que han fet els republicans. A REALITATS, s'ironitza sobre la postura dels rabassairgs i es desautoritza burlonament els membres de la candidatura de l'esquerra. Feliu Tura no se n'escapars. Malgrat tot, el resultat de les eleccions 6s favorable a la candidatura del Centre Catalanistar6 i es constitueix el nou Ajuntament (Documents n." 1 i n." 2). El consistori vota per majoda absoluta a Feliu Tura per I'Alcaldia. A la vegada, Fortuny fa una forta critica contra la minoria de la Lliga a qui declara indesitjable 17. A l'acta del Ple del 13 de juny de 1934 es fa palesa la indignacid amt' motiu del fall del Tribunal de Garanties Constitucionals al recurs presentat a la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament de Catalunya. El resultat s vist com una agressi6 a Catalunya. A la vegada es proposa l'adhesi6 incondicional al President de Catalunya. No s'accepta el. consentiment dels representants de la Lliga, perqud hom considera que aquesta s'ha retirat del Parlament i ha demanat ajuda als enemics. Alhora, el Regidor Pi remarca I'actitud de la Lliga amb la Llei de Contractes de Conreu r3. L agost del mateix any. LA HUMANITAT. transcriu articles de la premsa madrilenya que reflecteixen un malestar de la CEDA "...por Ia enojosa cuesti1n de Catalufia... y la soberbia cada diq mds acentuada de la Generalidad,,. alhora que hom acusa al President ", d'alentar l'esquerra perqud doni suporl ala ocampanya seporatista dels Ajuntaments bascos>. EL DEBATE, considera la Llei de Contractes de Conreu, un reglament inadmissible que vulnera la Constituci6 i 1'Estatut. ABC acaba sentenciant que Parlamento no puede "Al ir el Gobierno actual sin que el pleito de Cataluna est resuelto de una manera definitiva,. te. Mentrestant a Catalunya, les posicions sobre l'assumpte es troben dividides. A finals de mes Josep Calvet, president de la Uni6 de Rabassaires, fa un miting a Vilassar de Dalt tot explicant la Llei de Contractes de Conreu i acusant I'Institut de Sant Isidre de lluitar contra les aspiracions dels pagesos. No s'estd inventant res, ja que la llei havia estat portada al Tribunal de Garanties Constitucionals precisament per I'IACSI, que en la seva assemblea ho esmenta com un gran dxit de la Junta 20. El mes de setembre I'activitat no decau. A l'iacsi s'hi adhereixen el Foment del Treball Nacional ila Cambra de la Propietat Urbana..56

53 La Isidrada, conccntraci6 dc propietaris a Madrid, acaba amb sang. El Govcrn de la Generalitat acorda la clausura de l'institut Agricola de Sant Isidre. Paral.lelament se celebra I'Assemblea de Delegats de la Uni6 de Rabassaiies on es procedeix a la renovaci<i de la miitat dels membres del Consell Directiu. Queden elegits Pau Baques, Josep Calvel i Feliu Tura. En la mateixa assemblea, Aragai oglossa el gest de protesto realitzat pels treballadors madrilenys contra la maniobra anticqtalana, i parla del feixisme de I'IACSL PeT aclamaci6, els m6s de 340 sindicats assistents aproven l'ordre del dia 2r. Dos dies desprds el Centre Catalanista Republicd de Mollet proposa a l'ajuntament <Adregar-se al Govern de Catalunya perqud declafi troi:dots a Canlunya i a la Repiblica a tots els components adhe- Sobre el Ple on es discuteix aquesta proposta, LA rits q I'IACSL. ". HUMANITAT fa un extens article blasmant I actitud dels representants de la Lliga que votaren contra la proposici6 r3. Les tensions eren notables els mesos anteion als fets d'octubre i estaven latents en l,ambient. Rovira i Virgili, el mes d'agost, ja preveia un enfrontament entre les diferents forces. Diu que nhi ha la impressi6 que is molt prdxima la topada de la qual depdn l'esdevenidor de la Segona Repibtica espanyola". L'endeme titula el seu habitual article < El fracds d.e I'unitarisme espanyol. Euskadi i Catalunys en peu". El mateix dia surt una informaci6 sobre les paraules del senyor Samper que oreconeix la moral del poble basc.,, perd que el govern ti la ra6 i la forqa,. 2a. La crisi d'octubre, amb la dimissi6 del govern Samper, complica la situaci6. Sobretot quan Lerroux inclou tres ministres de la CEDA al govern. Aixd provoca una vaga general. Tamb6 Mollet estava en vaga el dia 5. L'acord de revoltar-se contra el govern estava pres. Companys proclama l'estat Catala i a Mollet es fa el mateix. El desenllae dels fets d'octubre ds contrari a les previsions, i Feliu Tura, Pelegri Pi i Josep Fortuny es veuen obligats a marxar 2s. Quan tornen se'ls obre un expedient. La detenci6 s'allarga m6s del que es pensaven. Primer s6n reclosos al Palau d'exposicions on s6n vigilats per Legionaris del Terg i on s6n visitats per amics de Mollet. Posteriorment passen a la Model. passen per la pres6 cinc components d'e.r.c. i tretze de la C.N.T. 16. Tant I'Esquerra com la C.N.T. obren subscripcions per als seus empresonats, si b ho fan separadament 27. L'agost de 1935 la causa seguida per la jurisdicci6 militar contra ells passa la jurisdicci6 ordiniria del Jutjat de Granollers, el qual exigeix de cada un d'ells una fianga personal de dues mil pessetes de responsabilitat civil. S'espera que en el cas de no fer-ho els siguin expropiats els seus b6ns

54 MUNICIPI D MOLLET Credencial de Conseller municipal Els inh6scrils, Presidenl i d'aquesl Municipi.r, ElEcqE Secrelari de la Junta municipal del Cens elecloral '1 centmquelt Ou. d. l'.ct. d. l'&rutrnr e.nacl, ehblrr o AiL!+r - r-'" r' qd F I; J,.1. d.l, -d Pc3rdrnch, Eolr.: : ':.1 i, Prlm.: Ou. h. csi.i p'el'rui Co.lld $-E:!'oto pd.l p!id' l Ajunt.n.nl Aunrcipr.l 5,. f ouq- In.IrJrlltr qu. fiou...n!!146r rra d. r. lr. n.' d.l-.ctaia!--aciala:' -- nl6ta-sirnbllol d l. qurl,.rk.l 'Mh.! & vots *ru!.k.l eu I'wr, h.n dr.r pel.turs 9!to -.oh$ll.e d*16 I --gl!9- Co*lhE 3!d6E S.!6i: Ou..l 6um d. wh drul.lt. d. c.dt llidt " 'l sgii'nt LtLr. n.- 1 dbl Cootro calalsnlsta Itoprrbuol (. ^: Z d.,.rosacr6.!6-4!se-9stsrab. ( 1.4r5,,_..-. ano hlrba hsaltt d.l qoa drlpoe l.d " MOLLET Co!.t dcl nrl nou c.nh rcnb- quotra.l dt.txit Document n-o I 58

55 AJuntament d Relaci6 nominal pressi6 dels clnecs I,,{'aquerfa el-!.ltr lur. v.llll.otlal Jo.p lorlqw lottalil 9.l.grl 8l aldr.ll.a Eollo orra Bo6oh L1or6d!?a ouol soldra T.orlor /.nalsd6 Vll. Joa. Irbr6. llor.da tmloo;o lhn6 Yl.Ud! Yslontl codtlroo Ori! lsldr. Ftb.! llrt.t. Joao Punsola!llr..oa Joold! Ollr.rac Lra.r Jossp sans no.!.11, Jdcrrt iisr.utd. f.rrl. at.rltr 1'l o.l,t. tcl oalfa!" lo.ld. It 0o!aall.! la l{ ta ld t{ ld la td lil '-i. Drtllllttr tt lr ld lil It lit 1i 1d ld la l! 1d lil la ' I n[.c16 polltlo O) Ilq!.rraatrltlo.!a 'lr r!!l I u ra td rd ld l( ld rd 16 II Iil Iil tn!il til r,oola clblola tllar o.!!la!l IA llil.taidanl t t: )/./,. zt,.-._.,'.-=_ MOLLET.l 8 d. t.dt.r d.t t93 I (nr {rimk rr Drhn. Document n.'2 59

56 Dels Fets d'octubre a 1936 Del 7 d'octubre de 1934 al3 de maig de 1935, I'Ajuntament 6s portat per una gestora i no s'aixequen Actes Figura com a alcalde Joan Gay. A partir del dia 8 i fins el febrer de 1936,6s Josep Riba qui porta l'alcaldia. L'Esquerra aconsegueix un cert prestigi arrel de les detencion-s de qud s6n objecte els seus membres, cosa que tambd es d6na a nivell de lbt l'estat. El fet que el Govern de la Generalitat conlinui a la preso. contribueix a creaidos grups oposats: El Front d'esquenes de Catalunya i un Front Catald d'ordre. La simpatia de I'opini6 pfblica cap.a les esquerres, es posard de manifest durant les eleccions del mes de febrer, amb la victoria d aquesles. A Mollet. Feliu Tura i els consellers es reintegren als seus llocs el dia 17 i I'endemi decideixen enviar un telegrama al Govern legitim de Catalunya que continua empresonat 'ze. La victdria possibilita un Decret-Llei (ue d6na l'amnistia als presos, de la qual cosa se'n fa resso el ple del dia 20. Pel marq, els Ajuntaments federats celebren una assemblea extraordinaria al Sal6 de Cent de I'Ajuntament de Barcelona i la Comissi6 encarregada d'assistir-hi 6s formada per Pascual, Tura i Pi 30' Poc temps desprds Feliu Tura resta gaireb un mes sense assistir a I'Ajuntament per motius de salut Durant els mesos que segueixen continuen les iensions entre la dreta i l'esquerra, si b6 segons afirma Josep Termes, no es pot dir que a Catalunya hi hagi una conspiracio de la dreta. El que si manifesta, 6s que s d6na una certa repressi6 al camp contra els rabassaires. Tampoc es mostra pa idari d'acceptar I'afiimaci6 de quc Catalunya 6s I'oasi de la Repriblica. Cal tenir en compte que el mes d'abril moren els germans Badia i que tamb6 hi ha una forti oposici6 entre els catdlics i els anticlericals 3r. La Guerra Civil Quan pel Juliol a Catalunya es rep I'ordre de sublevaci6, aq,uesta 6s seguidi per una part de la Guarnici6 de Barcelona. Hom confia en un faiil Cxii a l'estil dels Fets d'octubre, perd no resulta aixi La reaccio de les organitzacions d'esquerra i del poble en general fan fracassar I'aixecamint. Tambd Mollet hi participa. La nit del 19 al 20 de juliol su un cotxe amb tres militants de la C N.T.-F.A I cap a la caserna de Sant Andreu. Posteriorment hi arriba un grup de molletans amb un 60

57 cami6 que han rcquisat. Les armes que agafcn intenten arrcglar-les al Taberan. Es pensa fer un ComitE Revolucionari. En un primer moment els trentistes s'uneixen a la C.N.T., ja que la veuen mes decidida que I'Esquerra r2. Mentrestant Companys convoca als confederals i els ofereix el poder que evidentment no poden acceptar. Alhora es proposa la f6rmula de la creaci6 d'un ComitC Central de Milfcies Antifeixistes. En el Ple de I'Ajuntament del dia 24 s'esmenta el Decret pel qual cessen "els consellers propietaris i suplents que procedeixin de llistes no afectes al Front Popular" i s'indica que nes substitueixin pels suplents que figuren en la llista del Front". El mes d'agost, el Comitd de Milicies Antifeixistes de la secci6 d'esquerra es posa a disposici6 de I'Alcalde 33. Dies despr s s'acorda constituir Comissions de Govern i a Feliu Tura no se li arriba a assignar cap departament 3a. A principis d'octubre es posen a disposicid de I'Alcalde els cirrecs perqud la Corporaci6 pugui recollir representants de totes les forces politiques i socials de Mollet. El dia 16 es reuneixen a l'ajuntament els representants de les diferents forces que integraran la nova corporaci6. Presideix l'acte el Jutge Ramon Salvat, qui cedeix la presiddncia a Feliu Tura perqud 6s el de m6s edat. La composici6 de l'ajuntament 6s la segiient: dos representants per la Unid de Rabassaires, cinc per fe.r.c., sis per la C.N.T., quatre pel P.S.U.C., i dos pel P.O.UJr4. Queden dues vacants per A.C.R. L'elecci6 d'alcalde recau novament sobre Feliu Tura qui pren la paraula per dir que el que cal primer s <pensar en el Frcnt als efectes de millorar en el possible les condicions de vida" 35. A partir d'aqui, i en plena guerra civil, el Sindicat Agricola i els Rabassaires agafen un protagonisme a'l'ajuntament que abans no havien tingut. S6n constants les referdncies a aquest col'lectiu o be per les seves sol.licituds o bd perquc se'ls hi demana explicacions sobre les seves actuacions. Feliu Tura, que no acostumava a parlar en els plens, comenga a fer-ho quan este en qiiesti6 algun tema relacionat amb el Sindicat. Alhora s'observa un cert distanciament dels rabassaires i d'algun sector de I'Esquerra. Pel novembre Feliu Tura demana, en nom de la Uni6 de Rabassaires, permis per la tala d'arbres de la Verneda del Sr. Ros per destinar la fusta a la construcci6 de pilots per les alambrades del front 37. El mes de desembre hi ha problemes amb els Rabassaires, ja que se'ls acusa d'aconsellar la no declaraci6 de les mongetes, a la qual cosa Feliu Tura respon que el Sindicat vigila la producci6 37. En la Comissi6 de Govern es posa a discussi6 la irnposici6 de la Contribuci6 de Guerra als Rabassaires. Feliu Tura declara que el Sindicat prefereix que s,individualitzi 61

58 la quota per part de l'ajuntament mds que no pas es senyali una quantitat global i que el Sindicat hagi de repartirja. S'acorda que el Sindicat pagui la imposici6, perd finalment decideix no pagarja 38. Al cap de pocs dies Feliu Tura i Joan Roca presenten la dimissi6 tot argumentant motius de salut. El Sindicat se solidaritza amb la decisi6 dels seus representants i no nomena cap substitut. Com que Feliu Tula ocupa el cdrrec d'alcalde es fa imprescindible la seva substituci6 i en resulta elegit Josep Fortuny i Torrents, de I'E.R.C. A finals de gener es decideix demanar al Sindicat explicacions sobre la instal.laci6 de la Col'lectiva de Camperols a Can Ros i a la Vaqueria, i la destinaci6 dels ocupants a Can Pere Gil. S6n evidents les relacions conflictives entre els Rabassaires i I'Ajuntament. El Sindicat presenta una carta que 6s mnsiderada imprdpia <perqui podien venir ql municipi i discutir-ho amb el poble,. Hom acusa els Rabassaires de no actuar correctament. Se'ls retreu les raons exposades per justificar la seva dimissi6, per una "malaltia que no els ha pivat de continuor exercint eh demis cdrrecs>. La Minoria Socialista exposa les condicions de Can Pere Gil, on el Sindicat ha destinat pessetes i aixd li representa ser considerada defensora dels Rabassaires 3e. Finalment es decideix crear una comissi6 que ho invesligui. Es el mes de febrer quan Feliu Tura torna a I'Ajuntament junt amb Pere Bonvile. El primer justifica la seva tornada per I'atac de qud han estat objecte. Acusa I'Esquerra de portar una campanya contra ells quan no es podien defensar, i al regidor Pi d'incitar als de la Vaqueria a canviar d'opini6 sobre el seu trasllat. Segons el regidor Manau, en el fons de la qiiesti6 hi ha el fet quc els Rabassaires no havien volgut pagar I'impost del 5%, i que si la carta que se'n va derivar de tot aixit haguds estat retirada s'haurien estalviat tots aquests debats a. Perd el tema de la Vaqueria continua damunt la taula. S'acusa els Rabassaires de no defensar els interessos dels seus associats, ja que la decissi6 fou presa per unanimitat entre els dos representants dels Rabassaires i els dos representants dels camperols, que formaven pa de la Comissio Arbitral per solucionar I'assumpte de les col'lectives. Aquestes necessitaven que les tenes que treballaven estiguessin juntes. Si b I'Esquerra es mostra dura en les seves consideracions (que afecten als rabassaires perd no als camperols), altres forces politiques mantenen una posici6 m s moderada respecte al tema. Volen un aclariment dels fets, perd matitzen les opinions de l'esquerra des de diferents posicions. El Regidor Alfonso arriba a donar tota la responsabilitat dels fets a la Col'lectiva de Camperols i a la C.N.T., si b posteriorment afirma que ni els Rabassaires ni el Regidor Pi, de I'Esquerra, han actuat com havien de fer-ho. D'altra banda el Regidor Dominguez 62

59 dc la C.N.T., tot i haver considerat imprdpia la ca a dels Rabassaires, avisa de qud no intenta defensarlos, perd ho fa. S'acaba nomenant una comissi6 composta pel Regidor Dominguez de la C.N.T., el Regidor Ambr6s d'e.r.c., el Regidor Angosto del P.S.U.C. i el Regidor Coll del P.O.U.M., que en el ple del dia 14 declaren correcta I'actitud de tots els que han intervingut en I'afer, que rep finalment la consideracio de necessitat social. Es demana als Rabassaires que retirin la carta, a la qual cosa Feliu Tura respon que no hi ha cap inconvenient en retirarla i rectificar 41. Perd els problemes amb la Vaqueria no acaben aqui, ja que el Sindicat constata que les terres no s6n conreades i s'estableix un debat sobre si 6s competdncia de I'Ajuntament o no el fet d'intervenir perqud les conrein. A la vegada es demana que la Comissi6 de Rabassaires i Camperols s'encarregui de mirar si tots els camps estan cultivats o no, ja que al repartir les terres, alguns pagesos es van quedar m6s terra de la que podien conrear. Posteriorment apareixen fticcions entre la Col.lectiva de Camperols i el Sindicat, per unes terres que la primera ha incautat perque considera que no s'estan treballant. S'inicia un debat sobre si els camps estan ben cultivats o no. El regidor Dominguez, de la C.N.T., diu: Es sabut que els rabassaires pel seu esperit, en part degut a que volen ser independents, hi ha hagut Rabassaires que no s'han conformat amb ln terra que tenien quan tenien mossos, sind que encata n'han volgut mts a2. Cal tenir en compte que la C.N.T. no esta d'acord amb qud els Rabassaires tinguin mossos i sobre aquest aspecte ja s'havia arribat a un acord 43. El Regidor Ambr6s afegeix que s'ha donat terra a tots els que anaven a jornal i que els companys Rabassaires que en tenien massa ja n'havien deixat. En definitiva, es nomena una comissi6 perquc estudii el tema. El mes de juny de 1937, la Federaci6 de Sindicats Agricoles de Catalunya (Comarca del Vallds Oriental), fixa la seva central a Mollet, cosa que 6s comunicada a I'Ajuntament. La situaci6 a Mollet s cada vegada m6s dificil ja que els queviures s6n escadussers. Dominguez proposa que Agricultura sigui una Conselleria nova en el Municipi. Els articles bdsics s6n racionats. La Conselleria de Proveiments demana col.laboraci6 al Sindicat per tal de saber el gdnere que hi ha a la poblaci6, cosa que assenyalen els Decrets publicats per la Conselleria d'agricultura de la Generalitat per condixer el gdnere que hi ha als pobles i estipular les quantitats de racionament de cada producte. Mentrestant els components de la Minoria Rabassaire reclamen que la 63

60 Conselleria de Proveiments complimenti totes les ordres i disposicions del govern de la Generalitat, ienvien una carta a l'ajuntament on exposen els punts bdsics del Decret del Conseller d'economia. En els plens, la Conselleria es queixa de la manca de col.laboracio del Sindicat i s'estableix un debat sobre si aquest ha de rebre o no el mateix tracte que els altres establiments. Al cap de pocs dies Feliu Tura fa les explicacions pertinents sobre el tema, tot disculpant Ia falta d'assistdncia per les ocupacions que tenen, a la vegada que reconeix el dret legal de la Comissi6 de demanar factures. No tota la corporacio queda satisfeta amb les explicacions donades a. La tasca de Proveiments 6s feixuga i comporta enfrontaments. Els membres Rabassaires de la comissi6 manifesten, en una carta al ple, la discriminaci6 de la que es consideren objecte, perqud el president no actua amb imparcialitat davant la pretesa infracci6 cornesa per la Col.lectiva. El President 6s en aquests moments un regidor de la C.N.T. rs. Posteriorment sera el mateix Feliu Tura qui porti la Conselleria, perd pel setembre decideix presentar la dimissi6 de Conseller de Proveiments i de Regidot, cosa que justifica pel seu excds de treball. Tampoc no presenta cap substitut, tot al.ludint a la gran feina que tenen en el Sindicat. La resta de la corporaci6 lamenta que els Rabassaires no tinguin ningf per ferse cdrrec de Proveiments, ja que consideren que aquests s6n els m6s indicats per obtenir els articles. Caldrd esperar al proper ple perqud el Sindicat presenti finalment un substitut, cosa que provoca la felicitacio de totes les minories 6. El gener de 1938 Mollet rep un dels cops m6s durs, ja que una bomba cau als Quatre CantoDs, i causa la mort de diverses persones a'. Algunes cases queden afectades i tamb6 el Sindicat. Pocs dies desprds el Conseller Soto exposa que la Col.lectiva de Camperols td demanat I'ingr6s en el Sindicat Agricola, d'acord amb el Decret de Sindicacio obligatdria i que troben inconvenients per fer-ho. Aleshores el conseller Bonvild diu que com que la Junta ha de cessar I'endemA no ha volgut en els seus ihims moments d'qctuacii prendre una resoluci1 de la importdncia com ls I'ingrts deh camperols al Sindicat, deix.ant-ho a mans de la Junta que es constituird i espetant ho reso Ldrd satisfactdriament. 43. D'aquest fet se'n dedueixen les reticdncies per part dels rabassaires a la incorporaci6 dels camperols al Sindicat. El 5 de juny de 1938 es produeix la dimissi6 de Josep Fortuny, amb motiu del seu ingrds a I'ExCrcit Popular Regular. Es curids que el mateix dia es rcbi un comunicat de la Unio de Rabassaircs que substi- 64

61 tueix al regidor proposat inicialment, DomCnech Vallbona, per Feliu Tura. D'aquest fet se'n desprcn una entesa de les forces politiques a priori, ja que en la mateixa sessi6 es procedeix a l'elecci6 del nou alcalde i 6s elegit per 18 vots a favor i un en blanc, Feliu Tura. Les diferents forces potitiques accepten la prbposta de nomenament que fa l'esquerra Republicana sense posar-hi cap inconvenient i el voten unanimement. A partir d'aquest moment i fins el desenllag de la Guerra Civil, Feliu Tura torna a ocupar l'alcaldia. D'aquest periode cal esmentar el missatge al President Companys, on es parla dels pobles hispinics de Catalunya i de la seva lluita. En la discussi6 del missatge totes les minoies es posen d'acord, per la qual cosa I'alcalde es congratula de la concdrdia que hi ha entre les diferents forces. Tamb s un tema a citar I'impost especial que recau sobre la terra i el bestiar que puja a pessetes que han de pagar entre el Sindicat i la Cooperativa de Camperols. Es proposa que l'impost sigui de pessetes, de les quals les pagaria el Sindicat Agricola i 5.000Ia Col.lectiva de Camperols. L'assumpte passa a I'estudi d'ambd6s grups. En la propera reuni6 la C.N.T. proposa que la Col lectiva de Camperols aporti pessetes i el Sindicat ; Feliu Tura adelanta I'aprovaci6 del Sindicat ja que considera que la diferdncia proposada 6s minima. Durant la Guerra la Conselleria d'agdcultura organitza el racionament d'aquells productes bisics que s6n imprescindibles. Es proposa fer un cens de totes les espdcies d'animals existents a Catalunya ae. El Sindicat Agricola i la Col.lectiva de Camperols han de col.laborar quan se'ls demana les dades sobre el genere que tenen. La Conselleria de Proveiments canalitza la distribuci6 no sense dificultats. S6n moments durs i no sempre hom declara alld que t6. A vegades es prefereix vendre-ho pel propi compte. Hi ha un intercanvi de productes, al marge de les disposicions, que no s controlat. En alguns moments surten conflictes per les mongetes, les patates. la farina... Es un periode dificil durant el que moltes coses s'han transformat en la vida del poble. Hi ha hagut la col.lectivitzaci6 de terres, els rabassaires han hagut de renunciar a tenir mossos que treballessin les terres que conreaven, s'ha establert un impost del 57" sobre els sous dels treballadors, s'han format cooperatives de paletes, de pintors, de barbers i de tendes de queviures. Totes aquestes transformacions s'han realitzat amb esforeos que no han evitat els enfrontaments entre grups que tenien interessos de classe contraposats i que s'han hagut d'unir per fer un front conjunl de les esquerres contra la guerra. La comesa no es fecil, sobretot en un moment en que la poblaci6 pateix la reducci6 de productes alimentaris i comenga a cansar-se d'una guerra que dura molts mesos. 65

62 Exili i retorn Amb la derota dels republicans a la Guerra Civil, Feliu Tura es veu obligat a abandonar Catalunya i dirigir-se a Franga. El mateix fan els seus fills Joan i Esteve, Passa pels camps de refugiats de Sant Ciprien, Set Fonts i Agde. A FranEa els exiliats reben visites que els intenten convencer de qud si tornen no els passard res. Tamb hi va o/a Citrola,, que sernbla que acaba influint en el retorn de Josep Fortuny. La noticia s'est6o pels camps francesos i arriba fins i tot a la pres6 de Lleida. La conclusi6 6s fdcil. Si en Fortuny ha tornat i no li ha passat res, qud els ha de passar als altres 50. Perd la intencid d'aquestes informacions 6s si m6s no dubtosa i ningri s'ho acaba de creure. Molts es queden, tot i que llur situaci6 es complica amb I'entrada de les forces feixistes durant la Segona Guerra Mundial. Joan Tura acaba morint en el camp d exterminide Mathausen. Feliu Tura no es decideix a tornar fins que Franco promulga I'amnistia l'any 1945, un cop finalitzada la Guerra Civil i la II." Guerra Mundial. Quan arriba a Mollet ho fa envellit i malalt. Tots els moments d'eufdria viscuts durant la Repiblica s'han extingit. No en queda prdcticament res de tot alld pel que aquells homes havien lluitat, amb m6s o menys errors, perd amb la convicci6 de qud treballaven per a una modernitzaci(i de la societat catalana. La Repfblica ha perdut, i amb ella Catalunya perd la seva autonomia i les seves institucions. Desapareixen les antigues associacions i sindicats. El Sindicat Agricola dels Rabassaires 6s substituit pel Sindicato Agricola de San Isidro. La llengua catalana que s'havia recuperat a les Actes dels Plens 6s novament substituida per la castellana, iel vocabulari emprat recorda en tots moments la <victoria del glorioso ejdrcito" com a fnic argument de legitimaci6 del nou Ajuntament. La repressi6 s total i les actes es fan ressd de les sol.licituds d'avals pels molletans republicans empresonats o exiliats. El poble queda dividit entre vencedors i venquts. Les denfncies sovintegen. La Gudrdia Civil escorcolla les cases. Tambd la de Feliu Tura sr. Alguns pateixen durant anys les represdlies dels seus enemics, si b6 no ds aquest el cas de la familia Tura. Tampoc se li podia fer pagar res. La derrota, amb l'exili i la mort d'un fill, eren un preu prou alt que ja havia pagat. Quan mor, I'any 1956, la repressi6 afecta fins i tot el seu enterrament, ja que la Gudrdia Civil obliga a la familia a avanear I'hora d'aquest per evitar que el poble li rendeixi homenatge. 66

63 NOTES ll. t Testimoni d'ernest Escola. Testimoni de Montserrat Tura. 3. SoLE TtrRA, J., Cent histdties,.enl vidss. L'Aix rnador. Edicions argentonines, Argentona, LA TERRA, 15 d'octubre de BoNvrLA, P., Mls de tres-cents anys d'histdtia Mecanoscrit s nse publicar. rbid. LLUITA, 24 de marq de Ibid. Acta del Ple. 16 d'abril de Actcs dels Plens. 2l d'abril de Acta del Ple. 16 d'abril d Acta del Ple, 4 d'agost dc Lcs relacions cntr esquerres irabassaircs eren antigues ie.r.c. repctidamenl havia afirmat la scva intenci6 d'afavorir els parcers i els mbassaires'. TERMFS, J., De la rcwua de setembre a la fi de la guerra clvil. Histdria de Catalunya volum vi, Edicions 62, Barcelona, ,1. La investigaci6 d ls compt s municipals de l'apoca de la Dictadura, posa en relleu la mala gesti6 de I'Ajuntament, sobretot pel que fa refercncia a I'arrendament dc les aigilei a una empresa privada. A l'alcaldc Joan Serra se li demanen responsab; litats per la s va relaci6 amb aquesta mpresa. La Comissi6 firma un escrit que desprds lamenta haver signat. Post riormenl cs presenten al Juljrt de Cranollers per veurc el paper i I'estripcn. Durant els Fels d Octubre. Josep Fortuny qualifica aquest f a d;assah al Juajat de Granoll rs. L'any 1935 es dcslliura d responsabilitais a I'alcalde acusat ja que la rcsoluci6 del cas especifica que no hi troba materia delictiva. Als membrcs de la Comissi6 de R sponsabilitats, i en special a Josep Fortuny, mai se'ls perdonari I'afer. 15. REALITATS, 13 de gener dc nsi la candidatura de I'Esquerra surt votada' ja veiem en Feliu Tura, altra vegada lorrant pinyons. Perd si guanya, ja el veicm amb "Chaqu " ba et "Bombi' i sabates de "Cha.ol". 16. t g Expedient de constituci6 de I'Ajuntament, Acta del Ple, I de setembre de Acta del Ple, 13 de juny de LA HUMANITAT, 17, 18 i 22 d'agost dc LA HUMANITAT, l0 i22 d'agost dc lql4. LA HUMANITAT. S i 11de setembre dc Acta del Ple. 13 de setembre de I-A HIIMANITAT. 16 de setembrc de LA HUMANITAT, d agost de

64 25. El dia 5 la Uni6 de Rabassaires advertia als seus associats que no atenguessin altres ordres ni indicacions que les que els fossin facilitades pel Consell Dircctiu. Vegeu LA HUMANITAT. 5 d'octubre de Un grup d'uns dos-ccnts rabassaires de les comarques que es van dirigir a Barce, lona van ser detinguts. Rabassaires i membres de la C.N.T. de Mollet decideixen de trobar-se a la nit al bosc de Can Pantiqu t, perd els primers no es presenten. AllA coneix n la noticia del setge al Cuarter de Granollers. De la conversa amb 26. n. 2a ', Emest Escola. Testimoni d'emest Escola. Aneu de Catalunya s'obrircn subscripcions pels empresonats- V geu LA HUMA- NITAT, 23 d'agost de LA HUMANITAT,6 d'agost de Actes dels Plens, 17 i 18 de febrer de Acta del Ple, 12 de mare de TERMES. J., De /d R voluci6.le Sekmbrc a la fi de la Guerra Civil Histdria de Catalunya, volum VL Edicions 62, Barcelona, Testimoni d'emest Escola. Acta d l Ple, 6 d'agost de Acta del Ple, 7 de setembre dc Actes dels Plens, 3 i 16 d'octubre de Acta de la Comissi6 de Govern.25 de novembre de Acta del Ple. 3 de desembre d El 15 de desembre de 1936 es posa a discussid, en la reuni6 de la Comissi6 de Govern, I'imposici6 de Contribucid de guerra als Rabassaires. El25 del mateix mes es reuneix la Junta Gcneral Extraordineria del Sindicat per debatr I'assumpte de I'impost del 5% que s'aplica als treballadors de Mollet. El Sindicat no hi esta d'acord perquc no 6s pet ajudar a la guena, sin6 p r crear un sistema col.lectiu amb el que no este d'acord. A m6s consideren que s6n treballadors que no cobren una setmanada. Vegeu I'Acta dcl Ple del 12 de gener de Sobre aquest tema el Partit Socialista Unificat presenta un Dictamen- El debat sobre I'impost i I'enfrontament entre Ajuntament i Rabassaires estaria en la base de les dimissions dels representants dels rabassaires i per tant d Feliu Tura. Vegeu les interv ncions dels regidors Dominguez, Manau i Rifols a I'Acta del Ple del 4 de febrer de 193? a Acta del Ple, 1l de febrer de Ibid. Actes dels Plens. 8 i 29 d'abril de El regidor Dominguez, en la seva intervenci6 del 29 d'abril, es refereix a quan els rabassaires tenien mossos. En aquells moments els rabassaires havicn rcnunciat a tenir-ne i aquests ja no treballaven a les t rres de l'amo sin6 que se'ls havia donat terra prdpia. Acta del Ple, 1 de juliol de Els Rabassaires consideren que Dominguez defensa la Col.lectiva de Camperols i que per aixb no t en compt l s proves pr s ntad s per Ia denlincia. Els Rabassaires i la Col.lectiva tenen enfrontaments puntuals per les terres i se serveixen mitua- 68

65 mcnt d'excusa per a justificar les prdpies infraccions. Un cxcmple n'6s el c.as de les patatcs, que queda reflectit a les Actes dels Plens de l'1 i del 29 d abril de 1937.,16. Actes dels Plens. 7 i 12 de setembre de 1937.,17. SoLE, J.M., VILARRoy^.1., Catalurya sota les bombes Publicacions de l'abadia de Montserrat, Barcelona, 1986.,+8. Acta de la Comissi6 de covern, 15 de gener de Per fer-vos una idea de les dificultats que passa la Consell ria de Proveiments per assortir el poble dels productes imprescindiblcs, podeu veure les Comunicacions i Dictamens que fa la Comissi6 d Proveiments duranl els anys 1937 i 1938, i ta corresponddncia que mante amb el Sindicat perque aquest declari els productcs que t Testimoni d'emest Escole. 51. Testimoni de Montserrat Tura. FONTS Actes dels Plens de I'Ajuntament Actes de les Comissions de Govern Correspondencia de I'Ajuntament. Estatuts de la Uni6 d Vaquers Rurals, M mdria que rendeix al poble de Mollet la Comissi6 de Responsabilitats nomenada per escatir la gesti6 administrativa de l'dpoca de la Dictadura. Premsa LA HUMANITAT, agost, s rembre i octubre de 1934, agosr LA TERRA, octubre de 1922, novembre de 1935 i mare de LLUITA, marg de 1931, rnaig de NOSTRE IDEAL, I93G1931. NOSTRA VEU, maig-juny, REALITATS, gener de TERRA LLIURE. abril de ARXIU HISTORIC MUNICIPAL DE MOLLET DEL VALLES ARXIU HISTdRIC DE LA CIUTAT DE BARCEI-ONA HEMEROTECA PARTICULAR DEL SR. MARTI POU. AGRAIMENTS A Ramon Amn, Mont*lrql: Bonvila, Ernest Escola, Joan Pi, Marti Pou, Joan Sole, Viceng Torrents I famrlie Tura. per la informacio que em facrlitaren. Al professor Eiiic u+{df El Csl. que m'engresca a rcatritzar aquesl treball durant el curs aca.lem'. lqat-r* 1' 69

66 MOLLET DEL VALLES DURANT LA II REPUBLICA: EL BIENNI NEGRE, 1934.T936.Ioan Corbalin Gil l. De les eleccions municipals de gener als fets del sis d'octubre Les eleccions municipals que es celebraren el gener de 1934 donaren a Mollet del VallCs els segiients resultats electorals: el Centre Cata- lanista Republicd (C.C.R.), lorga afi a l'esquerra Republicana de Catalunya, obtingud vots i els 11 regidors de la majoria; la Delegaci6 de la Lliga Catalana (Lliga) n'obtingu i els 5 regidors de la minoria. Aixi el nou aiuntament va quedar constituit amb els segiients regidors: Feliu Tura, alcalde-president; Josep Fortuny, alcalde segon; Pelegri Pi, alcalde tercer; Enric Orra, alcalde quart; Lloreng Pascual, Francesc Dui6, Teodor Anglada, Joan Punsola, Joan Ambros, Isidre Ribes i Valenti Conlijoc. tots ells del C.C.R.: els regidors del grup de I'oposici6 van ser Jacint Oliveras, Josep Giralt (substitut del jutge Sr. Narcis Santamaria segons la Llei Municipal), Josep Sans, Joan Soler i Jacint Marquina, elegits per la llista de la Lliga, perd de diverses ideologies (radicals, carlistes, independents.. ). El consisto va funcionar fins els fets d'octubre en sis comissions de treball: Governaci6, Finances, Obres Pribliques. Cultura. Responsabilitats t Enllumenat. Des del primer moment de funcionament de I'ajuntament (1 de febrer) els enfrontaments entre els representants de les dues forces politiques van ser constants. La majoria acusd els components de la Lliga d'haver utilitzat mctodes caciquils i d'haver-se aliat amb personatges de I'etapa dictatodal durant la campanya electoral. A mds, els components de la majoria de la nova corporaci6 tambd manifestaren 71

67 una clara oposici6 al govern central (en mans de les dretes despr6s del triomf a les eleccions generals de novembre del 1933) davant de fets tan destacats com els de nel Escoriql" (abril 1934). L'enftontament, perd, arribd el seu punt mdxim amb motiu de la Llei de Contractes de Conreu i els actes organitzats a Madrid per l'institut Catald de St. Isidre (setembre 1934). El C.C.R. proposa que I'ajuntament adopti una sdrie de mesures, d'entre lgs quals caldria destacar-ne unes quantes: o1. Adregar-se al govern de Catalunya per a que declari traildors a Catalunya i a la Repiblica a tots els components i adherits q I'Institut Catald de St. Isidrc>. "2. Que s'apliqui la llei espanyola de la reforma agrdria, pardgraf que fou aplicat als "caballeros del 10 de agosto" -componenls de I'intent de cop d'estat prctagonitzat el 10 d'a9ost de 1932 i encapgalat pel general Sanjurjo- que foren considerats lroidors a la Repiblica i les seves terres expropiades,. <5. L'Ajuntament d'aquesta vila esbrinard amb cerlesa quins foren els vei'ns de Mollet concurrents a l'isidrada [...] per a que el poble sdpiga quins s6n els traildors a Catalunyo>. Es va entaular una discussi6 protagonitzada pels regidon de la majoda contra el Sr. Giralt (des del 21 de juny de 1934 els regidors de la Lliga van deixar d'assistir als plens, exceptuant en Jacint Marquina, que s'havia declarat independent) el qual diu que la Lliga no va prendre pa en aquell acte. L'Ajuntament, encapqalat per en Feliu Tura, adopte una sdrie de mesures encaminades a la millora de la poblaci6. Algunes estaven relacionades amb el m6n laboral i anaven dirigides a donar feina als obrers i jornalers que es trobaven en atur (seguint un ordre per necessitats familiars) en obres de clavegueres i pavimentaci6 de diverses vies pfbliques. A mds, l'ajuntament va haver d'intervenir en un conflicte que enfrontd els obrers i la direcci6 de la Teneria Moderna Franco Espaiola; els obrers demanaven la setmana Iaboral de cinc dies (supressi6 det dissabte com a dia laboral) i un increment de 6 pessetes en el sou setmanal (passant a cobrar 60 ptes.). Desprds de la intervenci6 de dirigents de la C.N.T. (vinguts des de Barcelona per dirigir el moviment) i de pistole$ dels sindicats grocs, el conflicte es resolgud en favor dels obrers i amb el balang d'un dirigent cenetista assassinat. Malgrat tot, els conflictes continuaren a la Teneria. Tamb6 van existir problemes entre el consistori i l'esgl6sia; un estira i anonsa que va apardixer quan el mossdn es va negar a participar.en un acte anti-feixista (29 d'abril de 1934) com a resposta a la 72

68 manifestaci6 de oel Escorial, de la setmana antcrior i que consistia en fer tocar les campanes de l'esgl6sia. Poc desprds, alguns veins del centre de la poblaci6 es van queixar del toc de les campanes durant la nit la qual cosa va ser aprolitada pels regidors del C.C.R. per intentar regular el toc de les campanes. El consistori va declarar que els b6ns de I'esgl6sia pertanyien a l'estat i que I'ajuntament era el representant del poble. Una altra preocupacio de l'ajuntament era el medi ambient. En aquest periode que va de l'1 de febrer al 6 d'octubre es va crear un servei contra incendis, es van adoptar mesures encaminades a netejar de deixalles algunes zones de la poblaci6 (especialment els torrents de fora del nucli urbd), es va reglamentar el soroll de les indristries i es continuaren amb les obres de clavegueres i de pavimentaci6 dels carrers de la poblaci6 iniciades durant l'anterior etapa republicana. Pel que fa a la politica cultural, el consistori donava suport a totes aquelles entitats culturals i esportives de la localitat, sempre que I'estat de les arques ho permetes, b6 amb quotes mensuals o b6 mitjaneant subvencions a actes puntuals; algunes d'aquestes entitats foren el C.F. Mollet, la Uni6 Ciclista, la Seccid d'escacs del Club Recreatiu, Agrupacions Corals El Clavell i Renaixement, el Grup Excursionista Fotogrdfic, diverses colles de gitanes... Perd dins d'aquesta comissi6 s'inseria tamb6 tota la politica educativa mitj anqa\t el oconsell Locql de Primera Ensenyanca" (C.L.P.E.). Aquest organisme estava format per un representant municipal, dos representants dels pares d'alumnes de les Escoles Nacionals (un pare i una mare), el metge-inspector de la localitat i dos representants dels mestres (un per la secci6 de nens i I'altra per la de nenes, que eren generalment els directors). Ja durant aquests anys es palesi la manca de llocs escolars, especialment per als m6s petits. El parvulari municipal va quedar integrat cn la xarxa prlblica durant el curs i el consistori va haver d'habilitar dos parvularis m6s durant el curs Un altre aspecte molt important 6s el seguiment i control que intenta fer el Consell de les escoles privades de la poblaci6 (10 escoles); considera que 6s molt important que aquestes funcionin amb personal degudament titolat i que respectin el calendari de vacances que han aprovat els Consells Local i Provincial en aquest sentit. Val a dir que els enfrontament serien freqiients. Una de les tasques m s importants en matcria d'educaci6 era I'organitzaci6 de les semi-coldnies d'estiu per als nens; una preocupaci6 constant dels pares i mares de Mollet era la seguretat dels nens i d'aquesta manera durant I'estiu les semi-coldnies feien aquesta funci6. Els membres del C.C.R. que dirigien l'aiuntament molletd tenien les idees molt clares. Van 73

69 decidir construir sis vivendes per als mestres nacionals a la poblaci6; els cdlculs que es van fer des del consistori van consistir en sol licitar un ajut del Ministeri d'instrucci6 Ptiblica segons el decret que regulava aquest tipus d'edificacions i demanar un pr6stec per als dinen restanls u unu eniitut banciria per amortitzar-los durant un per(ode de anys, (els interessos es correspondrien aproximadament amb els diners qu" puguuu el municipi als mestres pel concepte de casa-habitaci6); amb aquesta actuaci6 s'aconseguiria un arrelamenl dels mestres a Mollet, deixar de pagar pel concapte de casa-habitaci6 i incrementar el patrimoni municipal. Tant a nivell eipanyol com catale, un dels fets cabdals de l'any 1934 va ser I'aprovaci6 pel Parlament de Catalunya de la Llei de Contractes de Conreu (amb l'absdncia dels parlamentaris de la Lliga) i la seva posterior derogaci6 per part del Tribunal de Garanties Constitucionals. Els fels que va ocasionar aquesta Llei marquen decididament la marxa-de la Dolitica catalana posterior. Ja s'ha explicat antedorment com van afectar i com es uan uiuri aquests esdeveniments des de I'ajuntament. Cal afegir que el consisto va liabilitar ptes del capitol d'imprevistos per formar un cos de voluntaris per defensar les llibertats catalanes amb motiu de la sentencia del Tribunal de Garanties derogant la Llei de Contractes de Conreus 2. amb I'absdncia dels membres de la Lliga. El C.C.R. representava una bona Part de la pagesia de la localitat i malgrat I'empenta d'algunes empreses de la localitat (especialment- la Teneiia), Moilet era una poblaci6 eminentment agricola, ta1 com ho prova el Padr6 Municipal de Cddul'les Personals de I'any D'un total de persones censades en aquest padr6 (queden exlosos els nens de menys de 16 anys) dotes estan declarades com a mestresses de casa, amb una poblaci6 activa de 3.211persones. La grdfica que ve a continuaci6 mostra el predomini del sector Primari' La seva distribucio seria aquesla: SECTORSDEPBODUCCoEN % SECIOR 1 seclob 2 SECTOR 3 m ffi B+Hd 74 -Font: Padt6 Cidul les Penonals 1933 (elaboraci.t PrnPia)

70 . El 46,1oh estaria vinculat a oficis agricolcs, principalment, ramaders; els catalogats com jornalers sdn (35,44% del total).. Un26,3o/o treballarien en el sector secundarij els oficis s6n forga diversos perd abunden els curtidors, els mecdnics, les teixidores i els paletes. o Per fltim, en el sector dels serveis treballa el27%. (Hem inclds en aquest sector aquelles persones catalogades sense professi6, estubotiguers amb diants de secunddria, propietaris i industrials. Els l'11,3% representen el grup m6s important). s significatiu el baix nombre de dones (132) que treballen fora de casa (4,1%). Durant el mes de setembre, alguns regidors, tres concretament, de la Lliga van decidir dimitir els seus cirrecs per motius de salut; es va decidir d'acceptar-los i convocar els suplents de la llista, perd aquests no es van presentar. Amb aquesta situaci6 es va arribar als fets d'octubre. El 6 d'octubre de 1934 el president Companys va proclamar I'Estat Catald dins de la Repriblica Federal Espanyola i va convidar totes les forces republicanes i d'esquerra a establir un govern provisional. El govern central de dretes va aprofitar la situaci6 i va suspendre I'autonomia catalana; el fet de la sublevaci6, i no una revolta social, va permetre la suspensi6 parcial i no total de la instituci6. Companys i els consellers van ser empresonats. Segons Joan Sol Tura, els regidors del C.C.R. tambd van ser empresonats. Ell mateix indica que la majoria de la poblaci6 de Mollet no va recriminar durament aquesta acci6, la qual va ser considerada com tn oerror de bona fe>, molt possiblement a causa de Ia mateixa estructura ocaciquil" del partit. Igual que a la resta de Catalunya, la C.N.T. de Mollet va romandre al marge dels fets. Dels fets d'octubre a les eleccions generals del 1936 Despr6s del 6 d'octubre es fa cdrrec del consistori intednament un alcalde-gestor anomenat Joan Gay Carner; secundat per dos col.laboradors, en Viceng Camp Tint6 (fltim alcalde mollete durant la dictadura i suplent a la llista de la Lliga en les municipals) i en Josep Ribas Falguera (alcalde de Mollet durant els anys 10 i que tornaria al cirrec el febrer del 1935). La documentaci6 consultada a I'Arxiu mostra que I'alcalde Gay signa el primer lliurament el 31 d'octubre; mentrestant, 75

71 hi ha un espai de temps (del 7 al 30 d'aquest qres) en qud la signatura d'en Feliu Tura 6s falsificada. Durant el periode interi (6s a dir, fins el febrer del 1935) no existeixen actes de plens municipals; l'ajuntament funciona per decrets de l'alcalde, alguns dels quals es troben en els mateixos lliuraments. Un dels organismes municipals que continuel funcionant minimament durant aquest periode va ser el C L.P.E. La nova formaci6 no es va constituir fins el 16 de febrer del Cal destacar la prescncia de Joan Castells, ex-regidor del C.C.R i responsable municipal d'ensenyament del 1931 fins el Es va intentar esbrinar el nombre de nens de la poblaci6 en edat escolar que no rebien educacid, s'envid un detall de I'estat a les escoles privades perd de les deu nom6s van contestar tres, cosa que impossibilitd la investigacid Les diferdncies entre el Consell i les privades s'accentuaren per la intervenci6 de l'alcalde Gay, que va fomentar (mitjanqant un decret) el no compliment del calendari de vacances escolars per part d'aquestes escoles. Perd el 3 de maig de 1935 pet <Decrct i Ordte de ls Presidincis de la Generalitat d.el 26 i 29 d.'abril, es constitui un nou consistori. En aquesta primera sessi6 es llegiren dues cartes molt significatives. La primera la dirigia la Lliga al nou ajuntament, i anunciava que renunciava a tenir 7 regidors, perd que participada amb els 5 que li tocaven de les anteriors municipals si els regidors eren triats d'aquesta llista. La segona pertanyia a en Jacint Marquina i anunciava la seva dimissi6 per la iituaci6 il'legal que es vivia a I'ajuntament. El consistori, doncs, va quedar configurat en un primer moment amb els segiients regidon: Josep Ribas, alcalde; Jaume Pi, alcalde segon; Joan Comadran, alcalde quart; Ramon Esteve, caixer municipal; DomCnec Ramos, Jaume Moly, Andreu Ciurans, Jesfs Cerezo i VicenE Galy. Tamb6 durant aquesta nova etapa es va funcionar amb les mateixes sis comissions de tr;ball ja conegudes. El 5 de juny van compardixer els regidors de la Lliga, ho feren en Josep Giralt, Viceng Camp i els altres regidors suplents (d'aquells que van dimitir durant el setembre-octubre del 1934) Joan Escura, Ramon Negre, Josep Segret (que es va declarar republici independent) i Isidre Falguera (votat com a alcalde tercer) Comptant el nombre de regidors de la Lliga ens adonem que s6n 7, en Jaume Moly era tamb un regidor suplent. En el discurs de salutaci6 en Josep Giralt distingeix dues etapes Pel grup de la minoria, abans i despr s dels fets del 6 d'octubre, i indica que el seu grup donari tot el suport necessari al grup de la majoria. No obstant aixd, aquest mateix dii es rep una carta de l'associaci6 Catalanista de la localitat criticant la geqti6 del Sr. Joan Gay; els regidors de la majoria (que no aprovaren 76

72 oficialment la gestid fins el 4 de desembre de 1935) dcfensen I'actuaci6 de I'anterior alcalde, els regidors de la Lliga es manifesten d'acordamb la carta rebuda. La tasca portada a terme pel consistori presidit per en Josep Ribas anava encaminada a desfer I'endegada pels homes de I'esquerra. El 29 de maig de 1935 es deroga un decret (22 de juny del 1933) que regulava l'obertura de comereos a la localitat amb I'excusa de proclamar la </11- bertat d'exercki d'ind stria i comerg,, una llibertat que, posteriorment, seria retallada per les mateixes persones que I'havien promoguda (l'associaci6 de Defensa d'industrials i Comerciants de Mollet), especialment per aquelles persones que venien de fora (per obrir un comerg s'havia de residir un minim de dos anys) 3, es va prohibir portar carn fresca de fora de la de l'escorxador municipal, es va regular la venda ambulant de forasters a la poblaci6, tambd es van regular les vendes en el mercat setmanal... (proteccionisme?). En aquest mateix sentit de regular la venda, el consistori va aprovar un decret pel qual es prohibia treballar el diumenge a. Es van aturar els processos pendents contra dos ex-alcaldes de la dictadura i dos ex-caixers municipals per, segons sembla, manca de proves (els membres de la Lliga no van estar conformes amb part d'aquesta resoluci6). Fins i tot es va manar fer un estudi de comptes del periode , alhora que es demanava al Sr. Fortuny que retorn s uns diners que li havien estat confiats per valor de 700 ptes. pels conceptes de la cornpra d'armes al cos de ciutadans voluntaris i de vigildncia. Es va depurar I'agutzil de confianga de l'ajuntament d'esquerres mitjangant un expedient per desacatament al mateix alcalde. Els atacs contra els regidors del C.C.R. van ser constants. No obstant aixd, es continuaren certes obres ja iniciades anteriorment i d'altres noves com la construcci6 de clavegueres, la pavimentaci6 dels carrers, construcci6 de 25 ninxols al cementiri, l'enllumenat dels barris de la Plana Lled6 i la Casillal es van continuar els tramits necessaris per construir les vivendes per als mestres, s'iniciaren els estudis per a la construcci6 d'un mercat d'abastament. Aquestes obres eren fetes amb els aturats de la poblaci6 (el consistori s'acollia a la Llei d'atur Involuntari de 25 de juny de 1935) igual que ho feia el consistori d'esquerres. La politica cultural del municipi de dretes va ser similar a la portada a terme (a grans trets, aixd si) durant I'etapa d'esquerres. Les entitats recreatives i culturals de la poblaci6 tingueren les seves subvencions coresponents fins que es va acabar el pressupost destinat a aquest fi 5. Pel que fa a I'ensenyament, es van veure en I'obligaci6 de reparar molt 77

73 urgentment els Col.legis Nous a causa del greu estat de deteriorament que patia aquest edifici relativament nou (va ser inaugurat el setembre de 1925). La manca de llocs d'escolaritat va obligar el C.L.P.E. i el consistori a adoptar una sdrie de mesures encaminades a suplir minimament aquest buit: regular les pre-matricules mitjanqant un nfmero d'ordre per evitar suspicdcies de la poblaci6; estudiar la creaci6 de nous edificis escolars; incrementar en ptes. el sou anual dels mestres nacionals per I'hora extraordinaria que feien; a canvi, els mestres havien d'augmentat la nratio" fins alumnes per aula segons cabuda (l'ajuntament s'encarregaria de totes les millores necessdries). No podem deixar de banda l'onada moralista que afectd uns regidors d'aquest consistod, que atacaren alguns locals priblics de la poblaci6, aixi com l'actitud d'algunes persones durant la Festa Major. Tampoc es pot oblidar que I'esgldsia va ser cremada el febrer del 1936 (dpoca de fortes tensions). El consistori expressd la seva repulsa per aquest incident alhora que manifeste que contribuiien amb tot el necessari per reconstruir l'edifici. Amb aquest esclat de tensions s'arribd a les eleccions generals de febrer de 1936 que donaren novament el triomf a les forces d'esquerres a nivell nacional i, com a conseqiiencia, el retorn d'aquells que foren empresonats pels fets del6 d'octubre. Es constitui el govern legitim de la Generalitat, aixi com tamb6 el consistod d'esquerres de Mollet del Vallds (17 de febrer de 1936). Desprds del que s'ha exposat, i per concloure, s'hauria d'apuntar que Mollet del Vallds era un fidel reflex dels esdeveniments que es vivien a Catalunya, tant a nivell politic com social. Els conflictes i tensions es fan evidents durant certs moments d'aquest periode a la poblaci6 la <Isidrada,,la Llei de Contractes de Conreus, conflictivitat a la Teneria, els fets d'octubre, crema de l'esgl6sia, l'enfocament obert entre els dos partits polilics majoritaris... No obstant aixd, hi ha un altre aspecte clau. Les continues obres de millora de la poblaci6 ens fa pensar en un poble que es troba en una fase de creixement poblacional i d'expansi6 molt important. Els consistoris es van veure obligats a adoptar mesures per incrementar el nombre de places escolars que desbordaven en molt les ja existents (malgrat l'elevat grau d'absentisme escolar calculat per alguns autors a nivell de tota Catalunya). El pla de l'eixample del poble es va haver de retocar diverses vegades en poc temps a causa de la construcci6 de nomblosos habitatges, I'enllumenat de dos barris de la poblaci6, la pavimentaci6 de carrers, les clavegueres... 78

74 BIBLIOGRAFIA:. AA.VV.i El Bienni Nege: Mollet del VallZs. Trcball inedit. Bellarerra, iuny de ARXIU MUNICIPAL HISTORIC DE MOLLET DEL V.: Divena documentaci6 de I'Cpoca republicana.. BALcELts. A: CatalunaconEmpoftnea ( ). Edt. Siglo XXL Madrid, BALcELtr. A. (direcrot): Hbdria dek Patsos Catulans. De 1714 a Edt. EDHA- SA. Barcelona, JAcKsoN, G.: l,a Rep rblica espafiola y la cuetra Civil ( ). Edt. crupo Editorial Grijalbo. Barcelona, o SoLE TURA, J.: Mollet, una mica d'histbtit. Edt. Grafiques Aster. Mollet, a SoLE TURA, J.: Mollet, una mico mes d'histtria. Edt. crafiques Aster. Mollet, TuioN DE I-ARA, M. (compilador): La crrrit del Estado. Dictadura, Repiblica, Guefta ( ). Edt. Labor. Barcelona, NOTES 1. Acta del ple municipal celebrat el9 de setembre de Acta del ple municipal c lebrat el 13 de juny de Acta del ple municipal celebrat el 15 de gener del Acta del ple municipal celebrat el 15 de maig del Acta del ple municipal celebrat el2 d'octubre del

75 UN RECTOR DE MOLLET EN TEMPS MALASTRUCS Mn. Josep Casanovas i Casanovas (1934-re48) Joan Galt6s i Pujol Enguany s'escau el cinquantd aniversari de la inauguraci6 i benedicci<i de la nova esgl sia parroquial de Mollet, bastida despr6s de la maltempsada de la guerra civil, durant la qual fou derruida totalment I'antiga parroquial que havia estat edificada al comeng del segle XVI. Considerant aquesta efemeride, sembla que mereix un especial record Mn. Josep Casanovas, que fou rector de Mollet del 1934 al 1948, en anys ben dificils per un pastor, que desprds del seu calvari personal durant la persecucid religiosa ( ), hagud de reconstruir materialment i moralment aquesta esgl6sia local. Mn. Josep, com era conegut popularment, havia nascut a Barcelona el 2 de juliol de Cursats els estudis eclesidstics al seminan diocesd, fou ordenat sacerdot el Exerci el ministeri sacerdotal. com a vicari, a les parrdquies de Santa Maria (1920), Sant Sadurni d'anoia (1923). Sant Joan de Vilassar (1925). Santa Maria de Badalona (1926) i Sant Marti de ProvenEals (1928). El 1932 fou nomenat rector de la parrdquia de Sant Jaume Sesoliveres (Anoia) I el 1934 fou traslladat a la parroquial de Mollet del Vallds, com a successor del rector Mn. Esteve Oleart. Entrava en una parrdquia dificil. Mollet era un poble de habitants, en procds d'industrialitzaci6, perd amb un cert pes agricola. Hr bategaven de ple els problemes socials i politics del temps. Havia estat advertit de la dificultat pel mateix bisbe Manuel Irurita, en confiarlr aquesta rectoda. Per aixd, Mn. Josep volgud mantenir-se independent i al marge de tota bandositat politica, si b6 ell era procliu, en el seu fur intern, al partit de la Lliga catalana. It1

76 No trigd gaire en experimentar la dificultat de la situaci6, quan una nit esclatd al cancell de l'esgl sia un cdctel molotov, que provoca un incendi, afortunadament apagat a temps, que deixd nomes les portes d'entrada cremades. Certament l'artefacte no anava adreqat a la persona del rector, sin6 a la instituci6 eclesiistica i m s concretament a impedir l'assistcncia dels fidels al culte habitual. I en definitiva, era un senyal premonitori de la persecuci6 religiosa que s'havia de produir poc temps despr6s. Arribi el 18 de juliol de L'esclat revolucionari, conseqiidncia de li(alzamiento), prengud de mira I'Esgldsia. Mn. Josep ja no pogud celebrar la Missa aquell diumenge segiient i hagu6 d'abandonar la rectoria d'amagat per salvar la vida. Grdcies a la protecci6 que li oferiren alguns feligresos pogu6, finalment, refugiar-se a Barcelona. Des del seu refugi degu tenir noticies del que succeia a Mollet: I'esglesia cremada, arnb la destrucci6 del retaules, altars, imatges i objectes de gran valor artistic; Ia completa destruccid de I'arxiu parroquial, que ara seria la font m6s important per a la histdria local. Pocs mesos desprds s'enderrocaven les parets de I'esgl6sia, per ordre municipal, fins a no quedar pedra sobre pedra. Restava nomds en peu el campanar, que contenia el rellotge de la vila. El temple de Mollet sofria la mateixa sort que tants altres temples i edificis religiosos del pais. En aquells moments de follia, cap lloc era segur per un sacerdot. Mn. Josep Casanovas fou detingut a Barcelona i portat al vaixell Uruguai, que servia de pres6. Malgrat el munt de sofriments, va poguer estalviar la vida. Acabada la guerra civil (1939), Mn. Josep va tornar immediatament a la parrdquia de Mollet, perd les coses havien canviat radicalment; passava de la persecuci6 al triomlalisme. Calia emprendre, amb urgdncia, la construcci6 d'una nova esglesia. Per aixd, constitui una Junta per a I'edificaci6 del nou temple parroquial, formada per VicenE Camps i Tint6, Bonaventura Puigcerc6s i Oller, Ramon Ros i Campanyi, Sime6 Rabasa i Singla, Viceng Ros6s i Rod6n, Antoni Manils i Campo, Antoni Balcells, Jaume G6mez i Golcems, i Pere Garcia i Campo, autoritzada pel nou bisbe de Barcelona, el dia 1 de juliol dc El dia segiient, el mateix bisbe Miguel de los Santos Diaz G6mara posava la primera pedra. Mentrestant, s'habilita I'antic Centre Parroquial com a lloc de culte provisional. Enca[egaren el projecte a l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi, home molt vinculat a la cultura catalana i de gran prestigi, que havia realitzat obres importants. La construcci6 durd dos anys, del 1939 al 1941, i'and a cdrrec del mestre d'obres Joan Ventura ifalguera, cone- 82

77 gut a Mollet per En Joanet de la Fonta, que deixe constancia de I'amor a la feina en la perfecci6 de I'obra acabada. Mn. Josep hi treballa de valent, com a manobre i en les feines que estaven al seu abast. Alguns recorden encara aquell rector ensotanat, pujant i baixant per les bastides, empolsat de calg i sorra. El dia 14 d'abril de 1941 s'inaugurava i beneia solemnement la nova esgl sia parroquial. Era de les primeres edificades despr6s de la guerra civil i considerada un exemple per la rapidesa i per l'encert arquitectdnic. Feta amb una visi6 moderna, amb elements senzills, perd amb formes que recullen la tradici6 de I'art catald. El cost total de les obres fou de '05 ptes., que es recaptaren entre la majoria de families del poble. Algunes hi col.laboraren volenterosament, malgrat la situaci6 de penriria econdmica generalitzada; altres, perd, es sentiren pressionades, en aquelles circumstdncies, i denigraren el rector. No era aquesta la tasca mds feixuga que Mn. Josep Casanovas hagu6 d'assumir en la immediata post-guerra, ni que aquesta fos la mds vistosa. La m6s feixuga era la reconciliacid entre les persones i families. Potser no sempre reeixi en aquesta comesa, perd queda un testimoni molt clar de la seva voluntat de pacificaci6 i de perd6. Es tracta de I'informe que hagu6 de presentar a les autoritats governatives, sobre els mals causats a 1'esgl6sia de Mollet, durant els tres anys del conflicte bdl.lic i sobre les persones sospitoses de participaci6 en aquests danys. Aparentment la causa revestia un carecter de justicia, perd s'hi podia amagar la venjanga. Mn. Josep opta per silenciar tot ei que sabia, directa o indirectament, sobre les persones. Val la pena reproduir la seva comunicacid al jutge, de la qual en guardd una cdpia a I'arxiu parroquial: <En cumplimiento del oficio por Ud. mandado en lo dispuesto por el lltre. Sr. Fiscal de la Causa General de Barcelona, tengo el honor de comunical a Ud, 1..: los danos causados en el Templo parroquial son de dificil valoraci6n, pues (.demds de la Fdbrica de la lglesia, que era del siglo XV a XVII, se destruyeron akares, retablos, imdgenes, vestiduras, vasos sagrados, por un valor incalculable... En cuanto al ltimo extremo, este Curato no puede precisar los nombres de personas sospechosas de parlicipqci^n en tales desmanes, por ignorarlo, (APM, Documentaci' patoquial, I, carpeta 1). Enmig d'aquesta taleia, exercia estrictament el seu ministed sacerdotal: el culte, la instrucci6 catequetica, l'atenci6 als malalts, la caritat envers els pobres. A m s, va promoure activitats culturals i recreatives, 83

78 per tal d'oferir als joves un esplai saludable: cred equips de futbol ((els xavalets>, els (avanguardistes>, etc.) dels quals sortiren els germans Juli, Josep i Marid Gonzalvo Falc6n, destacats jugadors del BarEa. Promogu6 un Orfe6, dirigit pel Mestre Sunyer. Reconstrui el Centre Parroquial, que tingu6 una gran vitalitat grdcies a l'impuls que hi d6na el seu vicari Mn. Joan Borrds. La comunitat cristiana de Mollet volgud recondixer la sol'licitud del seu pastor, en ocasi6 del 25C. aniversad de la seva ordenacid sacerdotal, organitzant una gran festa i oferint-li un magnific calze de plata daurada amb pedreria i esmalts, que ell dond a la parrdquia, i que porta la segiient inscripci6: orectori suo peramato Joseph Casanovas et Casanovas, in vigessimo quinto anniversario ordinationis suae sacerdotalis, fid.eles a tanto Pastore salubriter ducti. in grati animi pignw. Mollet del Vall?s, Anno Domini MCMVL mense aprilis". Dos anys despr s, el 1948, Mn. Josep Casanovas deixava Mollet per trasllat a la parroquial de Sant Andreu de Palomar, on mori el dia 29 de maig de FONTS I BIBLIOGRAFIA: ARXIU DIOCESA Dh BARCELONA,sa.e l,15, AnnuaIK o o. ARXIU PARROQUIAL DE MOLLET, Documentaci6 pa oquial, I, carp. l; Obrcs Esql4sia, I, catp. l-81 Economia, I, <construcci6 esgl6sia,. BUTLLETI OFICIAL DE L'ARQUEBISBAT DE BARCELONA, 1968, P JoAN GALTES r Purol-, Guia Histbrico-artistica de l'esql'sia de Sant Vicen? de Mollet del vdllej, Mollet, ed. Sala Fiveller, 1985, pag J.M. SoLE I SABATE / J. VILLARoYA I FoNr, La rcprcssi6 a la rcraguarda de Catalunya ( ), Montserrat, Publicacions de l'abadia, vol. I (1989) i vol. II (1990), peg. 186 JoAN SoLE rtura, Mollet: cent vides, cent histdrier, Argentona, ed. L'Aixernador, pdg. 104,114, 124. JoAN VENTURA I MAYNou, Francesc Folguerc i Grussi, drqurecte, Revista <Mollet del Vallds. Notes histdriques>, vol. 3 (1989), png Dias iie Fe y Pania, Mollet del Vallds, Imp. Bach,

79 APROXIMACIo A L'ESTUDI DE LES RELACIONS INTERMUNICIPALS DE TREBALL DE MOLLET I RODALIES Josep Gordi Josep Lloret Introducci6 L'estudi de la mobilitat obligada * ens serveix per contemplar les relacions intermunicipals de treball, que s6n un indicador inequivoc de convivdncia didria, que ens permeta poder establir pols d'atracci6, nivells d'integracid. drees d'infludncia, etc. Estudiar el comportament de Mollet i rodalies implica impodants problemes, ja que l'irea de Mollet es situa entre el gran mercat de Barcelona i d'altres d'abast comarcal com Granollers i Sabadell. Aquesta situaci6 provoca que Mollet i els municipis que l'envolten no formen un mercat autosuficient. Pet exemple, Mollet nomds ocupa un 49% de la seva poblaci6 ocupada resident, o sigui que el 51% restant ha d'anar a altres municipis a treballar. D'altra part, la poblaci6 de Mollet ocupa el6lyo dels llocs de treball localitzats i, en conseqiidncia, el 397o restant prove d'altres municipis. J. CLUSA (1988) adscriu Mollet i els dotze municipis del seu entom dins del mercat de Barcelona, ja que l'agrupament d'aquests municipis td una autosuficiencia minima: 78% respecte a la P.O.R. i 64% dels LI.T.L. en el 1981 i el '19% i A% en el O sigui, que I'autosuficidncia no s'aconsegueix degut a que un 387o dels llocs de tre- " Els concepler en llerra cursiva son explicats en el Gto\cari 85

80 ball de I'drea s6n coberts per persones de fora, sobretot per residents a Barcelona. Una de les causes d'aquest fet, que ha augmentat entre 1981 i 1986' s el proc s de descentralitzaci6 industrial de I'drea metropolitana al llarg de la ddcada dels vuitanta. Unu segonu ra6 d'adscripci6 al mercat de Barcelona 6s que els municipis di l'drea d'estudi, juntament amb els fluxos, en doble sentit, que r.p d" I'drea metropolitana, sobretot de Barcelona, si que li atorguen un clar grau d'autosuficidncia, superior al75%, xifra que no s'asioleix si incloem els fluxos del mercat de Granollers. Finalment J. CLUSA remarca l'existcncia de quatre tipus d'agrupaments dins l'area d'estudi: Mollet, Martorelles, Santa Maria de Martorelles i Sant Fost de Campsentelles. Parets. LliEa de Vall i Lligir d'amunt Montornes, Montmel6, Vallromanes i Vilanova del Vallds. Caldes de Montbui, Palau de Plegamans i Santa Peryetua de Mogoda. Relacions, d doble sentit, de Mollet amb la resta de municipis D'altra banda, en un treball de I'Area metropolitana (1989) es qualifica al grup de municipis de la riera de Caldes i sector Mollet, de no tenir uni eitructura clarament poladtzada, tot i que existeixen mfltiples interrelacions dins l'ilrea i alguna vinculaci6 amb mercats adjaients, les primordials de les quals s6n amb Barcelona. Tamb6 s'assenyala que I drea de Mollet tendeix cap a un reforqament de l'entitat prd- pla r per tant a reduir la dependdncia de Barcelona. de l'irea, en els anys 1981 i 1986 Pel que fa als fluxos de treball diari de Mollet cap a altresrnunicipis (figura nrim. 1), observem, en primer lloc, que del total de P.O.R en el 1986 un 61% resta en el mateix municipi i del tant per cent que va a treballar fora, un 28% (3.230 persones) es queden dins I'area d'estudi. Entrant en detall. a Parets i Ma orelles hi van diariament m6s de mil persones a treballar. En segon lloc, trobem un segon grup de municipis que reben entre 300 i 500 persones, com s6n Santa PeryCtua, Sant Fost o Lligd de Vall. Rispecte als canvis entre 1981 (figura nfm. 2) i 1986, hi ha un lleuger desiens de treballadors cap a altres municipis del voltant, ja que en el 1981 en sortiren i el 1986,

81 Pel que fa als treballadors que provenen de I'irea d'estudi i quie treballen a Mollet l'any 1986 (Figura nrim.3) trobem uns gruixos molt menors, ja que en el 1981 (Figura nrim. 4) es tracta d'un contingent de 925 persones, majodteriament dels pobles mds propers. En canvi en el 1986 hi ha un lleuger augment que situa el total en En conclusi6, Mollet 6s un municipi que envia P.O.R. a treballar en l'drea d'estudi en una proporci6 de tres a un respecte a la que rep. Aixd 6s degut al carecter residencial, producte d'un repid creixement en les ddcades dels seixanta i setanta. D'altra banda. Mollet t6 una erea industrial petita, en comparaci6 a la seva poblaci6 i, a m6s a m6s, les possibilitats de creixement de sdl industrial s6n molt minses, degut a la forta reducci6 que va patir el terme municipal amb la pdrdua de Gallecs. Com epileg d'aquest apartat, volem destacar que l'drea formada per Mollet, Martorelles i Sant Fost de Campsentelles 6s la m6s semblant a una drea de mercat autosuficient, ja que si observem les dades dels tres municipis, ens adonem dels importants graus d'autosuficidncia que s'aconsegueixen, encara que sense arribar al llindar necessari (7s%). P.O.R. Ll.T.r-. Mollet 60% 6s% Sant Fost Martorelles 56% 71"/" 63"k 72"/. Relacions, de doble sentit, de Martorelles amb la resta de municipis de l'area en I'any l9e6 Martorelles, segons dades del 1986 (Figura nrim.5), del total de la seva P.O.R. (1.364 persones) un 46% treballa en el mateix municipi i un 35% en I'drea d'estudi. D'altra part, rep molta m s poblaci6, ja que de la zona estudiada arriben persones (Figura nfm. 6), que signiimportant. Aixd s'ent6n pel fet que Martorelles t6 un gran poligon fiquen el 5l% del Ll.T.L., essent Mollet amb 957 treballadors el mds industdal situat en la tenassa del Besds, amb empreses de gran tradici6 i molt lligades a Mollet, com 6s el cas de Derbi. 87

82 HABITANTS ' "" f-----> 100' m > 100 Fig. n" I FLUXOS DE TREBALL DIARI DE MOLLET CAP ALTRES MUNICIPIS A TANY

83 HABITANTS : f rco-2oo 200-1m > 400 Fig n"2 FLUXOS DE TREBALL DIARI DE MOLLET CAP ALTRES MUNICIPIS A TANY 1981,lq

84 HABITANTS r '100 [ ) loo-2oo 200-1m > 100 Fig n"3 FLUXOS DE TREBALL DIARI D'ALTRES MUNICIPIS CAP A MOLLET A IANY '

85 -- HABITANTS 0-50 t--_ \ 1oo.2oo 200.1m >400 Fig. n"/. FLUXOS DE TREBALL DIARI D?LTRES MUNICIPIS CAP A MOLLET A UANY l

86 HABITANTS t_ J f,{r - ruu [ ] loo.2m > 400 Fig. rf 5 FLUXOS DE TREBALL DIARI DE MARTORELLES CAP ALTRES MUNICIPIS A L'ANY

87 HABITANTS L_- IU- UU f \ 1oo -2oo > 400 Fig. n" 6 FLUXOS DE TREBALL DIARI DALTRES MUNICIPIS CAP A MARTORELLES A L'ANY

88 HABITANTS c==: r, - : J fu - (nj [ J roo -2oo > 400 Fig. n" 7 FLUXOS DE TREBALL DIARI DE SANT FOST CAP ALTRES MUNICI A TANY 1986 PIS 94

89 s6 986t ANV.] V 1SOJ INVS V dvf, Stdlf,tNnr{ sfu-t-]v,o ruvro ttvs3ul f0 soxntl I "u 6!l 00t < 00? r : 001-0S SINVIISVH--

90 Relacions, de doble sentit, de Sant Fost de Campsentelles amb la resta de municipis de l'irea en I'any l9e6 Sant Fost, en el 1986, del total de la seva P.O.R. nom6s un 257o treballava en el mateix municipi (Figura nrim. 7). Una possible explicaci6 d'aquest fet ve donada pel gran nombre de cases unifamiliars aillades, les anomenades <<torres> o (xalets>, que existeixen dins la trama urbana o en urbanitzacions, com Sant Fost Residencial. Com que en molts casos es tracta de canvis de residdncia entre municipis, ja sigui de gent provinent de Mollet o de Barcelona, el lloc de treball acostuma a ser fora de Sant Fost. RIBLIOGRAFIA Cr-usa.i JerE.A. (1988)t Tructament i explotaci6 de les dades de mobilitat obligatla dels fiunicipis de Catalunya. Dep de Politica Territorial, Barcelona. ESTEBAN, M. 09a9): Distibuci6 de la mobilitat de Treball a la regi6 metropolitana ile Barceiona,'Do(l'tments d'analisi territorial, Area metropolitana, Manco munitat de municipis. GLOSSARI Mobilitat obligada: S6n els moviments pendulars diaris que tenen com a motiu el treball. O sigui, la quantitat de poblacid que dieriament es veu obligada a desplagar-se fora del seu municipi per causes laborals (mobilitat intermunicipal). Poblaci6 ocupada resident (P.O.R.): s el conjunt de persones ocupades que resideixen en un municipi, treballant en el mateix o en altres. Llocs de treball localitzats (LL.T.L.): S6n el conjunt de persones que treballen en un municipi, residint en el mateix o en altres. Mercat auaosulicient: 6s aquell municipi o grup de municipis que tenen ocupada, en el mateix municipi, m6s del 75% de P.O.R. i per tant, menys del 25% dels LL.T.L. s6n coberts per treballadors d'altres nuclis. 96

91 UNA APROXIMACIo A L'ESCOLA PUBLICA PRIMARIA DE MOLLET DEL VALLBS BN EL S. XIX, SEGONS LA DoCUMTNTIcTO oficial Joan Corbalan Gil Introducci6 Aquest treball 6s un estudi aproximatiu a les escoles de la poblaci6 de Mollet del Vallds durant el s. XIX, mitjangant la documentaci6 existent a I'Arxiu Municipal d'histdria; aquesta consisteix en les actes trobades de la Junta Local de Primer Ensenyament, els diferents llibres de plens municipals, els pressupostos anuals, aixi com tambd inventaris del material existent a les escoles, pressupostos elaborats pels mestres, factures, etc., que s6n una petita mostra de la vida escolar d'aquell moment. Mitjangant aquesta documentaci6 hem intentat elaborar la dinimica de I'ensenyament priblic a Mollet del Vallds durant aquesta dpoca (bdsicament la segona meitat del s. XIX): evolucid dels sous, cens escolar, els mestres, evoluci6 de la partida municipal destinada a ensenyament dins dels pressupostos municipals, les solucions utilitzades pels mestres per tal d'incrementar el seu sou, etc. Distribuci6 de la partida municipal d' nsenyament Els diners destinats per I'Ajuntament a la partida d'educaci6 durant el periode s forga irregular. Existeixen anys en els quals el pressupost arriba a ser gaireb del 60%, i en d'altres nom6s 6s l'll"/o; no obstant la mitjana pel periode en qiiesti6 es pot calcular al yoltant del25-27%. A l'annex 1 es pot veure I'evoluci6 del pressupost nunicipal, aixi com el percentatge que representa la partida d'educaci6. 97

92 Anys t849-5' F,I, SOT' DELS MESTRES Mestre 275 ptes. **x*** 500 ptes. ** x * *x 825 ptes. **'**** ptes. ****,,,, Anys Mc.ttra 206,25 ptes. 274,50 ptes. ( FONT: Documentaci' municipal. Elaboracid prdpia) Crida I'atenci6 I'abismal diferdncia existent entre els sous dels docents. L'any 1871, per exemple, el mestre local cobrava 825 ptes. i la mestra 206,25. L'any 1899 la diferdncia encara eta molt m s gran, el sou del mestre ascendia a ptes. i el de la mestra a 274,50, diferencia notable si tenim en compte que la Llei del 9 de juliol de 1883 equiparava el sou dels docents. D'altra banda cal incidir en el sou del mestre de Mollet del Vallds respecte al de la resta de companys de professi6; es pot considerar.alt tenint en compte les dades que d6na M. Cossio sobre I'any 1885 (Za reforma escolar en la Revista Nacional del 31 d'octubre de I'any 1899 r. Aquestes dades indiquen que, d'un total de 15'842 mesres priblics de primer ensenyament, nom s cobraven mds de ptes. La meitra es trobava, segons aquestes xifres, en el grup majoritari, 6s a dir aquells que cobraven entre les 250 i les 500 ptes. Malgrat aquestes dades que indiquen la importancia del sou. trobem la figura del mestre local exercint altres feines: el manteniment i la neteja del local-escola queda a cdrrec dels mestres i/o d'un familiar directe. Tanmateix trobem al mestre treballant d'agutzil (Jos6 Prat' 1869); de tallador de mossos (Juan B. Isbert, 1875; encara que es fa referbncia en I'acta del ple municipal del 13 de marg del 1875 a anys anteriors). Trobem tambd estats de comptes irregulars Per part del mestre Isbert en diferents cursos, despeses sense justificar... En el cas de la mestra, malgrat que no existeix documentaci6 que ho acrediti, podria compaginar la seva activitat docent amb d'altres tasques prdpies del seu sexe en aquesta dpoca (i que es considetaven matdria d'estudi a l'escola de nenes) com la costura, el ganxqt. 98

93 Manteniment de les escoles i inversions en material Els lloguers van ser consignats, per irrimera vegada, I'any 1860, amb motiu de l'enfonsament de la casa-hostal municipal durant I'estiu del En un primer moment la quantia dels lloguers es mant6 inestable i no sera fins I'any 1875 quan s'inicia una tenddncia alcista que culminard el 1893 amb 400 pessetes. L'increment del lloguer des de l'any 1860 al 1893 suposd un 333,33% de revaloritzaci6, passant d'un 6,53% del pressupost dedicat a educaci6 el primer any a un'16'25"h l'riltim, Els canvis de local van ser nombrosos, cinc canvis de llogaters a I'escola de nens i tan sols dos per la de nenes. L'Ajuntament incrementd la partida d'educaci6 el 1856 amb un apartat especific destinat a material escolar (206,25 ptes. per a I'escola de nens i 185,60 ptes. per a la de nenes). Dintre d'aquest apartat s'han d'incloure les despeses de manteniment del local (neteja, endreg, encalcinat anual...). La distribuci6 que varen fer els mestres de la partida era similar. Una part anava destinada a la neteja de I'escola i l'encalcinat (en el cas de I'escola de nens 40 ptes., i 46 en la de nenes); una altra es dedicava a la compra de material fungible -guixos, pissarresi material didactic -llibres de lectura, de consulta, mapes, murals, etc.-, la quantitat destinada pujava unes ptes. en l'escola de nens, essent variable aquesta quantitat en la de nenes; els dos rellotges de les escoles suposaven unes 5 ptes. cada un pet curs; la compra de petroli suposava 30 ptes. en I'escola de nens i el carb6 en la de nenes 5 ptes.; I'apartat dels imprevistos variava segons els anys i els mestres. No podem oblidar una sdrie de compres que no es justifiquen mitjangant les corresponents factures. Una altra caracteristica de tots els mestres era que compraven el material fungible i el didectic a la ciutat de Barcelona (la llibreria de Blas Cami, la llibreria Capit6n, o la Llibreria dels Germans Bastinos) obviant a possibles proveidors comarcals (Sabadell o Granollers). En canvi, el proveidor de petroli era el senyor Jose Rota, el qual va ser regidor municipal responsable de la Junta Local durant alguns anys del periode de la Restauraci6. L'Ajuntament va relallar aquest apartat de material des del curs sense motiu aparent i, a partir del curs , el va retallar un 11% menys, segons llei del 16 de juliol de

94 La poblaci6 escolar Segons els censos trobats a les actes i documents municipals, la poblacid de Moltet registrava el 1857 un total de enimes; el 1860 hi havia 1.418; el 1877 eren 1.7"14; i ei1897 totalitza persones. S'observa un creixement de 680 persones, la qual cosa suposa un increment del 33%. Pel que fa a la poblaci6 escolar, aquesta taula explica l'evoluci6 de I'alumnat a les dues escoles molletanes: o/o Curs Podent. Pobres Total Assistencia Assist ?2t52 2?n ', ',tl44?',!/ ?',!t?2??t',!', '?135 1?/ /38??/ t2',t 00t2? /45 00/ tu ??t39 21n7 t89t / n t52 05/ /30 05tr t30 06t t1? 06t? /',!2 (??: no (Nens / Nenes) 1',!/59 '!?/51 2?/2'!?'t t41 85/45 75/?', 85/51 78/52 83/52 't?t t t42 60t42 56/2? 5A',l? 2?t44 2?144 '!'t /?'! 21/ t',!2 70t40 65/40 65t40? t32 70D5 50/40 54t34 50/34 50t?? 48t',t2 s'han trobat dades) 22t76,27 12/86,30 '!'t /?'!?'tn8,04 94,1U75,55 88,00/?? 8235n8, n6,92 '78,31176,92?'180,43 75,00/68,00 80,46/67,56 81,97 170,r'7 85,71180,95 83,33/80,9s 89,29t'!',1 82,76t12 (FONT: documentaci' municipal- Elaboraci' prdpia) La irregularitat del nombre de nens matriculats a I'escola pfblica ds gaireb constant durant aquests anys, i molt especialment a la de nenes. La davallada a l'escola de nens 6s deguda a I'aparici6 d'una escola privada regentada per en Vicente Plantada, Joan Sold Tura? data la seva aparici6 a I'any 1884 (sense precisar les seves fonts), possiblement aquesta podria ser als inicis de la ddcada dels 90, coincidint amb la baixada continuada de la matricula. Un altre aspecte a tenir en compte ds la matricula de "nens pobres. i l'absentisme escolar registrat, que coincideix amb aquests m6s els possibles casos <fronterers> entre rics i pobres. 100

95 La Junta Local de primer nsenyament L'organisme enca[egat d'organitzar i controlar l,educaci6 era la Junta Local de primer ensenyament i, com tot el consistod, estava controlat per I'oligarquia local. _ Estava formada per un representant municipal -la majoria de vegades s el mateix alcalde-, el mossdn, representants dels pares d'ah.rmnes ---en nombre variable- i el secretari de I'Ajuntament. Les funcions d'aquest organisme, segons la documentaci6 (del 23 de maig del 1876 fins l'1 de desembre del amb amplis periodes en els quals no es troben actes) yan encaminades a controlar la gestid econdmica i la funci6 docent dels mestres de la localitat (aprovio no els.pressupostos presentats pels mestres; control pedagdgic mitjangant visites no periddiques i imprevistes a les escolis ----e specialmeni en casos de trobar-se en conflicte amb els mestres-, presidir els exemens finals de cada curs...). Els continguts escolars segons el material didictic Un aspecte importantissim per intentar esbrinar el tipus de tasca que "acedimicao es realitzava a les escoles 6s saber el material que s'utilitzava. Dos inventaris ens serviran d,exemples, un fet l,any 1gg4 a I'escola de nens i un altre efectuat l'any 1882 a la de nenes. a) Escola de nens (1884): 17 cartells de mdximes morals,4 de lectura; 1 col.lecci6 de lletres mdbils; 4 cartells amb les taules de sumar, restar, multiplicar i dividir; 2 ilbacs; 1 mapa-mundi; 1 d,espanya i portugal (peninsula?); 1 d'espanya (amb les possessions d'uitramar?): 1 mapa dels continenrs -Ocednia. Amdrica. Asia. Europa i manca el d',africa-i I mapa d'escriptural 1 mapa del sistema mdiric; 14 llibres KMetodo Prdctico,, mitjans; 1 metre; 1 quadre d,honor; 4 llibres de premis;2 llibres d'andlisi (sense especificar de quina analisi es tracta); 1 <Diccionario de la Academia>; 4llibres de <El aflo evang6lico>; 4 manuals d'agricultura; 6 llibres de faules; 12 (cartillas agrarias>; 1 llibre d'histdria; 2 manuscrits; 1 compds; 1 semicercle; 2<,Temas, uno de orden otro de aplicaci6n>; 1 col.lecci6 de mesures del sistema mdtric. 2 mapes d'andliii ldgica; 6 mapes d'histdria sagrada i els dos llibres dj I'autor local Vicente Plantada, <Teoria para impedir la formocion del Sranizo y del viento en los diqs tempestuosos> i <Algunos amigos intimos del agrbuhor>, dels quals no s'ha trobat cdpia. b) Escola de nenes (1882): el material existent ds forga diferent al de I'escola de nens. Tretze quadres d'histdda Sagrada; 4llibres de l0l

96 y moral); 2 llibres "Comidia infantil,; l "Diccionario>l 1 "Elocuencia d'(escritura y lenguaje>; 2llibres Lq Bardadena, de luxe;2llibres de ngeografla, debrosa I nljrbanidod, de Cortada; Quadre del Sistema Mdtric; 2 ncatecismo Diocesano"; 2 llibres d'"hjstoria Sagrada"; 1 otratado de Legislacidn, de Pimental ;3llibtes d'natitmirica"; 3 llibres *Guia del artesano>;2 (Epitome de la Real Academia>; 3.Libro de las niiias>; 3llibres.Espeio de las ninas,; I de Figueras; 1 "Lenguaie, <Lenguaje de Espaiia,; gran quantitat de material de costura (agulles, teles, fils, ous...) i de premis (llibres, estampes de "galeria religiosa", estampes de colors, <billetes", etc,)' Desprds de I'inventad anterior es pot afirmar que, bdsicament, s'ensenyava a llegir i escdure conjuntament amb algunes nocions d'aritmdtica atenent al nivell dels alumnes. Pel que fa a I'escola de nens, aquest material ens indica que el mestre de la poblaci6 de Mollet ensenyava la lecto-escriptura basant-se en uns llibres els titols dels quals ho diuen gairebd tot: ncartilla agraria", omanual de agricultu- ;,... cosa que fa pensar en una pseudo-formaci6 professional agricola. d'acord amb el model econdmic existeni en el poble durant aquesta dpoca. A I'escola de nenes el material ens porta a pensarque la formaci6 anava dedicada a formar modcliques ames de casa i devotes mares de familia. Tambd 6s destacable I'existdncia d'una col'1ecci6 de lletres mdbils, el que fa pensar en la seva aplicaci6 tant en els Primers anys d'aprenentatge, com en anys successius: formaci6 de paraules, separaci6 de sil.labes... A nivell d'aritmdtica el domini de les quatre regles bdsiques (sumar, restar, multiplicar idividir) era molt impo ant. Aquest part es complementava, i sempre segons el material diddctic, amb estudis molt elementals de geometria, del sistema mdtric i la resoluci6 de problemes. Depenent del grau de formaci6 i coneixements de l'alumne, els continguts es diversificaven cap a altres camps complementaris, com la histdria i la geografia. L'ensenyament de la geografia es leia mitjansant la visualitzacid dels mapes existents i la posterior memoritzaci6 de les dades aportades pel mestre, donada I'absdncia de llibres de text sobre aquesta temdtica (aixi com tambd la d'histdda) El material existent de Religi6 i moral s el m6s abundant (lemines, llibres, histdies sagrades, cartells de miximes morals, llibres de faules,..). Aixd ens fa pensar que era una assignatura importantissima dins del conjunt de les diverses matcries. Amb aquest ensenyament basat en la religi6 i la moral es pretenia el manteniment de "l'ordre establert> a nivell local, i per extensi6 a nivell nacional, coincidint Plenament amb els postulats sdcio-politics que pretenia la Restauracid. 102

97 No s'han trobat dades estadistiques referents a l'dxir i/o fracis escolar de la poblaci<i escolaritzada. No obstant existeix una quantitat de diners (bd en partides ordinaries o extraordindries) dedicada a la compra de <premis> (motivaci6 i/o estimul?) pels alumnes. Conclusions El fet de percebre el sou i viure en unes dependdncies pagades pel municipi fa pensar que el mestre estava subjugat al poder fectic local. De I'habilitat del mestre per jugar dintre de l'escas marge de <llibertat pedagdgica> depenia la seva supervivdncia com a docent en el poble. La vinculaci6 eclesidstica amb l'educaci6 local nom s ha pogut ser comprovada pel fet que els mossdns sempre formaren pa de la Junta Local d'ensenyament. El nombr6s material religi6s i moral indica el fort pes especific; perd la infludncia directa de l'esgldsia en matdria d'educaci6 no pot ser establerta sdlidament, caldria buscarla en una tradici6 de molts anvs. La funci6 de I'escola sembla ser el subministrament de forsa de treball vers l'economia local. Les limitacions del programa pedagdgic permeten la instrucci6 basica necessiria pel desenvolupament de les tasques agricoles. L'existencia de material diddctic especificament relacionat amb I'agricultura ((Cartillas agrarias>, manuals d'agricultura, col.lecci6 del sistema mdtric i els llibres de l'autor local Vicente Plantada Teoris paru impedir la formaci6n del granizo y del viento en los dias tempestuosos i Algunos amigos lntimos del agricultor) no fan m6s que corroborar l'intima relaci6 entre l'escola i I'actiyitat productiva majodteria del poble. L'educaci6 femenina es veu clarament discriminada en favor de la masculina. La instrucci6 femenina anava dirigida cap a la formaci6 d'unes esposes i mares exemplars. Existeix una certa preocupaci6 del consistori per donar educaci6 als nens pobres; aquest interds podria venir de certs sectors de les classes dominants per lal rendabilitzar al mdxim un sector social en principi parasitari. Es a dir. es pretdn educar al pobre per a que continui esseni- ho, perd que <agraeixi> la instrucci6 rebuda mitjangant el treball, la submissi6, etc. L'Ajuntament de Mollet recollia les diferents disposicions ministerials en matdria d'educacid i les interpretava, transformava i/o omitia al seu antuvi. Nomds cal recordar la llei que equiparava el sou dels docents, la llei que retallava una part del pressupost municipal

98 ANNEX 1. PRESSUPOSTOS MUNICIPALS EN PESSETES (I845-I899) Anys Educaci6 Ingressos Despeses Dif.lSuper % Educ , t , ,87'l '79. 2J5 n ,.7t8, , , , ,75 t.893,75 t.893, ,75 r.893,75 r.893,75 SENSE DADES SENSE DADES 1.838, , , ,75 i.898, , ,'75 1,.41'7, ,25 <46 'r< 520,25 520,25 566,75 566,75 n8 282, : ',78 331,0r '17,75 277,75 277,75 885,13 670, ,05 1,.738,25 t , , ,5, ,75 r.443, ,50 'l 1ss? , , ,s4 3.2t4, , t, , , , , , , , L, , , ,O ,25 '16-4 -,03-848, ,75-860,50-860, , , ,25 : t.7t4, ,'75 -? 11? 'S 1.916, , , , , , ,75 -:7.t16, , ,13 -r5.95l, ,87 -t1.963,47 -fi.374, , ,46 19,4t 75,82 21,53 18,t2 29,88 36,2t 36,21 24,81 35,32 34,64 t/ {o 24,49 32,62 58,85 47,46 57,56 51,99 51,70 57,2r 47,26 40,11 36,23 38,66 38,66 24,69 2r,23 28,75 LL,67 t8,77 15,51 L5,49 14,50 15,21, 't04

99 ,'75 135, ,',?5 883, ,75 826,40 2.0t8, , , , , , , ,84 SENSE DADES 2.362, , , ,50 \2.872, , , , , , , , , ,2r , , , , , , , ,04 12.t80,04 t2.406, ,09 1,1.862, t, ',79, , , I ,90 11,.362,82 32 rt.619, , , , , t.567, , , , (Font: Docutuentaci6 rnunicipal. Elaboraci6 propia) 2.46',1, , , , , , , ,50 )),02,92,47,47,40,08,52.15,68 14,94 14,78 20,09 21,70 22,69 20,32 17,80 t9,92 20,37 19,62 20,26 19,86 21,67 )1 )\ 21,29 21,20 20,77 20,44 BIBLIOGRAFIA: - ARXIU MUNICIPAL D'HISTORIA DE MoLLET DEL VALLES: Actes de P ens municipals, de la Junta local d'ensenyament primari i documentacid diversa referent a I'ensenyament local durant el s. XIX. - Casado, A., Corbal6n, J. i Teixid6, J.: "L'educa i6 a Catalunta al s. XIX. L exemple de Mollet del Valles,. Treball inbdit. Bellarerra. febrer M.E.C.: Histotia de la educaci6n en Espana (3yols.). Colecci6n Breviarios de educaci6n n.'12, 13 i 15. Edita la Sec.etaria Gral. det M.E.C. Madrid, Mon6.s,!.t El peheament escolar i Ia renovaci6 peda dgiet a Catatunya (1833-tg3 ). Col lecci6 Els origens n.'l. Edicions La Magrana. Barcelona, Tura, J.: Moller, uno mi.a d'histdia. Edr. - cr6ficas Asr r. Mo et del Vallas SolCTWa, J.: Mollet, Ma mica mis d'hbtdia. Edt. cr6ficas Aster. Mo et del Valtds, Turin,.l.: La educaci6n J la escuela en Espafia de 1874 a t902. Liberclismo y tra.tici6n. Colecci6n Psicologia y educacirtn. Editorial Aguitar. Madrid, NOTES 1. Del llibre de Y. Turin, La educaci'n y Ia escuela en Espafia de 1874 a Libetulisno v tuii.i'n 2. Delllibte Mo er, u a mica mis d histotic. Mo er del V

100 ELS INICIS, FUNDACIo I DESENVOLUPAMENT DE LA CAIXA D'ESTALVI I PREVIST6 vrolrprense ( i 1940) Frederic Ros Abans de comengar les ratlles per col.laborar en aquests Quaderns de notes que cada any edita, i ja n'ha publicat tres, el Consell de Redacci6 de la Sala Fiveller, haig de fer un aclariment. Admiro i respecto moltfssim a tots els historiadors i les persones que, amb la seva ploma, saben transcriure dpoques molt antigues, com si els fets haguessin passat abans d'ahir, S6n gent estudiosa que, amb gran pacidncia, ens les fan rejovenir. Tamb6 mereixen els meus respectes els bons literats que novel.len o narren, amb ploma fdcil i amena, fets m6s o menys veridics que, en llegirjos, tens la sensaci6 que tens un dialeg amb els seus personatges. Tota aquesta introducci6 i aclariment per part meva 6s per dir que d'historiador o literat no en tinc la mes petita noci6, o sigui res de res, perd em sento molletd, encara que no de naixenea, i les cinc lletres de Mollet -i tamb6 les cinc del Vallds-, junt amb I'amabilitat i amistat dels que col.laboren en aquest Quadern de notes, han fet que em decidis a provar de transcriure com 6s va constituir la Caixa d'estalvi i Previsi6 Molletense ja que, grdcies a la familia Pujol-Fonolleda, puc fullejar diversos documents que procurare, amb millor o pitjor encert, traslladar a les quartilles. Perd, per si de cas, fent ris de la dita <val mds una imatge que mil paraules> crec que a I'amable lector, les mostres grdfiques que es publiquen (Documents n.' 1, n.'2 i n." 3) i les meves ratlles, amb cdpies i comentaris, li serviran per adquirir uns petits detalls, -1ue sens dubte es podrien ampliar i detallar millor-, d'aquesta 't07

101 o <.) ) --) 2 d Et 'fie e)l ) \).-) o r-) d S'd?)lg.) s).,i i"".r oe) 4S:" gss..e -S-*- -r'i d --J.l 5e Sei b$ _3.iS,3 Q.: EJ Sd8F 6*oS 'ar R! 3-'o ^v c.-( o-<> o tl-. <. s) o- a N J 8 F$ F\) a) 6-l -1 a -$ r e> s) r) -r) \) G-) c) d F- '5 G-. 108

102 desde 26 de marzo ciembre de l9ll 3l a de a dia Balance correspondiente a las opera- ciones de la Caja de ahorros y de previsi6n molletense hasta DEBE Eibretas:.uontq quo lalr6 canelar.on ol prldu.lo do I&s lilrelas quo so vojsn xpedronoo. OEle de D.D tor6s para ra w6l, y al6 ehoeo! d6 Ba.elon! doposibda en dichacdd, segdd ralibnra nomerot. Ele9toa pubuoob : csnt:dqd inve i,la en valoes priblicos. tnrcroses NnJtenteg hn{3 el d'a d hoy R.lat.gros : imporr,e d lasd volucioxes oqla : exislencia n mstrl'co rod.to tran.ltollo I I6t o.loloa. : suno ou.ntar oorrtortts. Fordo Ae r..ra : HABER catrlldsd rcint snable obicnlda : iot r ses tl6vengados por las canlidades lmpus as saldo dconslirun un cnpii.l de ese*d, ]tllovllrutentlo Dlt laa ol'traotonn9 por MaatE l{ t7,{tt?8 t8,59t.8r flo.m t8,5gj 8t at 6t ll 65 1, i,615 t,5a0 2,190 1,90i 655 1,897 17,63 3 t 137 t0 t5 t 1 5 I ehoor6n Dr PRNWI6ION Llbrslss ressla&s s los Deidos 6I aio uua tdp6lcidn dot p4 ta d6 nu sbo Sr, Dipulddo D.Bu nalonlrm M,'Plqjayotra do los lndfuiduos dol cansejo Dlrlcuvo ds la C4a.. Ub!!l.s ellclh.tes.. : I 6i, Mo[6] 3l d6 dlcl Dbre d6 tglt lmlo ode l$ imposicio- Des regalsdb,. Impol'todolaslerin.ddas!o! sus tltular6s..,. tm Document n." 2 109

103 CONCURS PER AJUDAR LA CONSTRUCCIO DE CASES PER OBRERS La Caixa d'estalvis d'aquesta poblaci6, amb el propdsit de fomentar la construcci'd de cases per obrers, td acordat ajudhr amb el 5o per roo, com rr miximum, de ld valor de que per a viure-hi proiecti construir la persola que, per no disposar d'una qurntitlt suficient, es veu privr,la de procurar-se casa prdpia. Les cases expressades la casa haurad d esser collsu per a dit objecte, te adquirit la Caixa d'estalvis eu i a coltinuacid de les dues la construides. El diner que presti la Caixa al dit objecte, 1 per roo, i hauri d'csser reintegrat.dirtre el termini uides en el terreny que, el carrer de Palaudiries, Per a concedir,se els prcstecs que sol licitin les persones que es trobin en les condicions que regiran per al dit Concurs, es reuniri la Junta de la Caixa o el Jurat que aquesta bligeixi, el dia seguent present Concu$, que ho serl el dia 3o d':rbril prdxim, a les vuit del vespre, lins a quina hora el.senyor Administrador de Ia Caixa rebri les sollicituds qu e se Ii presentin contra remesa d'un rebut a fixari el nombre d'ordre de la sol licitud presentad de la mateixa. devengar de deu anys. favor del aidiaih i iiteris del d'haver-se tancat el sollicitant, qud ora de la remesa Per a enterar-se de les condicions que.regiran, i que ha de con ixer tot sollicitant, foden passar les persones qi.re vulguin concdner al dit Concurs, per la Caixa, tots els diumenges del mes d'rbril, de deu a dotze, o per casa de I'Administrador Sr. Pujol. Mollet, z6 de marq de r 9zz. Documeni n-'3 r10

104 part de la Histdria de Mollet. I ara, de la manera mds planera, com si fos un conte explicat per un besavi vora la llar de foc, comeigo la narraci6, copiant un esborrany de L'ESTALVI ESCOLAR.,,lhutres seitores: Era en 23 de enero de 1907, cuand.o el Magnifico Ayuntamiento y lunta Locql de Primera Ensefianza, alld en la Escuela Piblica de ninos, plantaron una semilla d.el prod.uctivo drbol del ahorro, la tierra convenientemente preparada, las labores profundas y continuas, los riegos pesistentes y expuesta ademd{al iator de la convicci6n, hicieron que aquella se desarrollara y naciera este simb6lico Arbol llamsdo Caja Escolar Molletense. Pronto los que recogieron sus frutos hallaron estrechos los limites d.e aquella instituci'n escolar y solicitaron mas amplitud en las imposiciones. Al ver que aquel juguete, que asi podria llamarse, habta obtenido la confianza de los mayores, y habia cristalizado en el comin sentir de la mayoria de los hsbitantes de este pueblo, fue cuando se pens6 en la creaci4n de otra instituci6n de mds altos vuelos que pudiera satisfacer los deseos de los mds exigentes, Esta es llustres Sefiores la gtnesis de la Caja de Ahorros y de Previsi6n Molletense,. He transcdt aquest petit preembul de l'estalvi a l'escola, fet per un professor del col.legi pfblic, per demostrar que, a mds de les assignatures prdpies de cada curs i grau, a principis d'aquest segle XX s'hi van afegir, voluntiriament, la de I'estalvi i altres de cultura, que potser ara no es practiquen massa o s'obliden. D'aquest mateix esborrany-memdria segueixo copianti <De esta instituci6n ha de nacer el quxilio a pequeiios industriales, agricultores y propietarios, para librarlos de la usura, y asi resultard que los ahorros de unos enjugardn las ldgrimas de su.3 semejantes en los dias de adversidad sin que aquellos sufran el menor menoscabo'r.i acaba I'escrit acomiadant-se de (yll estrqs Sefrorlas>, i diu: o...en intimo consorcio, autoridad.es y pueblo puedan ver cumplidos sus legitimos deseos en bien d.e la Cultura v la Patria,. He deixat trossos d'aquest escdt que m6s endavant trobarem, pero cjec que el lector ha pogut captar, amb aquests petits fragments, la finalitat d'aquesta gran obra, que va n6ixer, com si fos una joguina, a les aules de I'escola. Amb aquests jocs no hi havia perill, agreisivitat, ni males intencions. Segueixo copiant, perd ara s part de I'acta del Secretari de la instituci6, i diu aixi: lit

105 " M emdtia-ressenya dels treballs realitzars per la instal laci6 de la Caixa d'estalvis i Previsi6 Molktana per losep Andreu, Secretari Senvor: Vaig a cumplir un dels debers inherents al cdrrec que vaig aceptar, fent pasd devant vostrq imaginaci6 com sinta cinematogrdfica la instalqci6 y actes de nostua Caixa d'estalvis y Previsi6 Molletana. Treball molt a t per si mateix, aumentat per no poguer jo, a causa de mes poques condicions oratorias, adomarlo una mica a fi de que vos fos mes agradable. No obstant hi ha maners de solventa o i es essent breu. Pro' curore serho lo mes posible. L'origen d'aquesta entitat 6s ben conegut. <Els aymants de la Caixa Escolar..." i segueix amb altres detalls que el lector ja ha trobat detallats en I'anterior escrit. A continuaci6, el Secretari Sr. Andreu, amb un catald d'aquella poca, que copio textualment diu: (-..5 pwa en coneixentent del ben bolgut Arcalde en aquell temps D. Francesc Coll Saladrigas, i se li pregd uidts una reuni6 de les persones mes principak d'aquest poble, prescindin de opi' nions i partits politichs, pera comunicalsi dit pensament y pregd la seva ajuda per portaho a cap. El d.ia 6 de janer de 1.911, es reuniren a la sala de ln Casa del Cami baix la presidencia de D. Francesc Coll Sahdrigas, unes cincuanta personas represenlants de les diferen* clases socials d'aquest poble. El senyor Coll obri la sessi6 manifestan el obiecte de la msteixa i concedi la paraula a D. Frederic Ros que explicd Ia convenilncia de establir una caixa d'estalvis pels grans i lo fdcil que era el fer-ho si tots hi qjudaban. Tots eh presents ab unanimitat aprobaren dir projecte prometensa cooperoci6. Segueix la memdria del Secretari, i, escriu que is va nomenar una comissi6 per redactar els Estatuts, doncs el dia 13 d'aquell mateix mes, hi havia d'haver reuni6 per aprovarjos, i, textualment diu: "La comisi6 treballd ab gran fermesa per a complir ab la tasca senyalada", i, pel que vaig llegint a continuaci6, el dia 13, dies nom6s!-, els Estatuts van 6sser aprovats. Aquella comissi6, i tots aquells molletans sense -set distinci6 de classes, ni politica, ni gran aveneos de cap classe, posaren tot el seu entusiasme perqud treballaven per millorar el seu poble, que, a principis d'aquest segle era molt petit6, perd

106 A la reuni6 del dia 13 de febrer, a mds d'aprovar els Estatuts, es va nomenar, amb cardcter interi, el Consell Directiu, perqud fessin els treballs necessaris per poder el dia 26 de marg fer la obertura de les operaclons. Haure notat el lector que el senyor Andreu, escriu oseny or Arcald.e y la Casa dcl Comi> (Aju ament) i molletana (la Caixa). Segueixo copiant: ono podem menos d'envid un cariny1s recort digne Ajuntqment per haber p'es I'acort de arregld una de hs salas de planta baixa de Ia Casa del Comrt y feri I'instalaci6 de les oficines de Caixa,. Aquest part de I'Ajuntament ds a l'esquerra, a baix, i la van ocupar sense pagar res. Perd, l'any 1919, van fer un contracte d'arrendament VALID DESDE EL IER DE ]ENER DEL FINS 31 DE DESEMBRE 1.923, podent-se renovar o anul.lar cada cinc anys venguts. La quantitat a pagat 10 PESSETES CADA ANy, pagantles a la Dipositaria Municipal per anys venguts. Signen el document el senyor Josep Ribas Falguera, com alcalde interi, el doctor Lluis Durdn com a President de la Caixa, i, de testimonis Isrdre Falguera i Antoni Creus (era I'aguatzil). Continuo amb l'acta del Senyor Andreu: <Creyent el Consell que la bona marxa de la Caixa estaba ya asegurada per haber assolit un resultat innesperot en la sesi6 del dia 28 de juliol prop-pasat (1.911) acordd fer la inauguraci oficial el dia 20 d'agost ultim, festa que tots tindrem sempre preient pe, haveri concorregut persones de grant valia y representaii1 comion el Digne Diputat a Corts per aquest districte D. Bonoventura M.' Plaja; el Conseller delegat del lnstitut Provincial de previsi6 D. Iosep Maluquer; el Director de la Cobca de pensions y d'estalvis de Barcelona D. Francesc Morugas y el Secretafi d.e dita Entitst D. Josep Barret els que feren grans elogis de la nostra Caix.q, El Consell desitjos de que aquesta festa quedls ben grabada en els cors dels molletans, acurdd ubri una suscripci6 entre els individus del mateix pera ab sa import regald una llibreta de pensi6 ab una imposici6 de una peseta, a cada criatura nascud.a en aqueir poble durant I'any Aquestes llibretas foren millorades ab el regalu de una peseta a cada una fet pel nostte diputst a Cors D. Bonaventura M,. Plaja,. El senyor Andreu, continua el seu escrit fent un estudi del desenrotllament de la instituci6, i, tamb6, dels avantatges per les persones que necessiten ajuts econdmics que ja he transcrit de I'altra acta, en castelld! per tant, segueixo amb I'acta del senyor Andreu, copio: al la la r t3

107 <Resultat que la avaricie piva de gastar els copitals encara que hi haja necesitat pel sol desitj de poseirlos y la disipaci6 priva igualment de gastarlos en las nesitats per haberlos ja gastal abans ab cossas inutils. El estalvi com q terme mitj consisteix en la voluntarin privacio dun gaslu innecesari ab el fi de conservar la cantitat que' ell hauria invertit pera poder en servir en cas de necesitat,. Fa, el senyor Andreu, un extens elogi de I'estalvi i dels seus avantatges, perd, no per allargar i repetir els temes, acabo amb l'acta del secretari, d'aquesta manera: "molt be diu Ia celebre Doia Concepci4n Arena que en els pobres el estalvi es una virtut 6 millor dil en suposa moltas, y fins es pot considerar com un certificat de bona conducta", Fa el comentari a n'aquesta frase i s'acomiada dels assistents a la reuni6, aixis: es el "Aquest fi de la Caixa d'estalvis y Previsio Molletana, oberta a totes les clases socials d'aquest poble y dels pobles veins, tots cuants s'acullin a sa sombra redentora rebtan el consol de sas gracias ;fasi Deu que sian molts! perque d'aquesta manera veutem creixer cadn dia mes el credit d'aquest hermos businet de terra ballesana enveja de son beinat. He dit". El secretari de la Caixa -que ell escriu molletana-, confessava a l'inici de I'acta, que no tenia paraules, perd els puc assegurar que llegintla tota sencera, no li feien pas falta. Els Estatuts van 6sser aprovats pel Govern Civil de Barcelona, el dia 16 de marg de Era governador el senyor M. Portela. Hi ha 91 articles, que com pot suposar el lector, no es poden detallar. Destaco, perd, el n.'30 que diu: "El cargo de miembro del Consejo Ditectivo es honrifico y gratuito, y se ejercerd durante un periodo de cuatro afros>r. Els cirrecs i noms que van formar el Consell. eren: Presidentes honorarios: Sr. Alcalde y Cura Piirroco Presidente efectivo: D. Luis Duri4n Sola Vice-presidente 1.o: D. Juan Rota Cartins Vice-presidente 2.': D. Vicente Plantada y Fonollcda Tesorero: D. Federico Ros Sallent Secretado: D. Jos6 Andreu Vall Vocal: D. Francisco Fonolleda > : D. Vicente Pujol Martells > : D. Jos Camps Pujol > : D. Miguel Ros6s Camp > : D. Francisco Foz Bello > : D. Juan Serra Masachs 114

108 Vocal: D. Juan Santamaria Vinvzrls D Jaime Oliveras D Narciso Santamarfa Vinvals D Jacinto Guti6rrez D. Juan Sans Mavnou Estd copiat de I'acta del dia 13 de febrer del 1911, escrita, en castelld, i, solament fa constar el nom de les persones que van quedar encaregades per redactar i estudiar els Estatuts: eren el secretari senyor Andreu i els senyors Gutidrrez i Ros, i, a continuaci6, el nomenament del Consell Directin. A la part posterior del document hi ha 20 signatures dels senyors elegits, que, estan reproduides a continuaci6, com tamb diverses notes, avisos, paperetes de reintegraments, moviments econdmics de caixa i l'rjltima liquidaci6 feta per la Caixa Molletense, i presentada a la Confederaci6n Espanola de Cajas de Ahorro, a la qual pertanyia, el mes de maig de Al marge, escrit de puny i lletra del senyor VicenE Pujol, que n'era el Delegat, diu: <Ultimo mes de operaciones de la Caja de Ahorros y de Previsi6n Molletense ya que hoy, dia de la fecha, queda fusionada a la Caja de Pensiones,'. Era el ler. de juny de Aquells estalvis que van comengar a I'escola i, despr s m s grans, a la sala de I'Ajuntament, van tornar a I'aula del carrer Jaume I, on desprds va continuar-hi la Caixa de Pensions de Barcelona. S'havien acabat amb el nom de "la Molletana", perd encara ara s6n moltes les persones que recorden amb il.lusi6 que esperdvem el diumenge ---de 10 a 12 del mati- per anar-hi a ingressar UNA PESSETA, perqud dues o cinc ja era mds dificil. El senyor VicenE Pujol no hi faltava, com a Delegat que era de la Caixa, per donar-nos noves orientacions de I'estalvi. Entre tots varem fer un petit gra6 de la Histdia de Mollet del Vallds. I t5

109 RADIO MOLLET, UNA REALITAT A MIG GAS Jaume BarberA Rddio Mollet, emissora municipal, compleix aquest mes deu anys. Per a molts molletans, n'estic convengut, 6s com si hagu6s existit sempre, i aixd 6s positiu, perqud demostra fins a quin punt aquesta iniciativa, que vam tenir quatre corresponsals de premsa, ha arrelat en la poblaci6. Les ridios municipals s6n tot un fenomen de la democrdcia com tantes altres coses. Permeten als ciutadans saber qud passa al poble, a la comunitat on viuen, de forma gairebd immediata i tamb6 en potencien la participaci6. Aixi mateix, fan de plataforma dinamitzadora de la vida local en tots els sentits i contribueixen al procds de normalitzaci6 del catald, que d6u n'hi do la falta que fa. Si he de ser sincer, ens va costar molt poc convdncer l'alcaldessa Anna Bosch perqud I'Ajuntament assumis el projecte de fer una rddio local. Des del primer moment hi va estar interessada i ens va animar a ferlo realitat al mis aviat possible. Aixi 6s que no ens va faltar temps per posar-nos a escriure com uns desesperats tot el que calia perqud Anna Bosch pogu6s presentar la iniciativa en un ple. No fos cas que es fes enrera. Ridioaficionais Perd nosaltres no ho pod(em fer tot; no sabiem res de l'apartat tdcnic. Per tant, necessitivem ajuda i la vam tenir sense necessitat de sortir de Mollet. L'any 1980, un grup de rddioafionats emetia durant una sdrie d'hores cada dia i tamb6 buscava ajuda, perd la seva no era tdcnica, sin6 periodistica, justament el que nosaltres podiem oferir. No vam trigar gaire a posar-nos d'acord. 11'1

110 Recordo ara Ia quantitat de reunions que fdiem per lligar tots els caps, els nervis i a vegades les discussions i els recels que sorgien. Perd ho vam aconseguir: el dia que ens haviem fixat, el 21 de gener, Rddio Mollet, emissora municipal, era tota una realitat. Salvador Escamilla en va ser el padri. Trist sa Ara, quan ja han passat deu anys, recordo aquell dia amb una certa t stesa. No pas per ser deu anys m6s gran, sin6 perqud potser va ser l'dltima iniciativa d'impacte que va sorgir de la societat civil. Gairebe tots els que vam tirar endavant la radio durant els primers mesos 6rem de la generaci6 que va ndixer en ple franquisme i que ens hi haviem oposat. Gent que haviem assumit dn compromis amb el poble i que padicipevem en tot alld que facilit6s el restabliment de la democrdcia, de la justicia. Nosaltres preteniem que RAdio Mollet es convertis en un centre cultural, en un cantre de trobada de tota mena de gent, joves i grans, interessada a fer de Mollet un poble amb molta m6s identitat de la que tenia. Per aixd, pensdvem organitzar debats, conferdncies, cine-fdrums i un llarg etcctera. Voliem, si m6s no el sotasignat, contribuir amb l'ajuntament a fer de Mollet un poble amb molt m6s encant vital. Aquesta era la nostra il'lusi6. Per aixd he parlat de tdstesa. 6s la mateixa tristesa que sento quan, tamb6 junt amb alguns del que vam fundar Rddio Mollet i altres ciutadans, vam aconseguir que ds construis al poble l'institut de Batxillerat els anys setanta, despr s de molts mesos de lluita, manifestacions i m6s d'un ensurt. Pensivem que tenir un Institut seria el tret de sortida a tota una dinamitzaci6 cultural i politica de la poblaci6. Pensdvem que ens convertiriem en un Granollers, en un Sabadell. Pero no ha estat aixi. Pr6mer I'acc lerador Sigui com sigui, Radio Mollet s tota una realitat, la tenim aqui. Cada dia emet amb normalitat i ens informa del qud passa al poble. El mateix passa amb I'Institut. Ja no cal traslladar-se a fora del poble per anar a estudiar Batxillerat. Tant I'Institut com la Rddio eren i s6n necessaris. Potser caldria pensar ara si se'n treu tota la potencialitat. Mollet no 6s un poble sobrat d'estructures participatives i culturals. Cal prdmer l accelerador. Mollet ho necessita. 118

111 l'...! -.':. 'r 'l ',.i l:",,,._,,i.r "-."'! r,, lr:.:,... i.' 1..{;'.r i1.;:.,;: {:1-.. r,,. "',.i:i-:;l$;i'1",. "-l:;j;.'l': i,i,!"','-' ", r., -,,.1{.:-f1;.1.;i.- ;,, *;r,r'd\; i.':,{r..r. ',;-*:*jjt-,' :*r.,. :.:,.: ';', ' ;n*.1.,,':...t.il',.,.., _,...:. ',j;:'iit#:it:';',: r: r: " ;,. r,. r' l.,, -..!:._{'{ '-rna:-,atfq AgSftk}ij: ii rii.l: :,!: ', rt- : r iil,.,' -1 *- S.rr.i"ii{.,rr.,,-,,. ;', :..:j:l,4-'s!:.;.:, i+..,:. -,;r:1.,:".ft:ff*""1){,;.'.:;..lli?-x,r'.r *- i f.,',ji :,.,,.,.." -.,:;:t:.*,s':f,'t:,; ; ' J r-._ tit* 1:i:&; r.''/i *% ",nr r, I ^. r' - 1r.,1., :... t,:;i;t&:.,.iifl!f I,: "'.. ". T"&r r*-'i,i*,e:;,!',.li;,<,. ;,, r"......,..."...,... ;'i.".,r,iff;ffijg,r.l', *'sj*'..{.{s. ;n. i j;. ir: j :,:, r,,., ;.'-.:i,..' "'. i;,j:.rt,j"r!iiff*t;* fril"-*,+. l -. ' 'Y..J -'1 :- i. r 3.';i":.. ir. ir; '.r'i\. -. r,:.,.:' ;,i!.j:';:&$ffhmii : ' '-rl::,;it**3f lqgl!:!.'r;:t. d.j. '' ::..i. "'' ".";lihi:l*y[tli'::',.:'.j :: 4a "i{, "lf

รายการ โนวา มิติสู่อนาคต | HD Ralph Breaks the Internet | Slayers Try